Una notícia m’assabenta que han inventat la màquina de jugar a ping-pong. Els jugadors de tennis taula ja disposaven d’una mena de robot que els servia per entrenar i que col·locava les pilotes amb força i precisió, però l’estri d’ara és tota una altra cosa. La màquina pot jugar un partit seguit; disposa d’una gran plataforma rere la taula i un braç mòbil amb una pala, i tot de càmeres que filmen el joc i el rival i, gràcies a la IA, poden saber on anirà la pilota i respondre amb màxima contundència i malícia.
Ara mateix, la màquina juga a un gran nivell, i la volen fer competir contra els grans jugadors del planeta per veure si els guanya. La cosa és que, com és perfectament versemblant, tot aquest embolic de braços, càmeres (nou), IA en doina i una paleta podria arribar a vèncer el campió Wang Chuqin o algun dels germans Lebrun (els únics francesos que han arribat a l’elit global del joc), però una vegada s’aconseguís aquesta fita: què canviaria? Deixaríem de jugar a tennis taula? Hi deixaria d’haver competicions, olimpíades, clubs i aficionats, escoles i mestres d’aquest esport?
És ben probable que no, com ens diu el sentit comú. Si la IA i la tecnologia associada poden fer una cosa que nosaltres ja sabem fer, per què fer-la? No dubto que un estri així pugui servir per entrenar –no es cansa, pot ajudar a treballar els punts dèbils–, però, serveix per aprendre? ¿Què ens pot ensenyar la màquina sobre el joc i com jugar-lo que no ens pugui ensenyar un jugador de nivell? Res. ¿No veiem que la màquina es mou i decideix què fer en el joc gràcies a un seguit de processos que no tenen res a veure amb la ment, la percepció i el cos humans? És evident que sí. ¿Per què, doncs, quan la IA no juga a ping-pong, però, ens pot arribar a semblar exemplar?
Què té a veure el funcionament de la IA amb la ment humana i la manera que tenim d’aprendre i millorar en les nostres vides? ¿Per què podem arribar a considerar que una IA ens pot ajudar a millorar, per exemple, a escriure millor, quan el que fa la IA per crear text no té res a veure amb el que fan els escriptors a l’hora de donar forma a una pàgina? Estem donant a la IA un poder exemplar que en cap cas pot arribar a tenir, perquè la manera que té la IA de solucionar els problemes no té res a veure amb la manera en què els humans pensem i prenem decisions.
Que la tecnologia pugui arribar a ser extraordinària és indubtable, però la vella tecnologia del cervell humà funciona, des de fa milions d’anys, de la mateixa manera, i ens costa tant com fa mil·lennis aprendre coses noves, incorporar noves habilitats o arribar a alguna forma d’excel·lència intel·lectual. La IA no ens fa llestos si no sabem pensar per nosaltres mateixos i avaluar el que de veres necessitem. Igual que ja tenim una màquina que ens renta la roba, sembla que voldríem una màquina que ens estalviï de pensar o d’aprendre, o de fer les coses per nosaltres mateixos, com si haguéssim venut a un conglomerat d’empreses la possibilitat de fer una cosa que nosaltres sabíem fer perfectament, però que ara faran ells, perquè ens fa mandra.
