Com s'aplica el manual polític de Feijóo a les Balears?

PalmaEl Dia de les Illes Balears, la presidenta Marga Prohens va carregar contra el "centralisme jacobí" de Pedro Sánchez vinculant l'autonomia amb la llibertat del Govern per davallar els impostos. Una fórmula similar a la que va fer servir en l'acte del 40è aniversari de l'Estatut d'Autonomia. El cert, però, és que les polítiques del PP no s'estableixen exclusivament des de les Illes, sinó que en diverses ocasions el Govern s'ha coordinat amb la resta de comunitats governades per populars i Vox, especialment per reclamar determinades qüestions a l'Estat.

El PP té el control de l'Espanya autonòmica, perquè governa en 11 dels 17 executius autonòmics. Alberto Núñez Feijóo és conscient que aquesta força li ha de servir per exhibir el seu model enfront del que proposa el govern espanyol de Pedro Sánchez, sostingut en la majoria plurinacional del Congrés. A això s'hi afegeix el fet que les línies mestres del programa electoral dels populars i dels seus acords amb Vox, un partit que aspira a eliminar les autonomies, es reflecteixen també en polítiques similars als territoris on governen. Fonts del Govern expliquen que existeix "coordinació" entre les comunitats del mateix signe polític, i que Gènova l'encoratja. També apunten que en d'altres casos la coincidència en algunes mesures és la conseqüència de les afinitats ideològiques, i no fruit d'una col·laboració expressa entre administracions.

Front comú contra la Llei estatal d'habitatge

El boicot de les comunitats del PP a la Llei estatal d'habitatge ha estat la darrera prova d'això. Després d'impugnar la norma al Tribunal Constitucional, diversos governs del PP ja han advertit que no l'aplicaran, i tampoc l'índex per limitar els preus de lloguer que estableix per les zones tensades. La consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, va defensar dimarts que la limitació del preu del lloguer a zones tensades ha estat "un fracàs" a tots els territoris on s'ha aplicat i que el control del mercat del lloguer no suposaria un canvi real en el mercat immobiliari de les Illes Balears.

Un altre exemple del fet que les comunitats liderades pel PP sovint fan pinya es veu en la reclamació que varen fer nombroses d'elles al govern espanyol a principis de mes, quan el varen acusar d'incomplir els compromisos per incrementar els treballadors de l'Atenció Primària. Altres iniciatives de l'Executiu balear, com la Llei òmnibus per simplificar l'administració, no té una arrel coral però sí que s'inspira en la tasca d'un altre Govern del mateix color polític, en aquest cas l'andalús.

Rebaixes fiscals

Les rebaixes fiscals que Prohens va defensar al discurs del Dia de les Illes Balears tampoc són un fet exclusiu d'aquest territori, sinó que s'afegeixen a una tendència de davallar impostos allà on governen els populars, seguint el model de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Els conservadors s'han hagut d'adaptar a les limitacions que els han vingut marcades des de l'Estat, que amb l'aplicació de l'impost de solidaritat a les grans fortunes ha limitat les rebaixes de l'impost de patrimoni. Prohens ha abanderat la davallada de l'impost de successions i donacions i eliminat l'impost de transmissions patrimonials en determinats casos. També els governs del País Valencià, Extremadura, Aragó i la Rioja han fet rebaixes a l'IRPF autonòmic i l'impost de successions. Per la seva banda, el govern andalús ja ha impulsat sis plans per davallar els impostos i ja n'ha anunciat un setè amb vista al 2024: el 2023 va davallar l'IRPF, va bonificar al 100% l'impost de patrimoni i va suspendre el cànon de l'aigua. Castella i Lleó va fer davallades al tram autonòmic de l'IRPF el 2023 i preveu una nova davallada tributària en els pressupostos de 2024. Abans de les eleccions, Galícia també va davallar l'impost de patrimoni i va introduir deduccions a l'IRPF. Mentre que Cantàbria va anunciar la "major davallada d'impostos" de la comunitat per a aquest any. Tant el PP com els seus socis de Vox duien les rebaixes tributàries com a punts destacats del seu programa electoral.

Retallades a les llengües minoritàries

Les retallades a les llengües minoritàries també han estat comunes en diferents governs amb el PP i Vox. En el cas de les Illes, els pressupostos varen incloure la partida de 20 milions d'euros per aplicar la segregació lingüística a les escoles, que se suma a l'eliminació de la Direcció General de Política Lingüística de l'organigrama, les competències del qual ha assumit l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), a més de l'eliminació del requisit de coneixement de català a l'àmbit sanitari. Al País Valencià, l'executiu del PP i Vox va anunciar la modificació de la llei de plurilingüisme aprovada el 2018 pel govern del PSPV, Compromís i Unides Podem per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular per a l'alumnat que sol·liciti l'exempció de l'estudi de l'assignatura. A més, el coneixement de valencià per treballar a l'àmbit de la sanitat pública continuarà essent un mèrit, però se'n rebaixa el valor. Per la seva banda, l'Aragó deixarà de considerar "llengües pròpies" el català i l'aragonès, i n'ha eliminat la partida destinada a promoure-les.

Retallades als sindicats

Un altre element comú entre les comunitats on governa la dreta són les retallades a les subvencions als sindicats. En el cas de les Illes, aquesta va venir imposada per Vox. Es va suprimir el 100% de les subvencions directes a CAEB, PIMEM, UGT i CCOO, per un import de 400.000 euros. També s'han vist mesures similars a Castella i Lleó, Aragó, Múrcia i Extremadura, en tots els casos per influència de l'extrema dreta.