Temptacions culers
Si el Barça de Jasikevicius supera aquest dimarts el Bayern jugarà una nova final four europea. I el dia 19 podria certificar-ne una més contra el Flensburg en l’handbol. Si les dues seccions aconsegueixen complir els pronòstics, el club haurà aconseguit arribar a quatre finals europees, una en cadascun dels quatre grans esports (amb el permís de l’hoquei i l’anòmala situació d’enguany). Amb el futbol sala, a més, el títol ja s’ha aconseguit aquest cap de setmana a Riga, després de superar in extremis el Benfica i batre amb contundència l’Sporting CP a la final. I en futbol, el femení partirà com a favorit contra l’Olympique de Lió a Torí.
És la grandesa del Barça. En temps convulsos, el club podria aconseguir una fita històrica sumant quatre Champions en un mateix curs. La dimensió del Més que un club en la seva màxima esplendor. I tot mentre l’equip de futbol masculí tancarà l’any en blanc, immers de ple en un procés d’incertesa i reconstrucció profund. A finals de maig, el seguidor culer es pot trobar celebrant quatre triomfs europeus mentre enarbora la bufanda perquè el primer equip de futbol aconsegueix retenir la segona plaça a la Lliga, a quinze punts del Madrid. Seria una bona temporada? ¿La dimensió poliesportiva de l’entitat compensa les debilitats de la veritable raó de ser de la institució, que va néixer, com el seu nom indica, com un club de futbol? Quants culers signarien un curs com aquest? El futbol masculí ho és tot? ¿O el Palau i el femení no deixen de ser complements per a la gran massa de socis?
És evident que els temps han canviat, que es tracta d’escenaris extrems que algun dia poden convergir. Que afortunadament hi ha un canvi social que transcendeix modes passatgeres. Però són preguntes pertinents per debatre l’encaix de tot allò que no és futbol (masculí) dins d’un club ferit, que probablement haurà de prendre decisions doloroses en el futur. En temps de constricció econòmica, d'estrènyer incòmodament el cinturó, el debat s’obrirà. Totes les seccions que aquest maig poden coronar-se a Europa tenen pressupostos enormes –sobredimensionats a Espanya, no a Europa– gràcies al futbol. Si els números no surten i el futbol necessita més milions, la temptació de replantejar-se la dimensió d’unes seccions que són deficitàries creixerà, tal com preveia una part de la junta de Sandro Rosell, que volia rebaixar-los el pressupost un 10% anual. Llavors, a l’altra part de la balança, caldrà posar els resultats de les seccions d’enguany. És l'etern debat sobre la idiosincràsia del Barça. Renunciar a un fitxatge a canvi d'identitat.
