El Piolet d'Or que reivindica una altra manera de fer alpinisme

PalmaL’alpinisme català ha fet història. Bru Busom, Marc Toralles i Rubén Sanmartín han estat distingits amb un Piolet d’Or, el reconeixement internacional més prestigiós de l’alpinisme, per l’obertura de L’essència del compromís, una nova via a la cara est del Yerupajá (de 6.634 metres), als Andes peruans. És el primer guardó d’aquesta categoria concedit a una ascensió espanyola, una fita que reivindica l’exploració, l’autonomia i el compromís d'aquesta via.

Per a Busom, el valor del premi va més enllà de la fita esportiva: “És un reconeixement de la nostra comunitat d’alpinistes”. Toralles reivindica la motivació que hi ha al darrere d’aquestes expedicions. “Nosaltres no cobrem per fer aquestes activitats. Ho fem perquè és el que ens agrada i estimem”, diu. El guardó reconeix tant haver fet el cim com la manera d’assolir-lo.

L’agost del 2025 els tres alpinistes van completar la primera travessia integral del Yerupajá pel seu vessant est. Després d’obrir una via exigent, van assolir el cim principal, van travessar una aresta exposada fins al Yerupajá Sur i van descendir per la cara sud-est. Ho van fer en estil alpí, és a dir, sense cordes fixes, campaments d’altura ni suport extern. El jurat en va destacar la dificultat i les poques opcions de retirada i rescat.

Què significa fer alpinisme en estil alpí?

“L’estil alpí és autonomia: omplir la motxilla i anar cap amunt”, explica Busom. Toralles ho resumeix amb dues paraules: “Incertesa i aventura”. És progressar amb el material imprescindible i assumir les decisions de l’ascensió.

Aquesta autonomia no significa buscar el perill, sinó preparar-se i conèixer els límits. “El problema o el risc sorgeix quan un alpinista va a llocs que estan per sobre de les seves possibilitats. Això és molt perillós”, diu Busom. Interpretar les condicions de la muntanya i saber renunciar quan cal també formen part de l’activitat.

Per a Toralles l’estil alpí ofereix una experiència que va més enllà de la dificultat tècnica. “És un espai de llibertat, un espai de tranquil·litat, una experiència”. L’objectiu és descobrir rutes sense renunciar a l’autonomia.

Una altra manera de mesurar l’èxit

Aquesta filosofia contrasta amb el model comercial de les expedicions a alguns 8.000, amb guies, cordes fixes i una gran infraestructura. Busom no qüestiona el dret de cadascú a triar aquesta opció. “Si la gent vol pagar 80.000 euros i pujar l’Everest, hi té tot el seu dret”. Defensa, això sí, que no sigui l’única manera de valorar l’alpinisme.

Toralles és més crític amb una activitat en què l’objectiu d’arribar al cim "sigui com sigui" pot desplaçar l’aventura. “Els que volem mantenir l’alpinisme tradicional ens veiem obligats a buscar altres muntanyes o rutes per evitar un model en què cal pagar una dinerada”, lamenta.

Les xarxes socials també han canviat la manera de reconèixer les fites. Busom admet que donen una repercussió ràpida, però no tothom ha de buscar-hi la validació. Toralles se'n manté al marge: “No necessito creure en aquest model ni competir-hi”, diu. En aquest context, el Piolet d’Or té un valor especial, perquè és un reconeixement de la comunitat alpinística, més enllà de la repercussió a les xarxes.

Del Yerupajá a la pantalla

L’experiència extrema d'aquestes alpinistes també arribarà al públic a través del cinema de muntanya. L’essència del compromís, el documental d’Adrià Martínez sobre l’ascensió, es projectarà al Palma Muntanya Film Fest el dimarts 20 d’octubre, a les 19 h, al Teatre Municipal Xesc Forteza (Palma). La sessió comptarà amb la participació de Marc Toralles, Bru Busom, Tomeu Rubí i Cati Lladó. El film dura 49 minuts i retrata una aventura d’amistat, solitud i superació dels límits.

Per als tres alpinistes el guardó no canvia la raó de fons per continuar pujant muntanyes. La fita al Yerupajá demostra que encara hi ha espai per a l’exploració i les vies noves lluny dels itineraris més comercials. Com defensa Busom, l’esperit de l’estil alpí pot tornar també als 8.000 metres. “Tornarà a haver-hi alpinistes que tornin a aquestes muntanyes amb aquesta il·lusió d’obrir vies noves, de descobrir la incertesa del que suposa trobar nous itineraris i nous reptes”.