La posidònia, una altra víctima del model insostenible balear

PalmaDurant anys, els científics s’han esforçat molt a fer entendre a la societat en general, i sobretot a la classe dirigent, que la protecció del medi ambient no era un caprici, ni una moda, sinó una necessitat ineludible. Òbviament, el poc èxit que han tingut és atribuïble a molts factors, però en el cas de les Balears bàsicament s’ha d’atribuir a un model productiu basat en el consum de territori. El creixement sostingut durant més de mig segle s’ha basat sempre a batre rècords de persones. Més turistes i més habitants.

Aquest sistema ha obligat a pagar un altíssim preu com a societat, en molts d’aspectes, i un ha estat l’afectació directa sobre els recursos naturals. La posidònia, la planta que oxigena i manté les aigües transparents que tant agrada promocionar al sector turístic i a les institucions, ha vist com entre els fondejos descontrolats, els abocaments d’aigües residuals i el progressiu encalentiment de la mar la seva salut ha començat a empitjorar.

Cal reconèixer la tasca del Govern del Pacte amb el Decret de Posidònia, que va posar les bases per atacar el més fàcil, però no menys important:els vaixells que amollaven l’àncora sense mirar prim. Avui són a la vista els resultats de disposar d’una normativa i d’unes accions de control que han aconseguit reduir, però no eliminar, l’acció dels navegants irresponsables, que són una minoria.

A l’altre extrem, però, s’hi troba l’encalentiment de l’aigua. Un fenomen imparable a curt termini i que ja ha encès totes les alarmes. A mig camí hi ha una actuació que pot i ha de fer l’Administració i que de moment es caracteritza per una important deixadesa:la millora de la depuració de les aigües residuals.

Entre els anys 2000 i 2025, la població resident de les Illes ha crescut un 45%, i el nombre d’arribades de turistes internacionals, un 57%. Hi ha pocs territoris al món que experimentin aquests nombres, i que els puguin assumir en tots els sentits. Per descomptat, la inversió de recursos públics per millorar la depuració i el tractament d’aigües ha estat infinitament inferior. Ha estat més important, per als governants de tot color, anar al Regne Unit i Alemanya i gastar doblers públics per demanar que vinguin més turistes, i amb fotos d’aigües cristal·lines, i no invertir a mantenir-les.

La posidònia és molt més que un filtrador de partícules. És el pulmó de la mar, el garant de la biodiversitat que els illencs demostram que no sabem conservar. És curiós que en aquest cas ni tan sols hagi servit el seu paper fonamental per al turisme. Cal demanar als poders públics una inversió urgent en la depuració d’aigües i un veritable control de l’increment de places turístiques entorn d’un fet en què, se suposa, hi hauria d’haver un consens total.