Els quatre atacs d'Antoni Vera a l'escola en català

PalmaEl model lingüístic educatiu travessa un període de transformació accelerada, marcat pel conjunt de mesures impulsades pel Govern i, concretament, per la Conselleria d'Educació d'Antoni Vera. Totes elles han reobert el debat sobre el paper del català a l’ensenyament. Des del desplegament del Pla de segregació lingüística fins a la flexibilització del requisit de català per al professorat, passant per la modificació de la Llei d’educació (LEIB) per reconèixer el castellà com a llengua vehicular, les iniciatives de l’Executiu han generat una forta controvèrsia dins la comunitat educativa.

Tot i que el Govern defensa que aquestes decisions responen a la voluntat de garantir l’equilibri entre les dues llengües oficials, sindicats, docents i entitats adverteixen que poden accelerar el retrocés del català dins el sistema educatiu.

Pla de segregació lingüística

El Govern ha estès aquest curs 2025‑2026 el Pla de segregació lingüística, una iniciativa que permet a les famílies triar l’idioma en què es fan algunes assignatures (especialment en castellà), tant a Primària com a Secundària. Enguany ja hi participen 20 centres educatius, tots ells concertats, amb més de 5.800 alumnes, molt per sobre dels 2.300 del curs anterior (11 centres). Per fer-ho possible, la Conselleria d’Educació n'ha triplicat el pressupost, que ha passat d’1,15 milions d'euros a gairebé 3,74 per finançar professorat específic per als grups lingüístics.

Segons el conseller Antoni Vera, l’objectiu és que l’alumnat domini en igualtat de condicions les dues llengües cooficials. La iniciativa ha aixecat polèmica i ha generat un rebuig significatiu dins la comunitat educativa. Sindicats, docents i entitats en defensa del català alerten que afavoreix la reducció del català com a llengua vehicular, crea segregació lingüística i beneficia principalment els centres concertats per fer una cosa que ja feien: impartir classes en castellà.

Elecció de llengua a tres anys

Una altra mesura que ha configurat el debat sobre l’escola en català és la possibilitat que les famílies triïn la llengua de primer ensenyament per als seus fills quan comencen l’educació formal, especialment a 4t d’Educació Infantil. Aquest curs 2025‑2026 el 80,52% de les famílies (6.458) han triat que els seus fills rebin aquest primer ensenyament en català, mentre que el 19,48% han optat pel castellà, amb diferències territorials significatives (per exemple, major suport al català a Menorca i Mallorca que a Eivissa i Formentera).

L'elecció no és una invenció del Govern, sinó que està recollida i emparada per la normativa vigent. Segons la Conselleria, així es garanteix el dret de les famílies a triar la llengua de primer ensenyament. Els defensors de l’ensenyament en català veuen les dades com una mostra del suport social al seu model i del consens en favor de la llengua pròpia com a idioma de l'educació.

Castellà, llengua vehicular

La modificació dels principis rectors de la LEIB per incorporar-hi la vehïcularitat del castellà juntament amb el català també ha generat controvèrsia. Aquest canvi, impulsat en el marc de l’acord pressupostari entre el Partit Popular i Vox el 2025, ha fet que s’afegeixi a l’article 135 una menció perquè totes dues llengües oficials tinguin caràcter de vehiculars a l’ensenyament.

Malgrat això, el conseller d’Educació, Antoni Vera, ha enviat un missatge de tranquil·litat a la comunitat educativa en què ha assegurat que aquesta reforma no afectarà l’autonomia de centre ni els projectes lingüístics que ja existeixen a cada escola. Segons Vera, els centres que vulguin continuar impartint tota la docència en català podran continuar fent-ho, i no es tocaran ni el Decret de mínims ni la Llei de normalització lingüística. La incorporació formal del castellà com a vehicular s’ha presentat com una qüestió normativa i no com una imposició que canviï automàticament la pràctica educativa.

La posició del Govern intenta compatibilitzar el compromís amb Vox amb la voluntat de mantenir elements clau del model lingüístic vigent, però la mesura ha estat rebuda amb sospita i crítica per part d’entitats, sindicats i partits d’esquerra. Mentrestant, el qüestionament constant dels projectes lingüístics en català ha fet que docents que n'eren contraris treguin pit i s'enfrontin als projectes de centre. Altres, quan no els veu ningú, fan les classes en castellà.

Docents sense requisit de català

L’acord entre el PP i Vox elimina el requisit de català en les places docents de molt difícil cobertura. La mesura respon, segons s’ha defensat, a la dificultat de cobrir vacants en especialitats concretes i en illes com Eivissa i Formentera. En la pràctica, això implica que professionals sense el nivell lingüístic podran accedir a aquestes places i començar a exercir, amb el compromís d’acreditar-lo posteriorment.

Aquest canvi implica una alteració profunda del model lingüístic: per primera vegada, s’obre la porta al fet que docents funcionaris sense un coneixement acreditat de català puguin impartir classe a l’escola pública. Això posa en risc els projectes lingüístics de molts de centres, que podrien veure’s debilitats davant la dificultat d’una part del professorat per utilitzar la llengua pròpia amb normalitat. De fet, ja hi ha docents interins que exerceixen sense comprendre-la. Amb aquesta nova passa, l’excepció esdevé norma i s’institucionalitza l’accés a la funció pública al marge del requisit de català.

Més recursos per a l'acollida lingüística

El Govern també ha impulsat projectes que cerquen afavorir el coneixement de la llengua, especialment en l’acollida d’alumnat nouvingut. Una de les principals és el reforç del Programa d’Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC), que té com a objectiu facilitar la integració dels estudiants que arriben de fora a través de la immersió en llengua catalana i el coneixement de l’entorn. El PALIC esdevé un instrument bàsic per garantir que aquests estudiants adquireixin prou competència lingüística per incorporar-se amb unes garanties mínimes a la dinàmica educativa.

Per al curs 2025-2026, la Conselleria d’Educació va incrementar els recursos destinats a aquest programa fins a arribar a 1.247 hores de suport lingüístic, 233 més que el curs anterior. En només dos anys, l’increment acumulat ha estat de 516 hores, una dada que evidencia l’aposta per reforçar aquest dispositiu dins els instituts. Tanmateix, malgrat els esforços per garantir una primera acollida en català, un cop incorporats a les aules ordinàries, molts alumnes es troben amb un sistema educatiu que cada vegada utilitza menys la llengua pròpia.