La crisi docent s’accelera: es triplica el nombre d’interins que no acrediten el català

PalmaEl sistema educatiu de les Balears torna a evidenciar les seves mancances estructurals. Aquest curs, 644 docents interins fan classe sense haver acreditat el nivell de català exigit, segons dades de la Conselleria d’Educació, la qual no detalla ni les etapes ni els nivells afectats. Aquesta xifra triplica la de l'any 2022 i demostra com la falta de professionals ha tensat el sistema fins al punt d’haver de flexibilitzar requisits lingüístics, que, en condicions normals, serien obligatoris.

La situació podria empitjorar els pròxims anys, especialment en parlar d’incorporar funcionaris de carrera. El Govern permetrà que alguns docents accedeixin al funcionariat sense acreditar la competència lingüística en places de molt difícil cobertura, una mesura que reobre el debat sobre la gestió dels recursos humans i la política lingüística a les escoles.

La normativa permet que aspirants sense el requisit accedeixin a la docència només en cas que no hi hagi cap altre candidat que sí que el tingui. En principi, aquests perfils queden exclosos de les llistes d’interins, però, quan la borsa s’esgota per manca de candidats, els centres es veuen abocats a recórrer-hi per garantir que hi hagi algú a l’aula.

Aquest escenari té un impacte directe sobre el model lingüístic. El català és la llengua vehicular de gairebé la totalitat dels centres públics i la majoria de classes s’hi imparteixen. L’arribada de docents que no el dominen pot desestabilitzar els projectes lingüístics i dificultar figures clau com la dels referents lingüístics. A més, per a molts alumnes –cada vegada més– l’escola és l’únic espai on tenen contacte habitual amb la llengua catalana. I de cada vegada menys. L'ARA Balears ha pogut constatar que hi ha professionals que tenen molta facilitat per mudar la llengua si un alumne els parla en castellà o que, simplement, fan les classes en castellà per evitar conflictes (especialment, a Secundària i Batxillerat).

O sense català, o sense docents

Els equips directius ho admeten: la prioritat és que les classes funcionin. Davant la manca d’alternatives immediates, alguns centres accepten docents sense acreditació lingüística com a solució excepcional. “La Conselleria no ens havia avisat que no dominava la llengua, però va mostrar bona predisposició i ens va demanar si hi hauria cap problema. Nosaltres li vàrem explicar el projecte lingüístic, però estàvem desesperats i la necessitàvem”, explica un centre de Primària.

En paral·lel, la Conselleria d'Educació prepara un pas més, al caliu del pacte entre el PP i Vox. Si fins ara aquesta situació afectava sobretot interins, el Govern permetrà que docents sense el requisit puguin accedir a la funcionarització –és a dir, a una plaça fixa– en llocs de molt difícil cobertura. Això sí, hauran de concursar anualment fins que acreditin el nivell de català.

La mesura s’aplicarà a places que el Consell de Govern declararà cada any. Tot i això, les dades actuals permeten intuir-ne l’abast a alguns anys vista: aquest curs s’han considerat de molt difícil cobertura 877 places, amb la següent distribució: 49 a Eivissa, 186 a Formentera (totes les de l'illa), 138 a Menorca i 4 a Mallorca. El debat torna a situar-se entre dues tensions. D'una banda, la necessitat urgent de docents i, de l'altra, la preservació del model lingüístic. De moment, la urgència s’imposa a les aules.

El rebuig a la flexibilització ha estat immediat. El PSIB i bona part de la comunitat educativa –sindicats, entitats i col·lectius en defensa de la llengua– han carregat contra la mesura i han advertit que no faran “cap passa enrere”. Consideren que l’exempció del català en places de difícil cobertura suposa un retrocés en la normalització lingüística i un atac als drets lingüístics, i alerten que pot posar en risc la cohesió social i el model educatiu.