Miquel Oliver: “Si hi ha mestres que tenen mal nivell de català, és per la societat”

PalmaMiquel Oliver (Palma, 1958) va assumir el deganat de la Facultat d’Educació el 2020, just abans que esclatàs la pandèmia de covid-19, un moment que va posar a prova tots els centres educatius. Durant aquests gairebé sis anys al capdavant, Oliver ha liderat iniciatives pioneres que han marcat la trajectòria de la Facultat, com la implantació de les proves d’accés específiques per als estudis de Magisteri i el reforç de la centralitat de les pràctiques dels alumnes als centres. Les necessitats del sistema educatiu han evolucionat a gran velocitat, i la Facultat ha hagut d’adaptar-s’hi per donar resposta als canvis i garantir que els futurs mestres arribin ben formats a les aules. Ara, després d’aquest període de lideratge, deixarà el deganat a finals de novembre per dedicar-se plenament a la docència i a la recerca, mentre que el càrrec serà assumit, previsiblement, per la doctora Carme Pinya, ara vicedegana.

Heu estat gairebé sis anys al capdavant de la Facultat d’Educació. Quin balanç en feis?

— La valoració l’ha de fer la Facultat, els alumnes, els professors, els treballadors d’administració i serveis i la societat. En destacaria la línia de col·laboració que hem establert entre la formació inicial del professorat, els centres educatius i la universitat, que s’ha consolidat fins avui. Els alumnes passen una quarta part del temps en centres educatius, fet que fa fonamental la feina d’acompanyament que els fan els mestres en actiu. També s’ha consolidat la participació de l’alumnat amb delegats i tutors, i hem descentralitzat la gestió perquè professorat, alumnes i personal participin en comissions. A més, hem col·laborat en la definició dels llibres blancs del Ministeri sobre els estudis de mestre, amb la proposta d’elevar la durada dels graus a cinc anys per incloure-hi noves matèries i reforçar la importància de les pràctiques.

De quines fites us sentiu més orgullós i quins reptes queden pendents?

— Hi ha tres claus: les proves d’admissió, que ens fan referents a tot l’Estat; el doble grau d’Infantil i Primària, que ha estabilitzat la formació a Eivissa i Menorca, fins ara molt precària, i l’inici del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Enguany assumirem la gestió del Màster d’Accés al Professorat. Un repte pendent és el de tenir professors vinculats que treballin tant als centres com a la universitat, per millorar la formació inicial. S’està en converses amb la Conselleria d’Educació i crec que aniran bé.

Amb quins impediments o dificultats us heu trobat a l’hora d’executar el vostre projecte?

— No hi ha hagut friccions importants. Ha estat un aprenentatge constant i un plaer treballar amb un equip deganal sòlid. Pel que fa a la resta de professorat i alumnat, la clau ha estat la col·laboració i la presa de decisions compartida. Quan ens hem equivocat, hem rectificat.

Però traslladar la voluntat deganal a la resta de professorat i alumnes ha estat fàcil?

— Sí, perquè tot s’ha parlat i negociat en comissions i consells d’estudis. Quan ens hem equivocat, s’ha explicat amb transparència. La gestió universitària, però, és més complexa que fa quinze anys, quan jo vaig ser cap d’estudis. Ara hi ha més burocràcia, més necessitat de coordinació amb el rectorat i d’assistir a reunions, fet que exigeix molta feina prèvia.

El professorat de la Facultat està ben connectat amb la realitat de les aules?

— És complicat, perquè som la facultat més gran de la UIB i hi ha molta diversitat de professors que ens venen de totes les facultats. Els departaments fan molta feina per garantir que el professorat conegui la realitat dels centres i aprengui la llengua quan venen de fora. És essencial mantenir aquest vincle, especialment amb el canvi generacional i l’entrada de gent nova. Quan hi ha desconnexions, com amb tutors de pràctiques que treballen només en castellà, es corregeix ràpidament, perquè els centres ens avisen. Feim feina perquè la connexió amb la realitat siguin intensa.

Pel que fa a les titulacions, creis que s’han pogut adaptar a les necessitats actuals del sistema educatiu?

— És necessari el canvi que ara es vol implementar. Els plans d’estudi actuals es varen dissenyar el 2008, i el món ha canviat molt. Ara hem de pensar en els pròxims vint anys. Tot i no haver modificat els plans antics, perquè no podíem, els hem anat adaptant i posant-hi tiretes, com fan els mestres a l’escola. Hem millorat les pràctiques externes, que avui són l’eix central de la formació que reben els estudiants. Moltes de les coses que proposa el nou llibre blanc que ara treballam amb Madrid, nosaltres ja les aplicam. Les pràctiques ja no són una ‘maria’: el tutor de la facultat i el mestre de l’escola fan una feina molt intensa per connectar teoria i pràctica. Hem hagut de jugar amb els plans d’estudis actuals, però ens n’hem sortit prou.

Un dels grans canvis sota el vostre mandat ha estat la prova d’accés específica per entrar a Magisteri. Ha servit per filtrar aquells que s’hi apuntaven “per les vacances” o perquè pensaven que era una carrera fàcil?

— Ja duim quatre promocions, i sí, ha servit per dissuadir els qui s’hi apuntaven sense vocació. Ara la demanda és més ajustada. Abans hi havia molta gent que entrava i després abandonava; ara, aquesta gent ja no hi accedeix. De 1.200 sol·licituds hem passat a unes 600 o 700, i el perfil de l’alumnat és molt més adequat. Les proves han estat molt útils, i no m’imagín què passaria i qui hi entraria si no les tinguéssim. Ara bé, no basta. Ens falta atraure persones que no són conscients que, per les seves característiques, podrien ser molt felices fent de mestres. Tenim un pla dissenyat per fer-ho.

En aquests anys, com ha canviat el perfil de l’alumnat? Alguns centres denuncien que arriben nous mestres amb un nivell de català baix, que pràcticament els impedeix fer-hi classe?

— Si hi ha docents que tenen mal nivell de català, és per la societat. No se n’han de cercar culpables. Hem de detectar el problema i fer-hi feina plegats. No té sentit entrar en una guerra entre nivells educatius: dir que els alumnes arriben mal preparats de Secundària o que els mestres surten mal formats. El problema és general i afecta tots els nivells.

Com hi feis front?

— A la universitat hem creat equips docents –una estructura poc habitual– per coordinar millor el professorat. Tenim 47 coordinadors que es reuneixen en comissió. Amb els graus d’Infantil i Primària hem acordat que, si a les proves d’accés hi ha requisits mínims en ortografia, aquests s’han de mantenir o fins i tot augmentar a les assignatures. La comissió va decidir ser més exigent. El món ha canviat: els alumnes llegeixen menys i la irrupció de la intel·ligència artificial ha complicat molt la feina, fins al punt que el Ministeri es planteja eliminar o fer voluntari el TFG.

És possible que un alumne amb una mala competència de català arribi a graduar-se?

— Amb falta de coneixements, probablement no; amb problemes d’actituds, potser sí, però tampoc ho tenc clar. No és que es graduïn amb un mal nivell de català, sinó que ja arriben amb aquesta mancança. Una altra cosa és la seva implicació i la voluntat de millorar. La Comissió de Model Lingüístic està fent un estudi sobre els usos lingüístics a la Facultat amb una mostra àmplia. Això ens permetrà saber què pensen i com utilitzen la llengua. També apostam per endurir els requisits ortogràfics que posam als alumnes. El que passa a la Facultat passa també a les escoles. Ningú no en té la culpa: tots els educadors, de qualsevol nivell, fan una feinada.

Ara que deixau la direcció de la Facultat, en quins projectes teniu previst participar?

— Em dedicaré a la docència i a la recerca, que és el que més m’apassiona. Venc d’un grup de recerca potent en educació i ciutadania, que recentment s’ha subdividit en tres equips. En duc un, el d’Innovació Educativa i Professió Docent, juntament amb la professora Carme Pinya. La meva gran tasca a partir d’ara serà continuar fent recerca i formant professorat. A més, tenc un exalumne excel·lent que va fer un màster a Barcelona, ha tornat i ha aconseguit una beca del Ministeri per a la formació de professorat universitari i investigadors. M’ha demanat que el tutoritzi, i també faré aquesta feina, amb molta il·lusió i ganes de ser útil.