Allau de peticions contra el reglament lingüístic del conseller gonella de Menorca

CiutadellaEl conseller gonella de Menorca ha aconseguit posar tothom d’acord i en contra del seu nou reglament lingüístic. Només l’entitat que dirigia abans d’entrar en política, Sa Fundació, s’hi ha mostrat a favor. En canvi, el text normatiu que introdueix el castellà i prioritza el menorquí sobre el català a la màxima institució menorquina ha motivat una allau d’al·legacions en la mateixa direcció tant d’entitats com de partits polítics i també de ciutadans, que han respost a la crida pública per implicar-se en la defensa de la unitat de la llengua.

El mateix rector de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Carot, ha dirigit un escrit d’al·legacions al president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, per reclamar-li la nul·litat de l’aprovació inicial del reglament per haver obviat l’informe preceptiu de la UIB. El rector recorda que tant l’Estatut d’Autonomia com la Llei de normalització lingüística reconeixen la Universitat com “la institució oficial consultiva per tot el que es refereix a la llengua catalana”. A més, apunta, la jurisprudència del Tribunal Superior de les Balears avala també el caràcter “preceptiu” dels seus dictàmens. La Comissió Tècnica Assessora de la UIB ja va al·legar recentment per oposar-se a les bases de la convocatòria d’ajuts que prevalen l’ús del menorquí a l’hora d’atorgar subvencions de foment del català en l’àmbit empresarial, esportiu, editorial i associatiu.

La Plataforma per la Llengua, Acció Cultural de Menorca, l’Obra Cultural Balear, el PSOE, Més per Menorca, la Federació d’Associacions de Veïns, els sindicats CCOO i STEI i la mateixa responsable durant 40 anys del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) de Menorca, Pilar Vinent, també han al·legat i han denunciat el “menysteniment” i “desprotecció” del català que suposa la nova norma.

Però el rebuig més cridaner ha vingut de dins mateix de la institució. El Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), un organisme públic adscrit a la Presidència del Consell de Menorca, ha aprovat una contundent resolució en contra del reglament. El seu president, el jurista i escriptor Josep Maria Quintana, l’ha feta arribar al president Adolfo Vilafranca amb la petició que “reconsideri” el reglament i “obri un procés de diàleg amb els organismes competents que recuperi l’esperit de consens i respecte pel coneixement científic que ha de guiar qualsevol actuació en matèria lingüística”.

En aquest escrit, Quintana manifesta la seva “preocupació pel contingut i les formes” amb les quals s’ha tramitat el nou text i acusa el conseller de Cultura, Educació i Joventut, el gonella Joan Pons Torres, d’haver “romput el consens que va permetre aprovar l’Estatut i la Llei de normalització”.

La normativa que pretén imposar Pons Torres obre la porta a externalitzar part del Servei d’Assessorament Lingüístic i deixa l’aplicació que fins ara supervisava una comissió de seguiment, que suprimeix, només en les seves mans. Es tracta, entén Quintana, d’un fet “greu”, com també ho és que hagi prescindit de manera “injustificada” del parer preceptiu de la UIB, el SAL i la mateixa Secció de Llengua i Literatura de l’IME. El reglament –destaca– és “esbiaixat”, està “mancat de rigor i posa en risc la presència adequada del català en els àmbits formals de l’Administració. Suposa un retrocés en la normalització i s’allunya tant del marc legal vigent com del consens social i institucional que l’ha sustentat històricament”.

El cap de setmana, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic de l’IME, Quintana i Pons Torres es veieren les cares, però no hi va haver retrets per part del conseller. Només entre línies demanà “reciprocitat” en el respecte institucional. Aquest dilluns també ha fet ús de la ironia i ha compartit a les seves xarxes l’acudit penjat per l’humorista Zaca al Diari Menorca, on es veu la portaveu de Més demanant-li per tercera vegada la dimissió.

El coordinador de Més per Menorca, Esteve Barceló, considera que la reforma “no respon a cap necessitat real de la ciutadania, sinó a una agenda ideològica que utilitza la llengua com a arma política”. Barceló ha justificat la petició de dimissió cap a Pons Torres perquè “quan una decisió genera el rebuig de la comunitat científica, del teixit cultural i dels mateixos òrgans assessors del Consell, algú ha d’assumir responsabilitats. Menorca no pot permetre que idees pròpies de la ultradreta tornin a convertir la llengua catalana en una guerra política”.

Abans de tancar-se el termini per al·legar, el PSOE també ha dit la seva a la mateixa seu del Consell. Ha alertat de “greus irregularitats” en la tramitació i, com ja va fer l’IME, ha acusat el govern del PP de “voler abandonar l’ampli consens que va suposar l’aprovació de la Llei de normalització lingüística”.

Els socialistes han presentat 10 reclamacions en entendre que la modificació s’ha fet de manera incorrecta i incompleta a escala legal i de procediment i han acusat el conseller Pons Torres de ser “un negacionista de les vacunes, del canvi climàtic i ara també de la unitat lingüística del català”.

El conseller Edu Robsy ha comparat el reglament a la frustrada modificació exprés del PTI i els ha posat com a mostra de “les trampes i dreceres que cerca l’equip de govern per ometre tràmits essencials i eliminar garanties. En aquest sentit, ha lamentat la “sistemàtica falta de diàleg” del conseller Pons i del president Vilafranca i la seva “aposta per les posicions més radicals de l’extrema dreta, que ignoren les regles de joc i neguen la realitat científica”.