El 80% de les famílies aposta per l'escola en català a 4t d'Infantil

El 80,52% de les famílies —tres punts menys que l'any passat— amb infants que inicien els estudis a 4t d’Educació Infantil a centres sostinguts amb fons públics, han triat el català com a llengua de primer ensenyament, mentre que el 19,48% han optat pel castellà. En xifres absolutes, això representa 6.458 matrícules en català i 1.563 en castellà. Enguany era la primera vegada en què la matrícula es podia fer telemàticament. El desglossament per illes és el que continua, amb grans diferències:

• Mallorca: El 82,78% de les famílies (5.268) han escollit el català, mentre que el 17,26% (1.098) han triat el castellà.
• Eivissa i Formentera: El 60,34% de les matrícules (630) corresponen al català, i el 39,66% (414) al castellà.
• Menorca: El 91,6% de les famílies (560) han optat pel català, i el 8,35% (51) pel castellà.

Les males xifres del català a les escoles d'Eivissa i Formentera no sorprenen. Els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) 2023 —els darrers dels quals es disposa— varen ser dolents a totes les Illes. Però a Eivissa i Formentera varen obtenir una valoració substancialment pitjor que a la resta. Només el 38% dels alumnes de 4t de Primària varen assolir la competència lingüística en català, enfront del 51% dels de Mallorca i el 55% dels de Menorca. Els mals resultats eivissencs varen enfonsar la mitjana, que va ser del 49%.

Pe que fa al Pla de segregació lingüística, en dos anys només ha sumat 19 centres, tots ells concertats. Això suposa el 4,3% de les 435 escoles que imparteixen educació Primària o Secundària a les Balears, segons l’Anuari de l’Educació del 2024. Paradoxalment, quatre dels cinc centres concertats d'Eivissa s'han sumat al pla, precisament a l'illa on la salut de la llengua catalana és pitjor segons els resultats de les proves de l'IAQSE 2023. Els centres que han decidit participar-hi són quatre dels cinc que hi ha (80%): Nostra Senyora de la Consolació, Sa Real, Can Bonet, Mare de Déu de les Neus. Per part seva, cap escola pública s'hi ha volgut sumar.

Els mals resultats de català dels alumnes pitiüsos evidencien que és la llengua que caldria reforçar perquè tots els alumnes acabin l’escolarització obligatòria dominant els dos idiomes oficials. Actualment, hi ha molts estudiants que acaben l’escolarització amb un nivell deficient de català, segons els docents consultats, també d'Eivissa.

Un problema detectat per docents eivissencs consultats per l'ARA Balears és que hi ha professors que no compleixen els projectes lingüístics dels centres i deixen de banda la llengua pròpia. "Passa arreu dels centres. Hi ha un determinat perfil de docent que no empra el català amb els alumnes", assenyala un docent, que ha estat director d'un centre durant molts d'anys. Aquest problema s'ha tractat a "moltes de les reunions de l'Associació Professional de Docents d'Eivissa".

Professors poc conscienciats

Un altre problema és que "les noves generacions de docents que surten de la seu universitària d'Eivissa tenen el castellà com a llengua materna, i a l'hora de fer classe i adreçar-se als alumnes els costa fer-ho en català", explica el mateix professor. Una professora que va estar a l'IES Quartó de Portmany critica la "poca implicació" per part dels docents pel que fa a l'ús del català. "Al departament de Llengua Catalana ens queixàvem d'això, que si els mateixos docents no mostràvem la utilitat de la llengua, l'alumnat la rebutjaria", assenyala.

A Eivissa, continua la mateixa professional, "hi ha molta catalanofòbia, com també la concepció que el català és una llengua pagesa i inútil". Un altre dels problemes detectats és amb l'alumnat adult. "En alguns casos, no són gens receptius amb el català", diu. Una altra docent expressa una percepció preocupant. "Hi ha molta gent nouvinguda, però hi ha un problema afegit: hi ha molts alumnes eivissencs que odien la llengua pròpia", lamenta.