Cultura 18/09/2021

La vida social en temps de la Transició

Revisat per Miquel Rayó i Ferrer
2 min
El 5 de febrer de 1979 tingué lloc la primera mobilització feminista a Palma, amb una manifestació que congregà més de 200 persones. A la imatge, placa commemorativa ubicada a la plaça d’Espanya.

La vida diürna era molt intensa, amb una activitat frenètica als bars i cafeteries, on els ciutadans anaven a prendre cafè, a berenar i a veure els amics. D’aquells bars encara en queden alguns, com el Modern, el Martí i el Bosch. Molts altres han perdut la batalla de la supervivència: el Formentor, la Granja Reus, la Granja Royal, el Riskal, l’Antonio, el Miami, el Moka, el Cristal, el Niza, el Güell i tants altres; sense oblidar dos llocs diferents però institucionals, com Ca’n Joan de s’Aigo i el Círculo: un sobreviu i ha crescut, mentre que l’altre s’ha transfigurat.

La vida nocturna continuava intensa, principalment entorn del Terreno, però ja no era l’únic lloc especial com a la dècada dels seixanta. Ara els ciutadans de Palma freqüentaven àmpliament les discoteques que abans eren més turístiques. Les discoteques més afamades eren Babel’s, Flamingo, Jack el Negro, Sg. Peppers, Trui, Zhivago, Casa Vallés, Zorbas, Es Fogueró, Tagomago, Tito’s i el Club de Mar, entre d’altres.

La vida esportiva no era gaire diversa i sobretot estava molt dirigida als homes. Els que els agradava el futbol podien anar a veure el Mallorca al Lluís Sitjar o el Balears a l’Estadi Balear. Els amants de les corregudes de bous anaven a la plaça que havia fet el 1929 l’arquitecte Bennazar. Els fanàtics de les apostes i dels cavalls encara podien anar a l’hipòdrom, i si eren amants de les curses de cans, al canòdrom. Alguns encara anaven al velòdrom i al frontó.

La generació de joves nascuda als anys 50 a les famílies burgeses o a les que anaven progressant econòmicament amb el turisme i la construcció estudiava a la Universitat de Barcelona per l’aventura de sortir de l’illa i per una major diversitat i qualitat dels estudis que la recent creada UIB. Llogaven pisos entre uns quants amics i amigues, o bé anaven a una residència universitària. Barcelona i Palma tornaven a estar lligades per milers de persones i milers d’històries. Com diu José Carlos Llop en el seu llibre Reyes de Alejandria: “Barcelona era un diorama de llums ficticis, de llums de ficció, però la ficció era la vida. Teixir-la com un tapís i després sortir d’aquest tapís i començar-ne un altre. Llums de ficció: les làmpades de Zeleste, la Cúpula Venus, el Tabú, el Jazz Colón, el London, el Pastís, la Bodega Bohemia eren els vagons noctàmbuls del Barcelona Express”. Per a aquells joves que coneixien intensament el “Barcelona Express”, en tornar a Palma de vacances, el Terreno els semblava poc. Començava la decadència del Terreno, que finalment esgotaria el seu lideratge de la nocturnitat els anys 80.

Pel que fa a la lluita feminista, s’estava estenent a diferents camps de l’activitat social i laboral i assistíem a Palma a una de les primeres manifestacions contra la violència masclista. En aquells anys els moviments feministes d’Espanya ja estaven coordinats i demanaven accions com suprimir les lleis que discriminaven les dones, la legalització dels anticonceptius i una llei a favor de l’avortament.

stats