Ficus·Índica: l'encarnació de la paraula amb l'essència dels trobadors

PalmaFicus·Índica és un còctel poètic i musical treballat a foc lent (han fet cinc residències) i que té l’ambició de fer connectar el públic amb totes les seves llums i ombres, mantenir-lo en tensió i sorprendre’l. Està fet amb dues llengües, la catalana i l’occitana, entonades des de quatre dialectes (el mallorquí, el provençal, el llenguadocià i l’empordanès). Hi sonen sintetitzadors, però les veus que reciten s’imposen a la música, i comença el diàleg entre so i paraula, occità i català. De fet, la base d’aquest projecte és l’art trobadoresc, l’oralitat, l’encarnació de la paraula. Ho expliquen a l’ARA Balears els artistes Rodin Kaufmamm, Azucena Momo i Louis Pezet. La cantautora Maria Hein també forma part de Ficus·Índica, que estrenarà l’espectacle aquest diumenge, 10 de juliol, a Sant Joan, al puig de Consolació, en el marc del programa La Lluna en Vers, de la Fundació Mallorca Literària. La darrera residència l’han feta a Mallorca (després de passar per França i Catalunya) a la Fundació ACA de Búger. 

Kaufmamm és qui fa el paper de director i a qui el Centre de Creació le Silo de Marsella va encarregar el projecte. Al final, és una coproducció amb la Fira Mediterrània de Manresa, La Marfà de Girona i la Fundació Mallorca Literària. El resultat, diu Kaufmamm, és un espectacle de “pop experimental”. Els tres músics (Hein, Pezet i Kaufmamm) venen de treballar amb estils molt dispars: Hein és la més pop; Pezet té una banda de rock, però també fa electrònica minimalista i jazz; i Kaufmamm és raper, maneja sintetitzadors i fa 20 anys que canta amb un cor de cant tradicional en occità. Tot plegat, un autèntic i estimulant big bang musical.

“Com a artistes, ens sentíem vinculades al caràcter trobadoresc, a la voluntat d’expressar la poesia mitjançant l’oralitat”, explica Momo, que és poeta i ballarina. “Hem agafat l’essència dels trobadors, temàtiques com el somni, la nit, l’amor i la solitud i els hem reinterpretat des dels nostres dies”, comenta. Kaufmamm afegeix que el poema Farai un vers de dreyt nien, del noble Guillem el Trobador (Guillem IX d’Aquitània, Guillem VII de Peitieu), considerat el primer trobador en llengua occitana, ha estat la matèria primera sobre la qual han fet feina. “Cada un de nosaltres ha triat la part del poema que més li ha interessat i, a partir d’ella, ha fet la seva poesia, un text de nova creació que recitarem”. A més, diu Momo, no només cadascú pronunciarà les seves paraules, sinó que les ha compartides, traduït; se les han regalades a uns i a altres.

Un país llarg

No són trobadors que canten a les Corts, diuen, però sí que adopten dels mestres de la paraula oral el compromís i l’exigència artística i lingüística. Kaufmamm manifesta que Ficus·Índica és una manera d’imaginar i fer palpable “un país que és més llarg del que la gent s’imagina”: “Els Països Catalans i els Països Occitans són una entitat cultural i són el meu país llarg. Fa mig segle teníem molta més relació i hi havia més intercanvi entre artistes. Ara sembla que s’ha perdut, però les connexions culturals hi són”, apunta. I clama que, “si estam allunyats, és perquè hi ha dos països que ens estan estirant a uns cap a una banda i als altres cap a una altra”. Estan d’acord, tots tres, que el fet artístic es converteix en una reivindicació política i social “sense cartells”, “sense haver de dir-ho”, però triar cantar en català i en occità és una decisió meditada. Una tria.