Neules: el dolç cruixent que fa Nadal

PalmaLes neules penjaven del sostre talment flòbies de neu caient en cascada. Empeses per l’oratge dansaven lentament, girant-se en diferents direccions ara una i llavors l’altra. Any rere any n’anàvem enriquint la col·lecció. Amb l’ajuda dels pares fèiem cercles, després els doblegàvem i en retallàvem les vores i les puntes. Sempre provàvem de fer formes complicades perquè volíem saber quin dibuix resultaria en desplegar el full. Tanmateix les més senzilles eren les més boniques i senceres. Ni arbre, ni boles ni pares noels, només el betlem i les neules ens acompanyaven fins que passava Sant Antoni. Ara les antigues conviuen amb les noves, neules calades que fa mon pare amb molta destresa i paciència.

Les neules són un dels elements decoratius més emblemàtics de les festes de Nadal a Mallorca. Aquesta tradició, d’origen medieval, ja es troba documentada a la Corona d’Aragó a partir del segle XIII, que és quan s’especula que arribaren aquí. Llavors no s’empraven només com a element decoratiu de Nadal, sinó que servien en altres diades importants. A les esglésies convivien les neules de farina i les de paper, que podien ser blanques o de colors. Sembla que les de paper, especialment les de color, s’empraren més a Catalunya que a Mallorca, on foren més tradicionals les de farina blanca.

Tradició de les neules

Segons l’estudiós Tomàs Martínez, a Mallorca el pas de les neules de farina a les de paper per ornar les esglésies no està documentat i segurament no es produí de manera sobtada. Les neules es penjaven a les esglésies en el quart diumenge d’Advent i marcaven el temps que faltava per arribar a la Quaresma. Les neules més grans assenyalaven les setmanes i les més petites eren els dies. Cada dia es llevava una neula i així els feligresos sabien el temps que faltava per al temps d’abstinència. Una altra tradició lligada a les neules succeïa després del cant de la Sibil·la, quan aquesta tallava les neules amb l’espasa, talment els estels que havien de caure en el Judici Final. Les neules que queien eren recollides amb gran goig pels nins, que se les menjaven allà mateix.

En la cultura popular catalana i mallorquina, les neules són un dolç propi de Nadal, com ho recorda el refrany “Cada cosa a son temps, i a Nadal, neules”. L’origen del dolç s’ha de cercar en els documents conventuals de l’edat mitjana, quan les neules es consumien durant les festes, no només les de Nadal. Es prenien en ambients nobles i religiosos sucades amb piment o clarea, un vi aromàtic que s’elaborava amb sucre o mel i espècies. Documents del segle XIII ja en constaten la presència: l’any 1267, en el convit de Nadal, el rei Jaume I va oferir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametles com a postres. Les neules medievals eren planes i molt primes tot i que Francesc Eiximenis afirma que han de ser gruixades i amb sucre. La tradició atribueix la idea d’enrotllar-les a una monja, tècnica que els convents i les pastisseries perfeccionaren amb el temps. Del segle XVII endavant, la forma cilíndrica es consolidà i el producte es popularitzà com a dolç de Nadal, on comparteix protagonisme amb el torró. Mossèn Antoni Maria Alcover descriu a Ses matances i ses festes de Nadal la preparació casolana de les neules a les cuines de les possessions, convertida en tradició familiar. Paral·lelament, era habitual trobar neulers ambulants a places i passeigs, que venien neules de diverses formes i que cuinaven amb l’ajuda d’un fogó de carbó i un neuler (motlle de ferro fus). Es distingien les neules planes o blanques que es menjaven talment o amb el torró de neula i les neules ensucrades, amb sucre i aromatitzants, com la canyella o la clovella de llimona. Una de les primeres receptes de neula la trobam en l’anomenada plagueta h, atribuïda a fra Jaume Martí Oliver. Per a aquesta elaboració s’empra un almud de farina de xeixa recolada, dues lliures de sucre ben fus i colat, quatre vermells d’ou, canyella picada, la clovella d’una llimona madura i una cullerada d’oli. Per a la recepta d’avui he seguit una versió més senzilla però igualment efectiva, cruixent i gustosa.