Política Cort 15/07/2023

Bartolomé Abad, l’urbanista de la Palma de Fageda i les Illes de Cañellas

Va debutar a Cort el 2003 com a director tècnic de la Gerència d’Urbanisme, i des d’aleshores no hi ha hagut cap mandat del Partit Popular que no l’hagi recuperat

3 min
Bartolomé Abad, gerent d'Urbanisme de Cort.

PalmaNom Bartolomé Abad, però el seu àlies podria ser el Mides de l’urbanisme, segons el que recorden alguns arquitectes de Ciutat de les seves etapes passades a l’Ajuntament de Palma. D’ell diuen que té la “capacitat” de convertir en un text legal qualsevol modificació urbanística i que, estiguis més o menys d’acord amb els seus criteris, la seva solvència en aquest sentit és indiscutible.

L’equip de govern de Cort s’ha remuntat deu i vint anys enrere per recuperar la figura d’Abad, que va debutar en el mandat de Joan Fageda com a director tècnic de la Gerència d’Urbanisme, i des d’aleshores no hi ha hagut cap mandat del Partit Popular que no l’hagi recuperat. Catalina Cirer el va fitxar com a gerent de l’Empresa Municipal d’Obres Públiques i, més endavant, quan el PP va tornar a guanyar les eleccions, Mateu Isern li va concedir el seu període més llarg –de tres anys seguits– dins la Gerència d’Urbanisme de Cort. Inicialment, va entrar com a director de Planificació urbana de la Platja de Palma –del 2011 al 2012– però després va recuperar el càrrec de director tècnic fins al 2015. Ara, l’equip de Jaime Martínez l’ha reincorporat en un esglaó encara superior, atorgant-li les competències de gerent d’urbanisme, amb una regidoria governada per l’advocat Óscar Fidalgo, que va ser també diputat al Parlament de les Illes amb José Ramón Bauzá.

Entre les seves fites passades a Cort destaquen algunes de les normes que va signar com a director tècnic, com ara permetre edificar el 100% de les plantes baixes de tot l’Eixample de Palma. Això va suposar, per exemple, que molts de jardins interiors –patis o corrals– desapareguessin, en detriment de la capacitat d’absorció del sòl: en augmentar les terrasses pavimentades, disminueix la superfície de terra que pot beure l’aigua de la pluja i incrementa el risc de col·lapse dels recol·lectors pluvials quan hi ha tempesta.

També, com a director tècnic, se’l recorda per haver donat llum verda a una modificació de la normativa que afectava les naus industrials que tenien edificabilitat per a una sola planta. Concretament, va permetre que aquests espais poguessin dividir-se en plantes –amb alçades de dos o tres metres–, la qual cosa va multiplicar les possibilitats urbanístiques i va donar lloc a l’aparició de nombroses oficines als polígons. Un dels efectes d’aquesta mesura va ser l’augment de pressió damunt les infraestructures existents –clavegueram i línies telefòniques, per exemple–, que no estaven pensades per a l’increment de treballadors que va comportar.

Pas pel Govern i despatx propi

Abans d’arribar a Cort, però, Abad ja havia fet una incursió en el Govern com a director general d’Arquitectura i Habitatge entre l’any 1996 i el 1999, durant la legislatura de Gabriel Cañellas, el qual va acabar imputat pel cas Túnel de Sóller per prevaricació en l’adjudicació d’aquestes obres. L’ascens d’Abad va ser meteòric, atès que abans d’arribar a l’Executiu autonòmic només havia fet feina com a arquitecte a l’Ajuntament de Felanitx durant un any, entre el 1990 i el 1991. Aleshores, a més, acabava d’obrir el seu propi despatx d’arquitectura, Abad & Cotoner Arquitectos, que està en marxa des de fa 34 anys. 

Com a arquitecte, a través de la seva pàgina web només es poden consultar els projectes que ha elaborat fins al 2006, any en què varen fer la darrera actualització de les dades. Fins aleshores, tenen comptabilitzats 50 habitatges unifamiliars i 23 edificis d’habitatges plurifamiliars, així com una vintena de reformes de cases. De fet, des del seu despatx ja ha elaborat projectes urbanístics per a l’Ajuntament de Palma. D’aquests encàrrecs destaquen, per exemple, la redacció de modificacions en el Pla General d’Ordenació Urbana de Palma, una reforma interior del barri del Terreno i una altra de la zona verda del Pil·larí.

stats