A volar

Hi ha llibres que ajuden a fer volar coloms de la manera més deliciosa: són càpsules de salvació que fan reverberar la imaginació i ajuden a ascendir, a conciliar l’esperit en el bell somni d’una (in)consciència col·lectiva. Amb un d’aquests llibres especials vull començar aquest nou any 2026, potser amb el secret anhel que enguany estenguem les ales i enlairem el vol amb la passió que encelen la literatura més poderosa i les il·lusions envolades. Estic parlant del magnífic assaig Els alats, d’Elisabet Riera, publicat a l’Editorial Males Herbes i avalat per la cada cop més prestigiosa Beca Finestres d’Assaig.

Els alats, d’Elisabet Riera, és una bella investigació que indaga en la fascinació primordial que acompanya l’ésser humà des dels seus orígens: la possibilitat de volar. A través de les seves documentades i fluides pàgines assistim a les múltiples representacions simbòliques d’aquest somni compartit. L’autora proposa un recorregut reflexiu que parteix de la figura dels éssers amb plomes per explorar com diferents pobles i tradicions han projectat en aquestes criatures desitjos, temors i aspiracions humanes. Les aus hi apareixen com a miralls del que som i del que voldríem arribar a ser: presències que travessen mites, relats i creences carregades de significats que van molt més enllà del seu paper en la natura. Així arriba a la conclusió que aquesta presència recurrent en l’imaginari i en totes les arts revela una necessitat humana constant de mirar cap amunt i de cercar nous horitzons que superin els límits del quotidià. Alhora, aquest deliciós volum escrit amb una prosa exquisida reivindica la capacitat de la ment per desprendre’s del pes de la realitat i desplaçar-se lliurement cap a altres espais possibles, establint un paral·lel entre aquest impuls interior i l’acte d’enlairar-se. Les ales esdevenen així una metàfora d’allò que ens acosta a dimensions més profundes de l’experiència, allà on el pensament, la creació i l’observació del món dialoguen sense fronteres. Riera teixeix una mirada cosmogònica que integra sensibilitat estètica, interrogació intel·lectual i atenció al medi, mostrant com aquestes esferes s’enriqueixen mútuament quan s’aborden de manera conjunta. Els millors fragments no envegen les escriptures de mestres admirats com Joseph Campbell.

És inspirador que es publiquin obres tan reveladores, recerques personalíssimes que defugen les cotilles de l’academicisme, feliç publicació en un feliç Any Blai Bonet en què l’Ajuntament de Santanyí ha decidit crear i instaurar el nou premi Blai Bonet de pensament contemporani, guardó que tant de bo incentivi que existeixin més títols com Els alats, d’Elisabet Riera, assaig preciós i il·luminador que en efecte convida a volar.