També està bé no fer el calendari d'Advent

BarcelonaNo és nou afirmar que les mares actuals estem molt exigides. Compaginar la vida professional, social i la criança ja resulta un repte en si mateix. Trobar estones per cuidar-te. Per fer aquella classe de ioga que tant trobes a faltar. Un sopar amb la parella, que fa molt que no us trobeu. Uns vins amb les amigues. I no t’oblidis de la teva àvia, que fa molt que no li truques!

Volem ser competents a la feina. Volem poder pensar manualitats i activitats diferents pel cap de setmana. Volem fer àlbums de fotos perquè els records d’infantesa de les nostres criatures no es perdin en un núvol digital. Volem tenir les joguines ben endreçades. I els contes a mà perquè els puguin agafar. Volem fer sopars saludables. I estar presents mentre juguen. Volem arribar a tot.

I el que no compartim és el secret millor guardat de tots: cap de nosaltres arriba a tot. No es pot. És un impossible en si mateix.

I en aquest sentit, aquests dies em ronda una cosa pel cap. Entre la feina, preparar les motxilles, les visites a la pediatra, aquell mail pendent de respondre des de fa tres setmanes, i l’àudio de la meva amiga que encara no he pogut escoltar, tinc una altra cosa al cap que va fent soroll: s’ha de preparar el calendari d’Advent.

Sembla una bajanada. Sembla que no és res. Però ocupa un espai. Bastant espai. I de cop m'adono de l’esforç que hi ha en una cosa aparentment senzilla. En una cosa (com tantes altres) que en teoria “no costa res”.

A tota aquesta bogeria que ja és de per si maternar i criar, li afegim una cosa més. Un granet de sorra més. Durant 24 dies pensar cada dia una proposta diferent. Una activitat diferent. Una sorpresa diferent. El primer dia fem una manualitat de Nadal. El segon fem galetes. El tercer a patinar sobre gel. I buscarem algun espectacle nadalenc, oi?

24 dies plens d’activitats que a vegades costa fer. Manualitats que costa acabar. Projectes a mig finalitzar. I el cost, també econòmic, de tot això. Anem afegint una mica més al plat de les tasques pendents. Més en aquella llista de les notes del telèfon que sembla que no s’acaba mai.

I amb tot això al cap, pensava que és genial fer un calendari d’Advent si tens el temps, la disponibilitat, i sobretot, si és una cosa que gaudeixes fent. Una cosa que et suma. Una cosa que t’enriqueix i enriqueix la teva família.

Sense exigències

Però també és genial no fer-lo. Adaptar-te a allò que funciona a la teva família. Al temps real de què disposes ara mateix. A allò que realment pots fer. Allò que et ve de gust fer aquest any. No té cap sentit fer un calendari d’Advent si implica una angoixa més. Si implica sumar a l’estrès diari. Si implica estar de mal humor perquè demà tocava manualitat i no has comprat els materials.

De fet, si parem un moment a pensar-hi, no estava tan malament el clàssic calendari de xocolata que ens donaven la majoria dels nostres pares (a més, ara mateix pot ser del 85% de cacau, si volem). I potser no cal afegir gaire cosa més. Potser les nostres criatures estaran contentes amb fer-li un petó al papa. Una abraçada a la seva germana. Un passeig pel barri. Un berenar de xurros amb xocolata. O un missatge bonic.

Sovint ens oblidem que, més enllà d’activitats i propostes, el que més necessiten les nostres criatures és a nosaltres. Temps amb nosaltres. La nostra presència. Ens necessiten a nosaltres. Tal com som. Sense imposicions. Sense exigències. Sense manuals de mares perfectes. Sense perfeccions. A nosaltres. Amb el que podem, i amb el que no podem. Amb el que som i amb el que no. Perquè realment, això és el que importa. Que hi siguem. Amb calendari d’Advent, o sense.