02/08/2021

El ‘pijo’ madrileny i la ‘beautiful people’

3 min
El ‘pijo’ madrileny i la ‘beautiful people’

Els patricis, a més del xofer de l’Audi, ara aniran amb dos guardaespatlles (de Torre Picasso a la Moraleja, posem per cas) no tant per por que els terroristes els segrestin com perquè dona estatus, de la mateixa manera que la silicona el proporciona a les metes de les seves senyores i amants. El ritual no varia i les coses importants se segueixen tractant a les partides de caça, a Horcher (diuen que quan els negocis et van bé hi has d’anar a dinar o sopar un cop per setmana, però si et van malament, has d’anar-hi dos cops com a mínim), al Club Financiero de Génova, a Casa Club o al Nuevo Club, rèpliques castisses del club de cavallers anglesos, i al camp de golf de Puerta de Hierro (on no accepten nous socis des de fa trenta anys) o, directament i com sempre, al ministeri.

Tots s’han comprat un avió privat (ara entenem per què deu ser tan necessària l’ampliació del Prat) que utilitzen per anar a Gstaad o a Megève aparentment a esquiar, a l’illa de Jersey aneu a saber per què i a la fira de Maastricht a comprar videoart que projectaran sobre les parets de marbre de la seva nova casa de La Finca, a Pozuelo.

S’estila fer grupetes, és a dir, reunions d’amics que no baixen mai de trenta persones, en què es barregen fortunes d’origen franquista, altres de procedència socialista-aznarista i fortunes veneçolanes, que, entre altres activitats similars (safaris, estades a castells escocesos, planes de nieve ), lloguen tres o quatre velers, amb tripulació marinera i servei complet (de cabina i de cuina) per solcar la costa turca, a principis de juny i durant ben bé dues setmanes, per seguir la festa (que mai s’acaba) a Tarifa surfejant.

De les niñas bien i els niños pera a la jet-set i la beautiful people. Del poney club alphotocall. De Recoletos a La Moraleja o Pozuelo. De Santander a Marbella o a Sotogrande, de Comillas a la borbònica i nàutica Mallorca o directament a Menorca; dels estius de quatre mesos a la platja alacantina a l’illa artificial de Valdecañas, a Càceres (golf i gintònic matí, tarda i nit), construïda, per cert, sobre una zona especial de protecció mediambiental. Del tenis al pàdel. Del Marqués de Griñón al Boyer, de la Marta Chávarri a l’Elena Cué. La norma no escrita per als senyors d’entrar al restaurant principal del club amb blazer com a màxim, o amb teba com a mínim, s’ha esfumat. De l’encant, entre rústic i decadent, però confortable, del disseny d’interiors de Jaime Parladé, Paco Muñoz (“menudas fiestas las de Paco, y qué mezclas! ”) o Duarte Pinto Coelho a la pompa amanerada i teatral (sempre amb un toc pastel, sempre amb algun toc daurat, sempre amb alguna gracieta pop) del Lorenzo Castillo, el Luís García Fraile o la Isabel López-Quesada. De la fàbrica al costat del castell, l’escola i el cementiri al made in China. De l’Opus Dei als Legionarios de Cristo i de les soirées del Club Siglo XXI de la Paloma Segrelles a les hermètiques caminatas d’Emaús organitzades, només per a iniciats, des de les parròquies de San Germán a Madrid o des de la Congregación de Misioneros Oblatos de María Immaculada a Pozuelo. De províncies a les Nuevas Generaciones del PP amb traje d’El Corte Inglés, i d’aquí a manifestar-se amb Vox vestit amb caçadora de Scalpers. De la nouvelle cuisine de Zalacaín o de la renovada cuina espanyola del Mayte Commodore a l’esquifida cuina d’autor del Saddle o a la de producto d’El Qüenco de Pepa.

Del “Me encanta Barcelona, vamos cada verano unos días al Ampurdán a casa de mi prima Bibis ” al “¡Pujol, enano, habla castellano!

stats