Mor el costitxer Rafel Horrach Llabrés, “lluitador incansable per la cultura i la llengua de Mallorca”

Costitx ha perdut alguna cosa més que un veí. Ha perdut un dels seus referents intel·lectuals i espirituals més autèntics. Rafel Horrach i Llabrés de Can Mal (Costitx, 1955) s’ha mort als 70 anys deixant un llegat que va més enllà de la sotana o dels llibres d’història: se’n va l’home que va saber explicar-nos qui som per saber cap a on hem d’anar.

Rafel Horrach no era un rector convencional, ni tampoc un historiador tancat en arxius de pols. Tenia la virtut —avui tan escassa— de connectar la transcendència de l’esperit amb la realitat tangible de la terra. La seva passió per la història, que li va valdre l’excel·lència acadèmica a la UIB, no era un exercici d’erudició buida, sinó un acte de compromís amb les seves arrels. El seu treball sobre el passat de Costitx o la seva implicació en la divulgació dels Caps de Bou o la fundació de la delegació de l’OCB a la vila són testimonis d’aquesta voluntat de rescatar la memòria col·lectiva de l’oblit. Així, els seus companys de l’OCB local l’han recordat com “lluitador incansable per la cultura i la llengua de Mallorca”.

Dins ell hi bategava una consciència cívica innegociable. La defensa de la llengua catalana no era impostada; era la seva eina de comunicació amb Déu i amb el poble. Aquest compromís, que l’Obra Cultural Balear va reconèixer amb el premi Josep Maria Llompart el 2021, el va convertir en un “agitador” en el millor sentit de la paraula: algú que feia pensar, que sacsejava les consciències des de la humilitat i la cultura.

De Lloseta a Costitx, passant per la seva etapa a la Pastoral Universitària, Rafel Horrach va exercir el sacerdoci com un espai de diàleg. Allà on molts veien dogmes, ell hi posava humanitat i context històric.

Mallorca ha perdut el passat 4 d’abril un savi de proximitat, un d’aquells homes que feien el poble més gran cada vegada que obrien la boca o la ploma. Que la terra, que ell tant va estudiar i estimar, li sigui lleu.