Per on començo

El meu grup de WhatsApp preferit

L’sticker estrella és aquell d’una anciana que brinda amb un xarrup de Jägermeister

3 min
El meu grup de WhatssApp preferit

BarcelonaComençaré fent autocrítica: crec que em queixo massa. Quan algú em demana una reflexió al voltant de la maternitat, tot sovint el primer que em ve al cap són queixes: el cansament, les hores sense dormir, les dificultats per conciliar, la impossibilitat de tenir moments per a la parella, la preocupació constant, les discussions amb els fills, els caps de setmana segrestats per les activitats infantils… Surten a raig. I és que aquest reguitzell de queixes és el que tenim a la punta de la llengua perquè són la primera línia de la batalla del dia a dia. Les pilotes amb les quals anem fent malabarismes des del moment en què ens convertim en mares i descobrim que la maternitat és un viatge bestial, però que ve acompanyat de moltes incomoditats.

De tota aquesta corrua de queixes que pares i mares amb criatures anem compartint amb tothom qui ens pregunta –o no– n’hi ha una que últimament apareix molt. “No vull estar en cap més grup de WhatsApp!”, diuen molts. Perquè és clar, hi ha el grup de la classe de cada fill, el grup del futbol, de l’anglès, del cau, el grup amb gent que vol que ens posem d’acord per arribar a l'ESO sense mòbil, els grups per a cada festa d’aniversari i per a cada regal… Això no s’acaba mai i ocupa un espai físic i mental cada cop més gran. Però ja m’estic tornant a queixar. Ja ho he dit al principi, és la inèrcia.

“Marones molones”

Doncs per trencar la dinàmica de les queixes us parlaré de les bondats d’algun grup de WhatsApp, concretament del meu grup de WhatsApp preferit, entre tots els que citava abans on soc per culpa –o gràcies– dels meus fills. El grup es diu “Marones molones” i és el que tenim unes quantes mares de la classe d’un dels meus fills. Aquí compartim coses quotidianes o fins i tot banals, el que han fet els nostres fills i el que fem nosaltres en el dia a dia, no hi falten mems ni posts d’Instagram sobre maternitat, també felicitem aniversaris i fem enquestes per saber quin dia ens va millor sortir a sopar. Proposem plans en família i plans adults only i riem, riem molt. L’sticker estrella és aquell d’una anciana que brinda amb un xarrup de Jägermeister.

Aquest espai virtual és molt necessari i té la seva traducció en el món real a través de la relació que hem teixit aquest grup de mares a qui la casualitat ens va unir en una escola.

I és que un dels regals més bonics que m’ha fet la maternitat són les persones amb qui m’he creuat pel camí, com aquest grup de mares, o d’altres grups de persones meravelloses amb qui estem fent aquest viatge plegats. Des dels pares de l’escola bressol del meu fill gran fins a les mares de les extraescolars passant per persones que van començar sent desconegudes amb qui tocava passar una hora asseguda al banc del parc o amb qui compartir un trajecte de cotxe fins al lloc on se celebrava una festa d’aniversari. Gent amb qui intuïes que hi podia haver una connexió i gent amb qui potser mai vas pensar que encaixaries i ara sou inseparables. Els amics i les amigues que he fet gràcies als meus fills ara omplen els meus dies i a mi m’encanta perquè fan possible que matinar un dissabte gèlid de gener per estar a un camp de futbol a les 8 del matí no sigui una tragèdia perquè saps que hi haurà cafè i converses i molts riures i potser fins i tot aconseguireu veure algun gol.

stats