Per què gairebé tots els nous autònoms són estrangers?

BarcelonaEn l'últim any la Daria i la Patrícia han fet el camí invers. La primera —una cirurgiana arribada fa tres anys d'Ucraïna per culpa de la invasió russa— s'ha fet autònoma per poder canviar el seu visat d'estudiant per una residència temporal i ara treballa com a metgessa d'urgències per a clíniques privades: "Vaig treballar amb un contracte de 20 hores en una farmàcia mentre m'homologaven el títol, però quan va néixer la meva filla vaig necessitar una feina que em permetés conciliar i tenir llibertat total". Està contenta amb aquesta opció i de moment no té plans de tornar a treballar per compte d'altri, tot i que en algun moment preveu presentar-se a les proves del MIR per obrir la via de la sanitat pública.

En canvi, la Patrícia —que també acaba de ser mare— fa poc que ha deixat de ser autònoma després de vuit anys treballant en la seva marca de llibretes i agendes fetes a mà. Li van recomanar fer-se autònoma per començar, però denuncia que en aquest temps sobretot s'ha trobat amb quotes "abusives", obstacles burocràtics i problemes amb Hisenda. "No m'han volgut justificar les despeses del magatzem o les vinculades amb el meu comerç electrònic", explica. Aquesta situació li ha provocat embargaments i denuncia que, tot i ser dona i jove, no ha rebut ajudes per emprendre el seu projecte. Ha tancat el negoci malgrat tenir beneficis, diu, perquè ja no suportava el desgast. Ara treballa en una empresa com a assalariada i de moment ha tingut una experiència "molt positiva". "Mai més tornaré a fer-me autònoma fins que l'Estat progressi i deixi de ser la sagnia econòmica que és", etziba.

Amb els seus casos, la Daria i la Patrícia reflecteixen com ha estat l'evolució del perfil dels nous autònoms en els últims temps. Un informe elaborat per l'associació ATA a partir de dades de les afiliacions a la Seguretat Social explicava aquesta setmana com en els últims quatre anys —del març del 2021 al març del 2025— el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) ha sumat un total de 108.155 autònoms, dels quals 104.338 eren d'origen estranger, és a dir, el 96% d'aquestes incorporacions. L'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que fa servir altres fonts d'informació, ofereix un retrat similar. En el mateix període de temps, el total d'autònoms pròpiament dits —no hi sumen els membres d'una cooperativa, empresaris sense assalariats o les persones que ajuden en un negoci familiar— ha augmentat en poc més d'un 5%; mentre que els que són d'origen espanyol (que representen el 80%) han caigut en un 1%, i els nascuts fora de l'Estat s'han disparat gairebé un 30%.

Des de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), vinculada a la UGT, destaquen que l'emprenedoria de les persones immigrants continua guanyant pes "com a motor de l'activitat autònoma i eina fonamental per a la inclusió social i econòmica". Així doncs, el treball per compte propi s'ha convertit en una via d'arrelament i regularització administrativa per a moltes persones nouvingudes que han triat aquesta opció per accedir al mercat laboral. Segons dades recollides per aquesta entitat, el març del 2025 hi havia 566.464 persones afiliades al règim d'autònoms a Catalunya, de les quals 102.783 eren d'origen estranger, fet que representa el 18% del total. El col·lectiu s'ha incrementat en un 87% en l'última dècada, amb 47.897 afiliacions més que fa deu anys.

"Quan el mercat de treball funciona, com ara, les persones amb capacitat d'inserir-se tendeixen a preferir l'activitat assalariada, però això pot ser més complicat per als nouvinguts", apunta Daniel Garcia, president de CTAC. Com a organització, estan autoritzats pel ministeri de Treball per elaborar els informes que acrediten l'existència d'un pla de negoci de cara a sol·licitar permisos temporals de residència i de treball per compte propi per a persones immigrants. "Hi ha una tendència a l'alça en les consultes", confirma Garcia.

Pèrdua de pes al mercat de treball

Segons dades de l'EPA del primer trimestre d'aquest any, els autònoms representen prop del 15% del conjunt de la població ocupada a Espanya. Però, malgrat que el volum total de treballadors per compte propi ha crescut en els últims deu anys, el seu pes ha caigut en dos punts percentuals durant aquest temps. "Això passa quan s'amplia la base perquè no creixem de manera proporcional als altres col·lectius. En canvi, en èpoques dolentes tendim a créixer més perquè les empreses ajusten les plantilles", raona Elisabet Bach, presidenta de Pimec Autònoms. A parer seu, aquest retrocés també s'explica per les activitats que no troben relleu generacional per continuar amb els seus negocis, com són el comerç o l'agricultura.

Aquest envelliment de la població autònoma també queda reflectit en les xifres d'afiliats al RETA de la Seguretat Social. El segment d'entre 25 i 29 anys s'ha reduït en gairebé un 6% en els últims deu anys, mentre que aquells que tenen entre 30 i 34 anys han caigut en un 16%. En canvi, els autònoms d'entre 45 i 49 anys han augmentat en un 9% i els d'entre 50 i 54 anys han crescut en un 17%. "Hi ha la percepció que el treball autònom no és tan desitjat per la població jove", raona Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO de Catalunya. En aquest sentit, també recorda que el col·lectiu continua sent majoritàriament masculí i els homes representen el 65%.