Un estudi demostra que el català està confluint cap a la gramàtica castellana, especialment entre els joves

"Els descendents de Josep Tarradellas avui dirien «Ja estic aquí» en comptes de «Ja soc aquí»", diu la catedràtica de la UPF

Una colla de joves al centre de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
06/03/2025
3 min

BarcelonaEl català tendeix cap a la gramàtica castellana, i més especialment entre els joves. Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra ha analitzat com parlen el català i el castellà persones bilingües de diferents edats. A partir d'estructures lingüístiques que són diferents en les dues llengües, ha analitzat què els surt de manera natural als parlants. La conclusió és que mentre que els adults dubten de com utilitzar bé aquestes expressions i alternen indistintament l'ús correcte i l'incorrecte, el 75% dels joves (7-13 anys) no tenen dubte que la fórmula que farien servir és la castellana fins i tot entre els que tenen el català com a llengua materna.

Les fórmules analitzades són, en concret, l'ús o no de la preposició a en el complement directe (que és correcta en castellà i incorrecta en català en la majoria de casos; en català, "Veig la Maria" i no "a la Maria") i l'ús dels verbs ser/estar per localitzar persones (en català, "La Maria és a l'escola"). Es tracta de dues construccions molt específiques, però permeten observar "els processos cognitius sobre com s'influeixen les llengües en contacte", segons la investigadora de la UPF i experta en adquisició de llengües Aurora Bel. L'estudi conclou que el castellà influeix molt més el català que no pas a l'inrevés i que influeix totes les franges d'edat però de manera més acusada els joves. "Si un nen rep un input únic en castellà i inputs contradictoris en català, quan ha d'escollir tira pel dret i opta per una única gramàtica, que és la del castellà", afirma l'altra investigadora principal del projecte BIBA, la catedràtica d'adquisició de llengües i bilingüisme Sílvia Perpiñán. "Els descendents de Josep Tarradellas avui dirien «Ja estic aquí» en comptes de «Ja soc aquí»", exemplifica.

La professora planteja el dubte de si aquesta tendència de dominància cap al castellà la corregiran amb els anys o bé si "aquesta ja serà la seva gramàtica, que serà diferent de la dels adults" i, per tant, tindrà un impacte en l'evolució del català.

El català canviarà o morirà

L'estudi no analitza els usos lingüístics sinó pròpiament la llengua, però evidentment que es desnaturalitzi la gramàtica catalana té a veure amb la caiguda de l'ús del català entre els joves i amb la quantitat de nous parlants de català. Les hipòtesis que es plantegen les investigadores són si la clau és que hi ha un "input insuficient" (és a dir, senten poc català al seu entorn) per aprendre a fer servir la llengua correctament o bé si "l'input ja és diferent", planteja Perpiñán. "No sabem qui és l'agent del canvi, si són els adults o els nens", afegeix.

Perquè cal tenir en compte que el català com a llengua inicial ja és minoritari a Catalunya i, per tant, un gruix de població l'ha après com una segona llengua, amb diferents nivells de competència. Si aquests parlants són els referents lingüístics dels nous parlants –siguin mestres, periodistes o progenitors–, el resultat serà "un català diferent, un català bilingüe, de parlant de segona llengua", diu Perpiñán. "Aquest és el català que aprenen molts nens avui en dia", afirma.

El que el catalanoparlant de llengua inicial viurà com una pèrdua de genuïnitat tràgica, Perpiñán ho veu amb més pragmatisme i menys prejudicis: "Crec que és l'únic futur que té el català, veient la demografia. Si volem que s'incorporin al català nous parlants, l'aprendran com a segona llengua i difícilment ho faran com a nadius, cosa que comportarà canvis a la llengua". De fet, l'estudi mostra com aquests canvis ja els han incorporat també els catalans de primera llengua.

"El futur del català és desaparèixer o canviar", assegura Perpiñán. "Els canvis lingüístics són inexorables, però habitualment són molt lents, es fan amb segles", afegeix, mentre que ara s'està accelerant la confluència a causa del contacte amb el castellà i la incorporació de nous parlants o, en el pitjor dels casos, la no incorporació al català.

Aquest estudi es presentarà a les jornades de cloenda de la xarxa Multilingua, que aquest dijous i divendres se celebren a la UPF al Poblenou.

stats