Adolescents que van a contracorrent: "Puc viure sense les xarxes socials"

PalmaSón les dues del migdia. A la plaça del Tub, al centre de Palma, centenars d’alumnes surten gairebé alhora de l’IES Ramon Llull i de l’IES Joan Alcover. És un moment que es repeteix cada dia i que ja s’ha convertit en un ritual. D’ençà que la Conselleria d’Educació ha prohibit l’ús del mòbil dins els centres educatius, molts joves el duen amagat dins la motxilla i, tan bon punt travessen el llindar de la porta, l'encenen amb presses. En pocs segons, les mirades cauen cap a la pantalla per revisar desenes –o centenars– de notificacions. Caminen en grup, però amb el mòbil a la mà i els ulls clavats al dispositiu. Potser, d’aquí a unes setmanes, aquesta escena podria deixar de ser tan habitual.

El govern d’Espanya vol prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, obligant les plataformes a implantar sistemes de verificació d’edat per impedir que menors creïn perfils o consumeixin continguts a TikTok, Instagram o serveis similars. La proposta obre un debat intens entre adolescents que han crescut envoltats de pantalles, però que també reconeixen els riscos de l'ús intensiu.

El debat, però, no parteix de zero. “Ja està prohibit: l’any passat es va aprovar una Llei del menor que estableix que els menors de 16 anys necessiten autorització paterna per obrir perfils a les xarxes socials. TikTok fixa l’edat mínima en 13 anys i Instagram, en 14. Això planteja molts dubtes. Hi ha milers d’adolescents que falsegen l’edat i hi continuen accedint”, explica Josep Ramon Cerdà, assessor del Centre de Professorat (CEP) de Calvià i especialista en noves tecnologies. “Crec que la prohibició tindrà algun efecte, però continuarà havent-hi gent que se la salti. A més, és difícil de controlar, perquè ja hi ha adolescents que hi estan plenament immersos”, explica.

Entre els joves, el debat no és tan polaritzat. “Tenc una amiga que, si la castiguen sense mòbil, tot d’una em demana el meu per ficar-se als seus comptes i mirar les xarxes. Té la necessitat de mirar constantment si li han escrit, si li han enviat coses noves… Li aniria bé tenir-les un poc vetades”, explica Julia, de 15 anys. “Em sembla bé que les prohibeixin, tot i que a vegades hi ha gent que en fa un bon ús, i jo no els hi tallaria”, afegeix.

Maria té 13 anys i és conscient del paper problemàtic de les xarxes socials: “Està bé que les prohibeixin, perquè el que es veu a les xarxes està canviant les opinions polítiques dels joves, i provoquen addiccions que poden acabar molt malament i provocar patiment emocional. Un dia que estic molt enganxada, com a molt, hi puc dedicar una hora i mitja”. Quan se li demana com l’afectaria una futura prohibició, no ho dubta. “Puc viure sense xarxes”, afirma.

Entre les seves amigues, Aina, també de 13 anys, exposa la seva realitat, que no és gaire habitual entre el jovent: “No tenc xarxes socials i moltes companyes tampoc no en tenen. No duim el mòbil a l’institut. Tenc control parental i les xarxes estan prohibides”. “Em sembla bé que es prohibeixin les xarxes, perquè hi ha gent molt addicta. Si les prohibeixen, es reduiran els problemes de salut mental vinculats a l'ús”, continua.

El focus, en les plataformes

Per als experts, el nucli del problema no és només l’edat d’accés. “La prohibició reflecteix la preocupació del govern, però posa el focus en l’usuari i no en les plataformes”, adverteix Cerdà. Segons explica, la digitalització ha anat acompanyada d’una pèrdua de responsabilitat editorial: “Durant aquests anys, la informació s’ha anat digitalitzant i s’ha perdut el control sobre els continguts. Quan els diaris eren en paper, els directors assumien una responsabilitat clara sobre el que es publicava. Quan la societat ha girat cap a la digitalització, sembla que no es pugui exigir res a ningú per haver dit mentides”.

“Si es fes que les plataformes fossin responsables del contingut i a qui el mostren, no caldria prohibir res. Les plataformes ho poden fer, però només ho fan en qüestions com els drets d’autor. Per exemple, YouTube és capaç de controlar pràcticament tot el catàleg musical del món. Hi ha capacitat tècnica, però manca interès dels governs per exigir-ho a les plataformes”, afegeix Cerdà.

La proposta del govern d'Espanya també vol fer front a continguts il·legals i ofensius, amb més traçabilitat i retirades més àgils. “Els discursos d’odi han pujat moltíssim. A part, qualsevol vídeo es pot tornar viral. Si apareix un vídeo racista, molta gent s’ho pren com a humor i ho comparteix”, alerta Julia. “A classe vàrem fer un taller sobre convivència i les xarxes socials han afectat bastant la gent. Tenc una amiga que abans era una persona oberta de ment i ara, pel que ha vist a les xarxes, ja no ho és tant”, explica, per la seva banda, Aina. En aquest ecosistema digital, la clau és l’algoritme. El que mostra –i el que amaga– acaba modelant mirades, gustos i opinions. “Els discursos d’odi depenen de l’algoritme que tinguis. El meu em mostra coses de Gabriel Rufián. Però no sempre és així. Conec gent que s'ha fet la seva ideologia a partir de vídeos de TikTok de Vito Quiles o El Xokas. La gent se’ls creu”, posa com a exemple Maria.

Mentrestant, l’educació va molt endarrere. Segons indica Cerdà, la darrera capacitació digital docent es va fer el 2022, abans de la irrupció de la IA i dels seus efectes: “El sistema educatiu no està preparat per educar adolescents en l’ús digital. La tecnologia ha avançat molt més ràpid que l’evolució de les societats. Si les empreses van a aquesta velocitat, és difícil que el sistema educatiu les pugui seguir”.

Famílies, límits i responsabilitats compartides

Les famílies miren la proposta del govern espanyol amb interès, però amb cautela. “Que les xarxes socials s’han generalitzat entre menors d’edat és una evidència i una preocupació. Les famílies estam preocupades”, explica Miquel Àngel Guerrero, director de l’oficina tècnica de la FAPA. Afirma que la prohibició pot ser adequada, però no suficient: “Una prohibició fins als 16 anys sembla força adient, no només per a les xarxes socials, sinó també per a altres continguts d’internet, com la pornografia o les aplicacions d’IA, que poden provocar molts perjudicis”.

Guerrero adverteix que, sense mecanismes efectius, prohibir les xarxes socials no té gaire sentit. “Seria imprudent felicitar ningú sense comprovar si la prohibició va acompanyada de penalitzacions reals per a les empreses. Hi ha mecanismes de control, però cal posar-los en marxa, i potser tampoc no seran suficients”, afirma. A més, defensa l'aprenentatge gradual: “Fins als 16 anys hauria d’haver-hi un ensenyament sobre l’ús de les tecnologies que permeti arribar a aquesta edat amb més criteri i responsabilitat”.

Tant Cerdà com Guerrero coincideixen que centrar-ho tot en la prohibició és insuficient. “Veig més postureig en les prohibicions que no solucions reals. És ingenu pensar que això arregla res si no es toca el tema principal: ara mateix ningú no es fa responsable de mentir, difamar o fabricar informació”, critica Cerdà. També assenyala el paper inexistent de la Unió Europea. “Podria vetllar pels continguts, però no hi ha coratge per obligar les grans tecnològiques a actuar, ni tan sols per fer-les pagar impostos. Operen a Europa, però tributen en paradisos fiscals”, diu.

Una de les claus per atacar la problemàtica, segons Guerrero, és la responsabilitat compartida: “El tema de les xarxes socials no és culpa d’un sol actor: hi intervenen famílies, joves, docents, empreses i governs. Culpar només un col·lectiu —les famílies, els docents o les empreses— no és just: tots tenen una part de responsabilitat”, explica. Mentrestant, a la sortida dels instituts, els mòbils continuen encenent-se puntualment a les dues del migdia. La pregunta és si una prohibició serà suficient per canviar una escena que ja forma part del paisatge quotidià.