Contes arran de l’abisme

L’escriptora Aina Riera Serra ha publicat recentment dos volums destacables i crec que s’han de defensar amb furor i claredat: A la taigà (24è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart, Fonoll) i Ran de bàratre (XII Premi Pollença de Narrativa 2021, Cossetània). El primer és un poemari molt bèstia que proposa una penetració brutal dins d’una natura funesta i excitant i mística alhora. El segon és un recull de contes absolutament reivindicable: amb pàgines inclements, Riera Serra dona veu a criatures desposseïdes i marginals que pateixen una sèrie de problemàtiques –externes i, sobretot, internes– amb una llengua esmolada plena de mala llet, “àcida” i “perspicaç” i “de relleu” segons l’escriptor Sebastià Perelló, i també possessora d’un do que va a favor d’un cert surrealisme cru.

El procediment principal que fa servir Aina Riera Serra és el de la desautomatització, sorgida en el marc del formalisme rus a cura del crític literari Víktor Xklovski i que desfamiliaritza realitats tan interioritzades que ja ni es perceben a partir d’un procés d’estranyament. Els contes de Ran de bàratre s’enceten a partir de situacions quotidianes o merament anecdòtiques, però a poc a poc les peripècies desemboquen en espirals de bogeria que tanquen, abruptament, els relats, sovint marcats per situacions melodramàtiques a la manera de les narracions llampec de Biel Mesquida. És així com cada pàgina de Riera Serra genera un sentiment d’inquietud tintat amb un humor negre macabre, que fa pensar en els poemes narratius, sintètics i maquiavèlics d’Antonina Canyelles. Tot amb un punt de surrealisme que mai no cau en la inversemblança gràcies al domini mesurat de l’autora. Cada conte es desplega amb tècniques literàries diferenciades que constaten la seva capacitat narratològica i una força experimental reeixida a través de diferents formats.

Els personatges i els temes són diversos, però hi ha un mateix fil conductor: la descripció implacable dels sòrdids engranatges de l’existència, la duríssima crítica contra el model econòmic illenc, la desesperació davant del canvi climàtic, l’opressió que genera el caníbal sistema capitalista, el desconcert que s’expressa enmig de la violenta guerra de sexes, l’absurditat de les ocioses activitats humanes o el desballestament emocional d’éssers engrillonats al torbellí d’uns egos malalts. Ran de bàratre d’Aina Riera Serra és un remarcable debut narratiu en solitari, una col·lecció de contes arran de l’abisme i la feliç confirmació d’una escriptora que dona la raó als responsables que la varen incloure, encertadament, en una antologia clau com va ser 'Extraordinàries', publicada a Males Herbes.