Ser puma i córrer més enllà dels límits

Amb Dietari del puma, publicat a LaBreu Edicions en aquest any en què en celebra 20 d’existència, Susanna Rafart ens ofereix una altra obra d’una ambició literària portentosa, un llibre que desafia les fronteres entre dietari, poesia, prosa reflexiva i relat de viatge per endinsar-se en una qüestió de rabiosa actualitat: la possibilitat de deixar de participar en el món des de la centralitat humana. El puma no és aquí una simple metàfora ni un motiu ornamental, és una presència fonamental que transforma veu, cos i percepció des de les arrels. Rafart emprèn una operació de gran audàcia imaginativa i muda en animal salvatge per comprendre què hi ha més enllà de la identitat i per explorar la tèrbola zona en què memòria, paisatge i desaparició es confonen en un mateix doll violent i alliberador. El resultat és un llibre lliure, exigent i profundament personal que converteix les metamorfosis en formes de coneixement.

La prosa de Rafart té moltes qualitats que fa anys que defens, però una de les més destacades és que és alhora precisa i exuberant, culta sense caure en academicismes innecessaris, capaç de passar de l’observació detallada a la revelació poètica, de la referència artística o científica a la intuïció més física o, fins i tot, fisiològica. Aquest viatge pumanal és també una exploració de la història de les imatges, de la pintura, de la literatura i de les maneres amb què els humans hem representat, classificat i sovint sotmès el nostre entorn. Des d’aquesta perspectiva, el volum qüestiona com som i com estam en el món, de la mateixa manera com també ho qüestionen altres obres recents talment el bestiari postapocalíptic Plena de dons d’Anna Gual a Proa o l’assaig L’Ull que tot ho veu. Matèria i terror de Lluís Calvo a Lleonard Muntaner, Editor. M’atreviria a afirmar que aquestes tres propostes actuals són un diàleg trinitari.

Hi ha una gran valentia formal en aquestes obres. Susanna Rafart no cerca la comoditat ni la continuïtat de discursos convencionals: ella, que en sap tant, podria repetir-se fins a l’avorriment reaprofitant els seus dons confirmats, però, en canvi, avança per altres caminois i ens regala fragments brillants, veus astoradores i paisatges fascinants amb una audàcia compositiva que respon a la mateixa naturalesa atrevida del seu magne projecte literari. Escriure, per a Rafart, és un convit a abandonar les certeses de la pròpia personalitat com també de l’espècie per enfrontar-se a l’acarament d’altres opcions i consciències. Dietari del puma és, en definitiva, un llibre prodigiós que ens convida a riscos i a fusions i a mutacions tot redescobrint l’art de l’escriptura a través d’una intel·ligència poètica no gaire habitual i d’una bellesa, com era d’esperar, deliciosament feréstega.