Els poders de la literatura

Ja es pot dir sense dubtes: l’autor de la temporada 2025/2026 és Sebastià Alzamora, que amb els seus magnífics poemes Sala augusta i Llengua materna, publicats en un sol volum a Proa, ha merescut els premis de la Crítica, Cavall Verd, Serra d’Or, Lletra d’Or i Nacional. Però si han vingut tots de cop és perquè feia temps que se’ls mereixia: la seva és una obra poderosa i contundent. Per exemple, amb la magnífica novel·la Reis del món hauria hagut de rebre qualque reconeixement… Tanmateix, els caminois dels llibres són difícils de discernir, i, al meu entendre, Reis del món ha aconseguit un altre triomf alternatiu: haver instaurat una altra narratologia, arriscada, propera a l’assaig i al teatre, a la disquisició pensamental, una via que ara ha estat resseguida i ampliada amb l’admirable primera novel·la de Fausto Puerto Quetglas: Abans que vingui la fosca, a Angle Editorial. I dic “admirable” perquè ho és: increïble que aquest volum que tenim entre les mans sigui un debut, perquè és boníssim.

Fausto Puerto Quetglas és conegut, no només al seu redol d’origen com és Manacor, per ser un agombolador llibreter i editor gràcies a la llibreria i al segell Món de llibres, oasi de passió i de llibertat al cor de Mallorca. Ja sabíem, doncs, que era un apassionat de la lletra, però ara ens confirma que té mans d’escriptor. Abans que vingui la fosca és, primer de tot, una investigació filosòfica al voltant de la pèrdua, el dol, el pas del temps i la memòria. De fet, i crec que estam davant d’un bon Zeitgeist que s’haurà d’analitzar detingudament, bona part dels seus temes dialoguen vivament amb un altre llibre recent com és l’assaig Vestigis. Laberint amb pare en flames, de Lucia Pietrelli, a AdiA Edicions (1r premi Blai Bonet de pensament contemporani). I és que bona part de la literatura que s’escriu actualment és la filosofia de la nostra època, i a través d’unes pàgines magistrals, que capturen l’atenció i t’obliguen a llegir sense pausa, Fausto Puerto Quetglas ens proposa un personatge devot del filòsof Philipp Mainländer, un pessimista radical del segle XIX que defensava la virginitat o el suïcidi com a mètodes per minimitzar la vida i el patiment, un ideari actualment amplificat pel fosc Thomas Ligotti, inspirador de bona part del nihilisme existencial que impregna la primera temporada de True Detective.

En un panorama de desolació, d’enfrontament amb la mort, el protagonista analitza l’ideari de Mainländer i estableix un diàleg amb Mathieu Renard. A partir d’aquí una gran pregunta: escriure guareix o ajuda a viure? Que tothom hi pensi. Mentrestant puc dir que Abans que vingui la fosca, de Fausto Puerto Quetglas a Angle Editorial, és una novel·lassa excel·lent i exemplar que inaugura una trajectòria i continua confirmant els poders de la literatura.