El confiter piemontès a qui devem la Nutella i els ous Kinder

Tots coneixem casos d’anuncis de televisió que han transcendit la seva funció comercial per esdevenir productes de la cultura popular i que són recordats dècades després de la seva època d’emissió. Frases com “Si no hi ha Casera, ens n’anem” o el “Repetim” de les cremes Danone, i personatges com el cosí de Zumosol s’han integrat amb naturalitat com un recurs lingüístic més a les converses informals. Dins dels personatges que han calat hi ha l’inoblidable Ambrosio, el xofer que fornia de bombons la senyora propietària d’un Rolls Royce quan aquesta tenia un antull sobtat.

Ella potser no ho sabia, però amb cada Ferrero Rocher que consumia contribuïa a fer que Michele Ferrero fos l’home més ric d’Itàlia. La història havia començat molts anys abans que l’Ambrosio obrís un compartiment secret del Rolls Royce per mostrar una safata plena de bombons, i és que l’empresari va néixer en una família piemontesa que es dedicava a la pastisseria, primer amb un comerç i després amb una fàbrica molt modesta. En acabat de la Segona Guerra Mundial, i després de la mort del pare i de l’oncle, Michele va heretar el negoci i es va proposar donar-li un nou impuls.

Un dels primers passos per créixer va ser encetar una internacionalització incipient, mitjançant l’obertura d’una factoria a Alemanya. El producte de més èxit del moment era la crema d’avellanes i cacau, primer amb una marca força difícil de pronunciar (Gianduijot, que prové del nom torinès de la mixtura) i després a la denominació més internacional de Nutella (1964), que és la que tots hem conegut. Obsessionat com estava amb la feina, Michele es va casar amb una de les seves treballadores, Maria Franca Fissolo, amb qui va tenir dos fills, avui hereus del grup empresarial.

Algunes de les innovacions transcendents de Ferrero van ser apostar per la xocolata en forma de crema, en contra de la tendència dels altres fabricants, que només venien rajoles, o la comercialització de bombons de manera individual i no necessàriament en una capsa sencera. I, per sobre de tot, transmetre sensació de luxe a preu assequible, aspecte en què els Ferrero Rocher són paradigmàtics. Per cert, el cognom Rocher d’aquests bombons procedeix del Rocher de Massabielle, la gruta on la Mare de Déu es va aparèixer a Bernadeta Sobirós, en el que després seria el santuari de Lorda, a la Gascunya (Ferrero n’era molt devot i cada any hi anava).

L’empresari va voler dotar de valors el seu negoci i sota el lema corporatiu de “compartir valors per crear valor” sempre va situar les persones a l’epicentre de l’activitat empresarial. Els qui el van conèixer asseguren que sentia un gran respecte cap als seus treballadors, amb la premissa que “un bon cap pot aconseguir que una persona normal se senti com un gegant, mentre que un mal cap pot transformar un gegant en un nan”. La plasmació d’aquests valors es va reflectir el 1983 amb la creació d’una entitat anomenada Obra Social Ferrero, que es preocupava del benestar de treballadors i jubilats de l’empresa. No tot han estat alegries per a la firma, perquè el 1994 la fàbrica històrica, al Piemont, va ser devastada completament per unes inundacions i va haver de ser reconstruïda des de zero.

Renom mundial

Abans hem parlat dels populars bombons Ferrero Rocher i d’una de les marques més presents en moltes llars del continent europeu com és la Nutella (a Espanya, competidor de la Nocilla), però Ferrero també produeix un altre dolç: els conegudíssims ous Kinder (una marca nascuda el 1968), aquells ous de xocolata amb sorpresa a dins. També són els fabricants dels caramels Tic Tac, una marca coneguda arreu del món: com a prova tenim el cas del pilot d’un caça de la US Navy, David Fravor, que es va trobar amb un ovni l’any 2004 i en descriure l’objecte va assegurar que tenia forma de caramel Tic Tac. Des d’aleshores, allò es coneix als Estats Units com The Tic Tac Incident.

Disposar de productes tan summament populars ha permès que la firma Ferrero, encara plenament familiar, sigui un gegant mundial de la confiteria, amb més de 46.000 treballadors i una facturació de 14.000 milions d’euros. L’any 2021 van establir el seu rècord de beneficis, amb una xifra que fregava els 1.000 milions d’euros.