'Alma', el tercer disc de Chicuelo i Mezquida pren forma total a Palma

PalmaEntre somriures i una naturalitat que només tenen els músics que creen des del present pur, Mezquida va contar que havia respost així a una pregunta que li havia fet una periodista eivissenca. La frase va servir de fil conductor involuntari d’un concert que va reiterar, amb una evidència rotunda, que la música d’aquest duet no necessita cap marc per ser entesa. Senzillament passa, flueix, es construeix i es transforma davant el públic.

A Del Alma, el tercer disc de Chicuelo i Mezquida, aquesta llibertat és estructural, i al directe encara ho és més. El concert va seguir pràcticament l’ordre del disc, començant per Najando i Carrer del Perill, i afegint-hi dues peces de Conexión (2017), Engaños i Al sol, aquesta darrera com a bis. Una tria que va permetre un recorregut coherent, pensat com qui obre un llibre per llegir-lo de principi a fi, però amb la flexibilitat i el gest viu del directe.

La percussió de Paco de Mode va actuar com un tercer eix narratiu del projecte. La seva presència va aportar color, respiració i ritme intern als temes, donant-los profunditat i assumint el protagonisme quan l’energia i el relat ho demanaven. Una presència imprescindible per entendre la textura de Del Alma.

Entre els moments més potents del concert, Faro de los Deseos va ocupar un lloc destacat. Mezquida la va dedicar al poble palestí, explicant que, tot i haver nascut com una cançó d’amor, avui pren un sentit inevitable: recordar que hi ha persones que viuen situacions extremes i injustes mentre el món mira. Va ser un apunt clar i humà, suficient per carregar la peça d’una emoció distinta, reposada però contundent, que el públic va rebre amb un silenci absolut. Faro de los Deseos, nascuda com a cançó d’amor, va esdevenir un petit estendard per reivindicar l’amor com a via d’arribar a la pau.

Just abans, Alalimon havia provocat l’efecte contrari: un esclat d’aplaudiments espontanis. La complicitat rítmica, l’alegria del tema i un crescendo molt ben conduit van fer d’aquesta peça un dels punts més celebrats de la nit.

Del Alma havia estat presentat el febrer passat al Conservatori de Palma amb una sala plena i una rebuda entusiasta. Aquell èxit s’ha repetit: molta gent ha tornat, literalment, per reviure l’experiència. I és fàcil entendre per què. Hi ha projectes que funcionen perquè són bells; aquest funciona perquè, a més, és honest i no hi ha cap artifici darrere el que passa a l’escenari. Només música, només escolta, només dos creadors –i una percussió que completa el cercle– fent el que saben fer: compartir.