Toni Vaquer i Voodoo Children Collective dominen l'art d'estirar el jazz
Un dels elements més destacats de la nit va ser el diàleg entre les dues bateries, plantejat des de la complementarietat i no des de la confrontació
PalmaEl projecte de Toni Vaquer manté la seva vocació d’explorar formats inusuals i d’integrar-los en un únic llenguatge sonor. A Voodoo Children Collective, aquesta aposta es concreta en una fusió singular: instruments clàssics que permeten “estirar la música com una goma” conviuen amb tubs de big band més secs i definits, configurant un discurs que evoluciona constantment sense perdre coherència. Vaquer assumeix un paper que va més enllà de la direcció: presenta, contextualitza i dedica cada peça, i les converteix sovint en gestos de reconeixement cap als músics del projecte.
Un dels elements més destacats de la nit va ser el diàleg entre les dues bateries, plantejat des de la complementarietat i no des de la confrontació. Aquesta solidesa rítmica dona suport a un repertori que transita amb naturalitat per territoris complexos. Les composicions, d’arquitectura ambiciosa i fortament treballada, mantenen una audició sorprenentment amable, com si el projecte hagués llimat deliberadament totes les arestes per facilitar l’entrada del públic.
Les influències evoquen projectes com Snarky Puppy tant per l’interès en les textures com per la manera d’articular ritmes ternaris jazzístics amb binaris funkys i pulsacions d’arrel més ètnica. Aquesta combinació genera un so ampli i flexible, molt característic del col·lectiu.
El setlist va recórrer diversos registres: de la delicadesa de Django al motor rítmic de Katana o Little Res Dragon, passant per la intensitat concentrada d’Elegy. Les dues darreres peces varen comptar amb la participació del cor infantil de l’escola de jazz A Ran de Mar de Portocolom, que va aportar un suport vocal lluminós i de gran impacte emocional, reforçat per la presència de la glosa i altres elements de música d’arrel.
El conjunt va oferir un concert que confirma la capacitat de Vaquer i del seu col·lectiu per ampliar els límits del jazz i fer-ne un espai de diàleg obert. Un projecte que estira, transforma i retorna la música amb una vitalitat pròpia.