Artesania japonesa

La riquesa de la gastronomia japonesa és infinita i, per sort, a casa nostra hi ha una representació força variada per anar tastant els seus plats i les seves elaboracions. Avui us posposo dos restaurants regentats per japonesos i que no desentonarien a Kyoto si no fos que hi afegeixen ingredients mediterranis.

El primer es diu Daijiro Soba i és al carrer Francisco Giner, al cor del barri de Gràcia, i com el seu nom indica, estan especialitzats en fideus soba. Comencem parlant-ne, però és important deixar clar que no és un restaurant de només fideus. Els soba estan fets de manera artesana, com en tantes coses al país nipó, arribar a la perfecció amb les mans és una qüestió d’honor. Si heu tingut la sort d’anar-hi, veureu la dedicació i habilitat per embolicar un paquetet en una botiga, o com disposen les flors en un gerro. Tot és cerimoniós i pràcticament una qüestió d’estat. Perdoneu, que m’he allunyat dels fideus. Com us deia, els soba estan fets de manera tradicional i la seva base és el fajol. Es poden menjar freds, en aquest cas els serveixen nus sobre una mena d’estoreta. Al costat, hi afegeixen salses per anar sucant i condimentant. La versió calenta és un format més tipus caldo amb diversos ingredients. Aquesta menja molt habitual al Japó però poc freqüent a casa nostra. Tanmateix, com us deia, el Daijiro Soba va més enllà del seu plat estrella. Fan dos menús tancats, un a 40 euros i un altre a 67. Jo he tastat el de 40. D’entrada, la qualitat dels ingredients és més que evident; quan serveixes segons quins plats això es veu a milles. El menú, incloïa sashimi, un tomàquet lleig de Tudela macerat que hi cantaven els àngels, tàrtar de tonyina amb ou i arròs i llavors podies escollir entre els fideus freds amb tempura o dues versions de fideus calents: una amb ploma ibèrica i dashi de pernil i una altra amb ànec i iuzu. A banda, el menú inclou unes postres delicioses. Ofereixen dos maridatges diferents si es vol jugar una mica. Un de 15 euros que inclou tres begudes i un de 25 que n’inclou cinc. Hi combinen des d’una copa de Corpinnat fins a propostes molt originals. Jo crec que val la pena. És un lloc per divertir-se i anar-hi amb la ment oberta.

Ara viatgem fins al carrer Rosselló per visitar l’Aiueno. És la versió més moderna de la taverna japonesa Can Kenji (que és just davant) i que ja suposa un segell de garantia. De fet, també tenen el Sato i Tanaka, doble garantia, doncs. Tornem a l’Aiueno. D’estètica càlida i minimalista, hi ha una taula gran per compartir, amb rellotges de sorra al mig que conviden a girar-los, i una llarga barra a l’estil japonès. Tenen carta i dos menús de degustació: un al migdia, de 22 euros, i un de nocturn, de 36. El menú del vespre, que és el que vaig tastar jo, és molt complet. Aquell dia incloïa xupito de crema de carabassa, rillette de bonítol, sushi mixt (que servien de manera desmuntada, de manera que el composaves al teu gust), albergínia amb verat, musclos amb curri verd (per sucar-hi pa!) i, per acabar, cal triar entre dos plats: o bé peix o bé entrecot. O si hi afegeixes 6 euros, les dues coses. Les postres, també incloses, eren una mousse de castanya lleugera i equilibrada. És un lloc per fer-hi un àpat agradable però no apte per a grans grups. Jo diria que el millor és anar-hi en petit comitè.

Un consell per acabar. En qualsevol dels dos restaurants, doneu una oportunitat al sake, demaneu assessorament i a veure què us sembla.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.