Societat 16/04/2021

Tots els grans propietaris de pisos afectats per l'expropiació del Govern han al·legat

També ho ha fet una altra entitat no involucrada directament en el procés, però el director general d'Habitatge no n'ha volgut revelar la seva identitat

3 min
El Govern té un llistat de 800 habitatges de grans tenidors que fa dos anys que estan buits

PalmaTal com estava previst, els 15 grans propietaris (bancs i societats immobiliàries) dels 56 pisos buits que el Govern ha d'expropiar han presentat al·legacions, segons ha dit el conseller d'Habitatge, Josep Marí Ribas, en una roda de premsa aquest divendres. També ho ha fet una altra entitat no involucrada directament en el procés, però el director general d'Habitatge, Eduard Rosby, de moment no n'ha volgut revelar la seva identitat.

El Govern està "obert" a escoltar i llegir els arguments dels afectats i reconsiderar les decisions en cas que fos necessari, però el conseller ha assegurat que s'ha actuat "correctament". Quan es resolguin les al·legacions se signarà la resolució definitiva per expropiar els pisos durant un termini de set anys, a canvi d'una compensació d'1,8 milions d'euros, amb l'objectiu que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) els llogui a famílies vulnerables durant aquest temps. Alguns dels bancs propietaris d'11 pisos varen oferir al Govern que els comprassin, però encara no està tancat, segons fonts de la Conselleria.

Cal recordar que l'expropiació d'habitatges buits de grans tenidors anunciada pel Govern va escandalitzar la dreta mediàtica i política, que no va escatimar qualificatius per criticar-la. El PP, l'ABC i 13 TV han coincidit fent referència a la Veneçuela d'Hugo Chávez, encara que El Mundo, La Razón, Antena 3, Ciutadans i Vox també han carregat contra aquesta mesura, que forma part de la Llei d'habitatge –aprovada l'estiu de 2018.

Respecte de la decisió del Constitucional alemany, que ha tombat la llei per frenar els lloguers a Berlín, Josep Marí Ribas ha apuntat que la sentència diu que és l'Estat germànic qui pot limitar el preu i no els Länder. En el cas espanyol, ha recordat que la decisió és competència de l'Estat, però ha comentat que seria una "bona opció" que el govern central regulàs el preu del lloguer.

D'altra banda, a la roda de premsa també s'ha explicat que l'Ibavi ja construeix 578 dels 902 nous Habitatges de Protecció Oficial (HPO) que edificarà i entregarà als inquilins en règim de lloguer abans que acabi la legislatura, l'estiu de 2023. D'aquests habitatges, 196 es començaran a construir enguany mateix, i 128 estan en tramitació per iniciar les obres, segons ha explicat la gerent de l'empresa pública, Cristina Ballester.

En concret, enguany es lliuraran 99 habitatges de nova construcció, 494 l'any que ve i 181 el 2023, segons ha detallat Ballester, que ha recordat que el preu per llogar un habitatge gestionat per l’Ibavi està fixat perquè cap inquilí pagui més del 30% dels seus ingressos nets anuals. Aquests 774 pisos han suposat una inversió de 105,6 milions d'euros, mentre que els 128 que ara com ara estan en tramitació per iniciar les obres tindran un cost aproximat de 23,2 milions. Per illes, l'Ibavi preveu acabar el 2021 amb 572 HPO en construcció; 116 a Menorca i 86 a Eivissa.

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí Ribas, ha comentat en la roda de premsa que als pisos que estan en construcció o que es preveuen posar en marxa caldrà sumar uns altres 216 habitatges que el Govern adquirirà per altres vies, com dret de tanteig i retracte i l'expropiació temporal d'ús. L'objectiu de legislatura és de disposar de 1.128 HPO nous, que suposarà un increment del parc públic del 62%. A més, cal tenir en compte que el govern espanyol té projectes per facilitar terrenys on construir pisos, com ara el projecte de 831 pisos a Son Busquets i uns altres 500 a Eivissa.

L'Ibavi preveu acabar enguany amb 572 nous habitatges edificats o en construcció a Mallorca; 116 a Menorca i 86 a Eivissa. Hi ha 6 habitatges en projecte a Mallorca; 50 a Menorca; 52 a Eivissa i 20 en Formentera. Els pisos es fan seguint la tècnica de bioconstrucció, que utilitza materials naturals de baix impacte ambiental, com ara la ceràmica cuita amb energia renovable, la terra, la pedra i el marès, preferiblement de quilòmetre zero. Aquesta és la línia arquitectònica que fa servir l’Ibavi, com ja va explicar l'ARA Balears.

El conseller, que fou batle de Sant Josep, ha lamentat les dificultats que troba l'Ibavi per trobar terrenys on poder construir habitatges públics, malgrat que Eivissa és l'illa més "tensada" pel que fa a la dificultat per pagar un lloguer assequible.

stats