Territori rural i espais marítims
La construcció de grans xalets i habitatges unifamiliars a foravila té un impacte territorial enorme, ja que contribueix a desestructurar els sòls agraris i rurals
Vicent Planells
L’enginyer agrònom eivissenc s’implicà molt en els problemes dels pagesos
Fa uns dies ens va deixar l’enginyer agrònom eivissenc Vicent Planells Guasch, que havia estat director general d’Agricultura del Govern balear entre els anys 1996 i 1999. Poques vegades una persona deixa tan bon rastre, en un temps tan curt, com en el cas d’en Vicent. Es va implicar en els problemes dels agricultors i ramaders i va mantenir una actitud de diàleg i compromís amb el sector. La seva feina va anar més lluny de la simple gestió administrativa i va ajudar a posar en marxa mesures de suport als diferents subsectors i a establir mecanismes per ajudar les associacions i cooperatives. Acabada aquesta etapa, es va dedicar a la docència, i va ser un dels fundadors del Col·legi Mestral a Eivissa. La seva desaparició, massa prest, ha estat molt sentida, perquè, tot i els anys passats, el seu record continua viu.
El tractor elèctric
Miquel Ordinas n’ha creat un prototip adaptat a la feina del camp balear
En Miquel Ordinas, de Can Nofret, ha patentat un prototip de tractor elèctric pensat per a l’agricultura de les Balears. El tractor té una potència de 45 cavalls, una eficiència del motor del 90% i bateries de liti de 20 kW. Té una capacitat de feina d’entre dues i tres hores i es pot carregar amb plaques solars o en un punt de recàrrega de cotxes elèctrics. El creador del tractor pensa que fabricar-lo és econòmic i sostenible. De moment, el celler Macià Batle ja s’hi ha interessat, amb un disseny adaptat per als treballs en el vinyet. En Miquel Ordinas diu que el seu treball és fruit dels dies de confinament, quan va començar a construir el tractor amb peces comprades per internet. Val a dir que en Miquel va tenir el suport de son pare, en Joan Ordinas Nofret, que en els seus 82 anys ha sabut arreglar i millorar totes les màquines.
La mel d’Esmel
La marca vol garantir la comercialització del producte local de qualitat
Les marques de qualitat són una bona manera de preparar l’entrada d’una futura denominació d’origen. En el cas de la mel, tenim la marca de qualitat Esmel, registrada el 2006 per part de l’Agrupació per a la Defensa de l’Abella Autòctona Mallorquina, que té l’objectiu de garantir la producció i comercialització de la mel de qualitat i local, i n’estableix les condicions tècniques, la forma d’obtenció i els nivells de qualitat. La posada en marxa d’aquesta identificació no ha estat fàcil, de manera que l’any 2021 se’n comercialitzaren 1.670 quilograms, segons dades de l’IQUA. La marca només pot ser utilitzada pels operadors autoritzats, sempre que els productes compleixin el seu reglament d’ús. La mel de qualitat d’Esmel va ser produïda per quatre apicultors inscrits, amb 410 caseres i un volum de negoci de 31.000 €.
El sòl agrari s’urbanitza
La construcció de cases unifamiliars i xalets té un gran impacte territorial
Les dades fetes públiques per Terraferida aquesta setmana assenyalen que en els darrers sis anys s’han construït o ampliat a Mallorca 2.054 habitatges, 1.002 dels quals són de nova planta i 1.052 són el resultat d’ampliacions de cases anteriors. La superfície urbanitzada per aquestes noves construccions és de 4,1 km2. Els resultats de l’estudi concorden amb el que es veu d’un simple cop d’ull: la construcció de grans xalets i habitatges unifamiliars a foravila té un impacte territorial enorme, ja que contribueix a desestructurar els sòls agraris i rurals, camí d’una urbanització extensiva generalitzada de l’illa, amb totes les seves conseqüències sobre els recursos naturals, el paisatge i les possibilitats de supervivència del sector primari.
Àrees marines protegides
A les Illes hi ha deu reserves marines, que ocupen 664 quilòmetres quadrats
Aquests dies s’ha duit a terme el I Congrés d’Àrees Marítimes Protegides de la Mediterrània Occidental, organitzat per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El congrés ha estat un èxit, tant per l’assistència com pel nivell de les ponències. A les Balears hi ha deu reserves marines i inclouen 664 quilòmetres quadrats. L’avantatge de les reserves és que, en comptar amb una vigilància específica, s’hi assegura el compliment dels objectius a un nivell elevat. Els resultats són bons, millorant les poblacions d’espècies pesqueres comercials i l’estat de la biodiversitat. Segons els especialistes, la pesca recreativa de superfície té una incidència moderada o baixa sobre la situació de les reserves; no es pot dir el mateix de la pesca submarina, que per la seva magnitud i característiques té més incidència, i per això, en general, no es permet a les reserves.
