Els sensesostre d'Eivissa alcen la veu: "Ningú viu al carrer perquè vol, el sistema social no ens ajuda"

Palma"La situació és molt dura, inestable i inhumana". Així descriuen les persones sense llar d’Eivissa la realitat que viuen cada dia, marcada no només per la manca d’un habitatge, sinó també pel desgast emocional i la sensació de sentir-se "jutjades tot el temps". Ho han expressat aquest dijous durant la lectura d’un manifest amb motiu del Dia de les persones sense llar, en un acte reivindicatiu organitzat per Càritas Diocesana d’Eivissa al passeig de Vara de Rey.

Sota el lema 'Una llar és molt més que un lloc on viure, és un lloc al qual pertànyer', la iniciativa ha volgut donar visibilitat a la realitat del sensellarisme i reclamar el dret a un habitatge digne. Les persones participants han recordat que tenir una llar no consisteix únicament a disposar d’un sostre, sinó a tenir un espai on sentir-se "segurs, tranquils, estimats i acompanyats".

Durant la lectura del manifest, han demanat a la societat que deixi de veure el sensellarisme com una elecció personal. "Això no és una elecció, qualsevol podria estar en aquesta situació", han reivindicat. També han assegurat que ho canviarien "tot" per tenir una llar digna.

Una realitat que va més enllà de les decisions individuals

Les persones sense llar han insistit que l’exclusió residencial no és responsabilitat individual de qui la pateix. Darrere la manca d’un habitatge, han assenyalat, hi ha causes socials, econòmiques i polítiques que poden deixar les persones sense alternatives.

En aquest sentit, han denunciat que el sistema social no dona una resposta suficient a les necessitats de qui viu al carrer. La falta de recursos i la saturació dels serveis dificulten que les persones afectades puguin sortir d’aquesta situació i recuperar unes condicions de vida dignes.

El manifest també alerta que l’augment de les persones sense llar és "alarmant i inacceptable". Segons han exposat, cada vegada hi ha més persones que queden fora del sistema de protecció social, que no aconsegueix garantir ni els drets més bàsics.

Reclamen una llar on poder reconstruir la vida

La reivindicació central de l’acte ha estat que tothom pugui accedir a un habitatge digne i a un entorn on sentir-se part de la societat. Les persones participants han posat el focus en les conseqüències de viure sense llar, una situació que no només implica la manca d’un espai físic, sinó també inseguretat, solitud i un fort impacte emocional.

Amb aquesta acció al passeig de Vara de Rey, Càritas Diocesana d’Eivissa i les persones participants han volgut recordar que el sensellarisme no es pot abordar com un problema individual, sinó com una realitat que requereix una resposta col·lectiva, més recursos i polítiques capaces de garantir el dret a l’habitatge.