86.000 persones viuen en situació de pobresa severa a les Balears

PalmaUnes 86.000 persones viuen en situació de pobresa severa a les Balears, amb ingressos inferiors a 680 euros mensuals si viuen soles. En una família de dos adults i dos infants, el llindar baixa fins als 357 euros per persona al mes.

Així ho recull l’Informe sobre l’estat de la pobresa a les Illes Balears 2026, presentat aquest divendres al Parlament pel president de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN-Illes Balears), Xavier Torrens. L’entitat alerta que la millora dels indicadors generals no evita que milers de persones continuïn en una situació de gran vulnerabilitat.

Segons les dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’INE corresponents a 2025, unes 190.000 persones, el 15,2% de la població balear, estan en risc de pobresa o exclusió social. És el percentatge més baix de la sèrie històrica i el segon menor de l’Estat.

La pobresa afecta el 23% dels infants

La situació és especialment preocupant entre els menors de 18 anys: el 23% està en risc de pobresa o exclusió social, gairebé vuit punts per damunt de la mitjana de les Illes. L’EAPN adverteix que aquesta realitat limita les oportunitats dels infants i pot perpetuar la pobresa entre generacions.

La pobresa monetària, que afecta les persones amb ingressos inferiors al 60% de la renda mediana nacional, també ha augmentat lleugerament, fins al 11,6%, després de tres anys de descensos.

L’entitat considera que la recuperació econòmica i laboral no arriba prou als col·lectius més vulnerables. Entre els factors que agreugen la situació assenyala l’encariment del cost de la vida, les dificultats d’accés a l’habitatge i la incapacitat de tenir una feina per garantir, per si sola, la inclusió social.

L’habitatge, un factor d’exclusió

Torrens ha reclamat polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge digne i ha defensat que es tracti com un dret social, no únicament com un bé de mercat.

L’informe assenyala que el preu de compravenda de l’habitatge va augmentar un 95,1% entre 2015 i 2025, mentre que els lloguers es varen encarit un 28,8% entre 2015 i 2024. L’EAPN vincula aquesta evolució amb les inversions immobiliàries, l’expansió del lloguer turístic i la manca històrica d’habitatge públic assequible.

Per això, reclama ampliar el parc públic, fomentar el lloguer social i impulsar mesures per evitar desnonaments i l’expulsió de residents dels seus barris.

Més ajudes i menys estigma

L’entitat també demana augmentar la cobertura i la quantia de la Renda Social Garantida (RESOGA) i millorar la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV), que, segons Torrens, només arriba a un terç dels beneficiaris potencials. A més, defensa una prestació universal per criança.

L’informe destaca el pes de les ajudes públiques en la reducció de la pobresa: sense les transferències econòmiques de les administracions, la taxa s’acostaria al 28%.

Finalment, Torrens ha alertat de l’augment dels discursos d’odi i de l’aporofòbia —el rebuig a les persones pobres— en els àmbits polític, mediàtic i social. Segons l’entitat, aquests discursos estigmatitzen els col·lectius vulnerables i els responsabilitzen de la seva situació. Per combatre-ho, l’EAPN posarà en marxa durant les pròximes setmanes una campanya de sensibilització centrada en l’aporofòbia.