Societat 26/03/2022

Nosaltres, els russos

5 min
Tràfic d'esclaus al país dels eslaus de l'Est

PalmaProbablement, un bon nombre d’illencs són d’origen rus: descendents dels esclaus que, a la Mallorca del segle XV, representaven el col·lectiu més nombrós i més apreciat i que, en ser alliberats, prengueren els llinatges dels seus expropietaris. Arribaren a crear una confraria en una capella a Inca, en el que és un més dels poc coneguts vincles entre les Illes Balears i el país ara dirigit per Vladímir Putin, i de trista actualitat per la guerra a Ucraïna.

El doctor en Història Onofre Vaquer registra 385 russos: 185 homes i 200 dones, que representen, amb diferència, el contingent més nombrós d’un total de 1.025 esclaus que documenta a Mallorca entre els anys 1448 i 1457. En aquest període, els que procedien de l’Europa Oriental representaven el 81% del total, si bé aquest percentatge va anar minvant, fins a quedar tan sols en poc més del 8%, després que els turcs conquistassin Constantinoble el 1453 i fossin substituïts “per negres i moros”.

La Rússia d’aquesta època no era la gran potència dels nostres temps. Com assenyala l’acadèmic de la Història Luis Ribot, es trobava dividida en “diversos poders”, entre els quals s’aniria consolidant, com a hegemònic, el gran ducat de Moscou d’Ivan III, el seu sobirà entre el 1462 i el 1505 i que, en casar-se amb Zoe Paleòleg, es consideraria hereu de l’imperi bizantí. El seu net, el famós Ivan IV el Terrible, seria el primer a prendre el títol de tsar –cèsar–, característic dels emperadors del seu país.  

Vaquer assenyala com eren d’apreciats els esclaus russos pels seus propietaris illencs. L’home rus era el de major valor en aquell repugnant tràfic de mercaderia humana, amb una mitjana de 80 lliures mallorquines, mentre que un turc tan sols en valia 73, i un negre, 64. Pel que fa a les dones russes, en pagaven unes 75 lliures. Els principals ports on els illencs es proveïen de mà d’obra esclava eren Marsella, Gènova, Nàpols, Palerm, Rodes i Xio, si bé també hi hem d’afegir els anomenats ‘bords’ o ‘nodrits a Mallorca’, que havien nascut de mare esclava a l’illa.  

Grillons d'esclau.

La confraria dels russos a Inca

Sovint, els propietaris d’esclaus els llogaven a tercers per fer una determinada feina, per la qual aquests havien de pagar. Així, recull Vaquer, “Antonina, viuda de Joan Sabet, lloga a Bernat Morell, mercader, un esclau rus, Nicolau, durant un any per 18 lliures”. O bé: “Joan, rus, esclau de Martí Piris, sastre, es lloga durant 5 anys amb Clara Pax per servir-la en negocis lícits i honests, de dia i de nit” –important precisió. “El tendrà sa i malalt i alimentat. Al final entregarà 26 lliures a Martí Piris que li falten a pagar per la seva llibertat”.

En efecte, Vaquer documenta un bon nombre d’esclaus –836, dels quals 244 eren russos, els més representats amb molta distància– que aconseguien rescatar-se en metàl·lic, gràcies als seus estalvis, o bé que eren alliberats pels propietaris al seu testament, de vegades amb alguna condició: el 1437, el mercader Nicolau de Quint concedeix “a Joan, rus, la llibertat, si serveix bé 6 anys” al seu hereu. Hi trobam qualque cas, però, de retorn a la seva antiga condició: “Jaume Hungria, rus, abans lliure i ara esclau per haver-se rebel·lat amb els habitants de Maó contra el rei d’Aragó”, el 1466.  

Les investigadores M. Antònia Matas i Aina M. Vidal han documentat la presència d’esclaus russos a Inca al segle XV, cas de “Caterina de ‘nació de russos’ que el batle”, aleshores oficial de justícia, “ha d’alliberar, per ordre del governador, de les ‘carsers reials’ on fou tancada per l’algutzir”. Ser de ‘nació de russos’ no significava, necessàriament, haver nascut a Rússia, sinó venir d’aquest origen, com una d’elles que és qualificada com a tal, però “nascuda i criada ‘in principatum Catalonia’, la qual cosa ens indica que la seva mare era russa malgrat que ella hagués nascut a Catalunya”.

El nombre de russos esclavitzats a Inca devia ser prou abundant, apunten Matas i Vidal, perquè creassin la seva pròpia confraria, “a la Capella del Sant Esperit dedicada a sant Amador, gràcies a la donació del solar per part de fra Joan Garcia, vicari general, i Joan Ardit, ministre del Monestir del Sant Esperlit”. Els representants de dita confraria responien als noms, molt poc eslaus per a la nostra oïda, de Nicolau Cunilleres i Joan Cifre. 

Aquesta és una qüestió cabdal i que dificulta la localització de la nostra ascendència, ja que, explica Vaquer, els noms als esclaus habitualment se’ls posaven els seus amos, amb preferència per alguns sants en concret: “Martí i Jordi són noms que trobam més sovint entre esclaus que entre els lliures. Si entre els nostres avantpassats en trobam algun que al segle XV o XVI es digués Martí o Jordi, és molt probable que tenguem avantpassats esclaus”. Els russos no eren una excepció, si bé trobam entre ells alguns noms més exòtics, com Stàcia, Todora, Toder, Vexili, Honorat, Eximeno i Costuch.  

Els russos Gelabert, Marí i Pons 

Pel que fa als llinatges, allò habitual era que, en alliberar-se –els anomenats ‘lliberts’–, agafassin els d’aquells dels quals havien estat propietat –ben igual que els jueus forçats a convertir-se prengueren els dels seus veïns i padrins de fonts. L’investigador mallorquí aporta un llistat exhaustiu de lliberts, ordenats alfabèticament per llinatges, entre els quals trobam aquells que, suposadament, tenim per genuïnament illencs, i que foren adoptats per russos: Albertí, Ballester, Bisbal, Carbonell, Claret, Colomer, Dameto, Estada, Fortuny, Gelabert, Gener, Ginard, Marí, Mas, Mollet, Moragues, Morey, Palau, Pons, Quint, Reus, Ros, Sabater, Sala, Salvà, Soler i Sureda. També, de menys freqüents, com Amar, Botellas, Camos, Dolm, Falcó, Galta, Gridolí, Lupià, Sanalls i Vallmajor. 

Amb llinatges mallorquins adoptats dels seus antics propietaris, trobam entre aquests lliberts del segle XV molts més orígens: xarquesos –circassians–, tàrtars, abkhazs, turcs, búlgars, canaris, per descomptat ‘negres’ –Mascaró i Mestre, per exemple– i ‘moros’ en general –Oliver, Sans, Vicens...– i de ‘nació de preste Joan’ –és a dir, Etiòpia. Vaquer registra un tàrtar i un xarquès que es diuen Forteza, llinatge que –suposadament– correspondria en exclusiva als quinze assenyalats com a ‘xuetes’, és a dir, d’origen jueu convers. 

Segons l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, 119 residents a les Illes Balears –89 dels quals a Mallorca– porten com a primer llinatge Rus, fet que suggeriria un hipotètic origen en aquelles terres. Onofre Vaquer creu que “podrien ser i podrien no ser” descendents d’aquells esclaus del passat, s’hauria de fer una recerca específica. El doctor en Filologia Gabriel Bibiloni, que acaba de publicar Els cognoms de les Illes Balears (Nova Editorial Moll), creu que “podria ser el gentilici de Rússia (n’hi ha d’altres d’estrangers, com Sard, Pisà, etc.). Però també hi ha un topònim al Principat que és Rus. Totes les hipòtesis que es puguin fer en aquests casos només són això, hipòtesis”.

El Grup de Recerca Sociolingüística de la Universitat de les Illes Balears (Gresib) situa el rus com la tretzena entre les vint-i-cinc llengües més parlades a les Illes Balears –deixant de banda el català i el castellà–, i l’ucraïnès en el lloc número denou. Estaríem referint-nos a 2.500 i 1.500 parlants, respectivament, si bé aquest llistat fa servir dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears del 2008.  

Com si fos una manera de fixar en el llenguatge aquesta condició que aquells russos, tal vegada els nostres avantpassats, patiren fa cinc segles a les Illes, el Gresib assenyala entre els termes catalans “que provenen de l’antic eslau, del qual deriva l’ucraïnès (juntament amb el rus i altres)” la paraula ‘esclau’. El Diccionari català-valencià-balear o Alcover-Moll el fa procedir “d’un mot llatí tardà”, sclavus, “format per regressió damunt el bizantí sklavenos” i que va servir al llarg de segles per a una pràctica que fou considerada -malauradament- perfectament legal.

Ivan III de Rússia.
Si Txèkhov hagués parlat català

I si Anton Txèkhov (1860-1904), el més gran autor teatral rus, hagués conegut en persona mossèn Alcover i aquest l’hagués animat a estudiar català? Això és el que l’actor i director mallorquí Pep Tosar va concebre en el seu espectacle per al Teatre Nacional de Catalunya Qui bones obres farà (2016), basat en L’hort dels cirerers i La gavina, i en el qual el mateix Tosar encarnà el dramaturg i metge. Abans ja havia dirigit i protagonitzat un altre espectacle magnífic, Molts records per a Ivanov (2010), a partir d’Ivanov, del qual més recentment (2016) Sergi Baos i El Somni Produccions elaboraren una altra versió memorable, Ivanov: ja no hi ha mosques. Tosar també es va basar en Mikhaïl Bulgàkov a El mestre i Margarita (2003), que va recuperar nou anys més tard.

Els autors russos han estat presents en algunes de les produccions més destacades del teatre mallorquí dels darrers tres decennis. Ja Estudi Zero, quan pràcticament iniciava la seva trajectòria, el 1986, muntà dues peces breus de Txèkov, L’os i Els danys del tabac. Iguana Teatre va posar en escena el 1990 un Dostoievski, Nits blanques; el 1995, un festiu i musical Twist & Txékhov, i el 2005 es va inspirar en autors com Puixkin, Gogol i Turgenev a La mort de Vassili Karkov. Joan Carles Bellviure, un dels fundadors d’Iguana, tornaria a l’autor de referència de l’escena russa (Però com cony s’escriu Txèkhov?, 2009) i sobre les mateixes dates s’acostaria a la figura tràgica de Daniïl Kharms per traçar el commovedor Camarada K. Josep Ramon Cerdà, actual responsable del teatre Principal de Palma, va signar el 2008 una excel·lent posada en escena del Vània txekhovià

Entre d’altres vincles culturals amb l’àmbit russòfon, la llibreria Embat compta amb el club de lectura Krug, de literatura russa –l’any passat, dugué a terme un ampli programa d’activitats, pel bicentenari de Dostoievski. L’editorial Moll va publicar el 2006 una Antologia de poesia russa sobre traduccions de Guillem Nadal, amb edició a cura de Gerard Adrover Thomàs, de 620 pàgines. Laia Martínez i López, actual vocal per les Illes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i columnista a l’ARA Balears, és traductora del rus. I la Universitat de les Illes Balears duu a terme el programa oportunament titulat Que venen els russos!, els continguts del qual es poden trobar a la web del Servei d’Activitats Culturals. 

stats