Un nin cantarà la Sibil·la a la Seu per primera vegada en la història recent

PalmaLa Seu de Mallorca viurà aquest Nadal un fet inèdit en la seva història recent: per primera vegada, el cant de la Sibil·la a les Matines serà interpretat per un nin. El pròxim 24 de desembre, a partir de les 23 h, Toni López Dezcallar, de 12 anys, posarà veu a una de les tradicions nadalenques més antigues i singulars de l'illa, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Després de fer-se públic que López serà l'encarregat de cantar la Sibil·la, el nin ha assegurat que està molt "content i emocionat" i que des de l'estiu està practicant amb la seva professora de cant per a aquesta ocasió tan "especial". Davant el fet de ser el primer nin en cantar la Sibil·la, reconeix que està "mig nerviós".

La celebració de les Matines de Nadal estarà presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i inclourà també el sermó de la Calenda, que enguany pronunciarà Lluís Turell Amer, també de 12 anys. Tots dos són membres de l’Escolania dels Vermells de la Seu.

L'elecció de López suposa una fita simbòlica. Històricament, el cant de la Sibil·la havia estat interpretat per un nin, un prever o un canonge, però els canvis introduïts arran del Concili Vaticà II (1962-1965) van obrir la porta a una major participació femenina en les celebracions religioses. A partir de finals dels anys seixanta, les nines i les dones varen començar a assumir el paper de la Sibil·la a les esglésies de Mallorca, també a la Catedral, fins a esdevenir la veu predominant en les darreres dècades.

Ara, el Capítol de la Catedral ha optat per recuperar la interpretació infantil masculina, apostant per un membre de l’Escolania de cant infantil. Toni López ha estat escollit després d’un procés de selecció duit a terme durant els darrers mesos, en què han participat diversos nins i nines.

Des de fa anys, a la Seu, la persona encarregada d’interpretar la Sibil·la ha estat indistintament un nin o una nina, tot i que en la pràctica la tradició havia quedat associada majoritàriament a veus femenines. A altres parròquies de Mallorca, la interpretació també ha estat diversa.

El cant de la Sibil·la escenifica el judici final a través d’una profetessa que, espasa en mà, entona uns versos d’origen medieval basats en els vaticinis atribuïts a la Sibil·la eritrea de l’antiga Grècia. És l'únic personatge de l'antiguitat pagana que va ser incorporat a la litúrgia cristiana, com a cloenda de les Matines de Nadal.

Amb aquesta elecció, la Seu conjuga tradició i renovació, i torna a posar en relleu el paper de l’Escolania dels Vermells, una coral amb orígens al segle XVI que continua sent clau en la transmissió del patrimoni musical i litúrgic de Mallorca.

La Sibil·la és l'únic personatge de l'antiguitat pagana que va sobreviure a l'adveniment del cristianisme. L'Església catòlica el va incorporar com a darrera lliçó de les Matines de la Nit de Nadal.

El Concili de Trento (1545-1563) va eliminar aquesta i altres pràctiques litúrgiques. No obstant això, l'arrelament popular va fer que la tradició es mantingués, tant a Mallorca com a l'Alguer. A la Catedral de Mallorca està documentada una interrupció del cant durant tres anys, del 1572 al 1574.