Fer neules ja no és “feina de monges”: així s’ha recuperat la tradició mallorquina

PalmaTisores, paper i molta paciència. El que durant dècades va ser una pràctica gairebé secreta, reservada als convents i a poques mans expertes, viu avui una autèntica revifada a Mallorca. Les neules calades, símbol de Nadal a les Illes, han sortit de les esglésies i han tornat al poble, amb tallers plens, noves generacions i una declaració oficial com a Bé d'Interès Cultural Immaterial.

Al Centre Sociocultural d’Inca ningú no desferra la vista de la taula. Tothom està concentrat a tallar de la manera més perfecta possible les neules calades, la decoració de paper blanc que per Nadal colonitza l’interior de les esglésies, les institucions, aparadors i també moltes cases de Mallorca, de cada pic més.

“Pas molt de gust de fer neules. Són la meva droga”, admet Antònia, una dona de Sencelles, mentre clava la punta de les tisores a una neula a punt d’acabar. A la seva dreta hi ha Joan, que du unes ulleres amb llum per veure bé allò que retalla, i Tolo, també fent neules, un fet que anys enrere era impensable. Gairebé només preparaven neules les dones, normalment monges, i tampoc no ho feien en un espai públic acompanyades de més gent, sinó als convents o bé a ca seva. De fet, Margalida Gili, una dona d’Inca, bromeja i diu que fer neules “és feina de monges”, per la paciència i el perfeccionisme que requereix.

L’Església va esdevenir una figura proteccionista de les neules, ja que només allà s’hi trobaven els patrons de motius religiosos, però també d’altres que no ho eren. Ara bé, les monges “no els compartien”, recorda Bàrbara Llinàs, portaveu de l’Associació de Neulers i Neuleres de Mallorca i també professora dels tallers de neules d’Inca. Fa trenta anys que en fa, de neules, i quan va començar a tallar-ne, recorda que “era una aventura” trobar-ne. “Si en veies penjades i t’hi acostaves massa, et tancaven les portes de l’església”, diu. No només els patrons de les neules eren de l’Església, sinó també la qualitat del saber fer-les, que tampoc no s’ensenyava a ningú que no fos de la institució.

D'on prové la tradició?

El filòleg Gabriel Bibiloni exposa que les neules calades de paper estan documentades des d’aproximadament el segle XIV. “A les esglésies es posaven enfilalls de neules penjades des del llum principal”. Abans que fossin de paper, les neules eren fetes de farina i aigua. L’Església tenia la tradició de penjar-les i, en acabar el cant de la Sibil·la, ella, amb l’espasa, tallava els fils i els trossos de neula queien damunt els assistents, que se’ls menjaven. Però l’Església va reconsiderar la idea de penjar neules comestibles en veure que el poble, en temps de fam, es barallava per aconseguir-ne un tros. Bibiloni exemplifica aquesta tradició amb una dita popular: “Sibil·la, aguanta la coca, que no et caigui de les mans, que a baix hi ha dos escolans que baden un pam de boca”.

Aquesta tradició antiga va reviure fa cinc anys a Sencelles, on enguany, el 27 de desembre, se celebra la cinquena edició de la Nit de les Neules. Per la seva banda, Llinàs exposa que les neules arribaren a Mallorca amb la conquesta del rei Jaume I i provenen de Catalunya. “Es penjaven durant tot l’any a les esglésies i a les cases de gent noble”. Aquest costum es va perdre a Catalunya, mentre que a les Balears es va mantenir “intacte perquè es va preservar als convents”.

A Menorca, “no hi ha constància documental de les neules fins al segle XX, però era una tradició que sí que va existir i que va desaparèixer”, diu Miquel Àngel Maria. Malgrat això, apunta que recentment s’ha recuperat i que aquest element decoratiu es pot veure a la catedral de Ciutadella, a l’església de Santa Maria de Maó i a la parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries, entre d’altres. La mallorquina Isabel Bibiloni, que fa anys que viu a Menorca, va proposar recuperar-ne la tradició a la catedral de l’illa i ara es fa cada any. En el cas d’Eivissa, fonts de l’Institut d’Estudis Eivissencs diuen que no havien sentit a parlar mai d’aquest element mallorquí i que desconeixen si algú ho fa, encara que consideren que “no és comú” a l’illa.

L'empenta

El 2022, Tomàs Martínez va empènyer els neulers a mostrar la seva passió per aquesta tradició amb la publicació del llibre Cada cosa a son temps i per Nadal, neules, una obra de recerca sobre la tradició a Mallorca. A la presentació del llibre, Llinàs va constatar que realment hi havia molta més gent que en feia i, juntament amb Martínez, va crear un grup format per vuit persones per impulsar i protegir aquesta tradició. Actualment, el grup s’ha convertit en l’Associació de Neuleres i Neulers de Mallorca, formada per aproximadament 120 persones. “Així, els neulers vàrem passar d’estar sempre tancats a ca nostra a fer neules plegats”, conta Llinàs. D’aquesta manera, “es posa cara a les mans que retallen”.

Amb el pas del temps i per la fisonomia de les neules, que no inclouen el nom de l’autor, no se sap de qui són molts dels patrons que actualment es reprodueixen. “I això no pot desaparèixer. És com els autors dels quadres i d’altres obres artístiques”, compara. En aquest sentit, confessa que entén la gelosia amb què les monges protegien les neules: “Elles protegiren la puresa de la neula. Actualment s’empra molt la tecnologia i és molt fàcil que es desvirtuï”. El 2022, Martínez va presentar la documentació per salvaguardar aquest patrimoni oficialment. Així, la feina de protecció de les neules passa a ser també responsabilitat de les institucions. El Consell de Mallorca s’hi va comprometre amb l’objectiu inicial de Martínez i, en el ple d’aquest desembre, i per unanimitat, va declarar l’elaboració manual de neules calades com a Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial de Mallorca. La portaveu dels neulers celebra la declaració i considera que protegeix i promociona la tradició. Tot i això, admet que la mitjana d’edat dels neulers és alta i que cal fer feina per arribar als joves. Per això, es fan tallers subvencionats pel Consell a les escoles i també a Inca, Palma i Manacor.

Tallers de neules

Gairebé totes les persones del taller de neules d’Inca recorden haver-les vist de nins a les esglésies per Nadal, per Pasqua i també per altres festivitats, però asseguren que a ca seva no en feien. “Ningú no et volia ensenyar a fer neules, per això el 90% dels neulers actuals de Mallorca som autodidactes”, explica Bàrbara Llinàs. Tot i la feina de conservació d’aquest element que varen fer les monges, apunta que les neules “no són una tradició religiosa”. Insisteix que “les han conservades les esglésies i les han tallades les monges, però la tradició és del poble”, i exemplifica que les festivitats de la cultura popular mallorquina estan “plenes d’elements religiosos”, com és el cas de Sant Antoni. “Les neules són el mateix: és una tradició que ha d’entrar per la porta de tothom”, afegeix. De fet, al llibre Neules per retallar, que acaba de publicar Bàrbara Llinàs, ofereix propostes de neules amb motius no religiosos.

Alguns dels assistents del taller recorden haver vist neules opaques penjades a les esglésies perquè hi va haver uns anys que “ningú en feia”, recorda Llinàs. La tradició es va paralitzar, però ara es recupera cada vegada més, i els neulers consideren que la continuïtat és a les seves mans. Actualment, la “feina de monges” s’ha convertit en una “febre brutal”, perquè “tothom en vol fer i tothom en pot fer”, celebra, tot considerant que les neules “són per gaudir-les i compartir-les”.

Maria, una dona de Manacor que assisteix al taller d’Inca, confessa que s’ha “enganxat” a fer neules, mentre Llinàs li recomana que compri un paper més gruixat perquè “passi més gust de tallar”. Celebra que aquesta disciplina permet que cada persona “faci el que pugui segons les seves capacitats i gustos”. Ho diu mentre mostra neules que ha dissenyat perquè li agrada molt dibuixar. Per altra banda, Antònia, asseguda a l’altre cap de taula, afirma que no se’n va a dormir si té una neula a mitges. A diferència de Maria, que empra un bisturí per tallar, ella fa servir unes tisores petites. L’estri per retallar és fonamental. “Si no tens unes tisores bones, no passes gust de tallar”, assegura. En mostra les seves, petites, i diu que en té vuit o nou més. “Però empr aquestes perquè són les que millor em van. Les duc dins una funda i les tenc geloses. Vaig molt alerta que no em caiguin, i manco de punta, perquè s’espenyen”, conta.

Igual que amb els estris, cadascú té la seva manera de retallar les neules. Alguns posen dos fulls i les tallen dobles, de la mateixa manera que ho feien les monges. Així, la neula queda neta, sense cap tros de patró. El gruix del paper també és important perquè no quedin massa fluixes, ni massa gruixades. En qualsevol cas, el que preval és la satisfacció de veure la neula acabada. “Dona gust saber que ho has fet tu. De vegades les mir i dic: ‘Això ho he fet jo?’”, admet Margalida. u

Descarrega la teva neula

La portaveu de l’Associació de Neulers i Neuleres de Mallorca, Bàrbara Llinàs, ha facilitat a l’ARA Balears neules que ha dissenyat. Amb només descarregar la fotografia i imprimir-la tindràs tres patrons de neules per retallar i penjar a casa aquest Nadal.