El 1993 es va generar l’expectació imaginable, en vaticinar el vident Rappel, cèlebre per les túniques que solia fer servir, i molt famós aleshores, que la Grossa de Nadal cauria aquell any a Eivissa. No la va encertar. En canvi, dos anys després, quan la pluja de milions li va pertocar a Mallorca, un altre endeví havia pronosticat que el premi gros de Nadal aniria a un lloc amb molta d’aigua. I d’aquesta, a les Illes no ens en manca. Un altre sí que va avançar que seria Mallorca l’afortunada, però va errar en el número que sortiria premiat. El 1989, segons Diario de Ibiza, la Grossa va viatjar fins a les Pitiüses gràcies a sis dècims que un resident a Eivissa havia adquirit a la mítica administració de loteria Doña Manolita, al cèntric carrer del Carme de Madrid. Les coes interminables que es formen a les seves portes cada any en aquestes dates són ja una tradició de la capital, que els informatius de les televisions estatals ens expliquen puntualment, talment com si no es vengués loteria de Nadal a enlloc més.
Totes les vegades que ens ha tocat la Grossa
El primer premi de la loteria de Nadal va tocar fa trenta anys a Mallorca, una de les comptades ocasions en què la sort ha afavorit l’Arxipèlag
PalmaI si cau aquí...? Aquest és l’interrogant que desperta la pulsió compradora d’un dècim, cada any en aquestes dates, en apropar-se el 22 de desembre, el sorteig extraordinari de Nadal. Fa exactament trenta anys, el 1995, el primer premi va tocar al Coll d’en Rabassa, a Palma. Ha estat una de les comptades ocasions, tot just una dotzena, en què la Grossa nadalenca ha afavorit les Illes, en més de dos segles d’història. A diferència de Madrid, on ha tocat 84 vegades, i Barcelona, 44 vegades.
Com explica el famós acudit de la Mare de Déu que suggereix “compra un dècim”, al fidel del puny estret que li demana què pot fer perquè li toqui la loteria, potser aquesta –relativa– mala sort tingui la seva raó en què aquesta comunitat, ves a saber per què, és la que menys doblers gasta en loteria de Nadal de tot l’Estat. El 2024, cada illenc va desembutxacar 42 euros amb aquest objectiu. Gairebé la meitat de la mitjana estatal: 73 euros.
El sorteig extraordinari de Nadal va néixer el 1812 amb el mateix objectiu de l’Estat de tota la vida: fer caixa, com quan el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, establí el 2013 la retenció als premis, fins aleshores lliures d’impostos. En aquells anys de principis del segle XIX, la necessitat de doblers era desesperada: érem en plena Guerra del Francès, i les Corts de Cadis varen trobar la fórmula miraculosa per incrementar els ingressos sense apujar la pressió fiscal. Tanta és la veneració per la Grossa de Nadal que el sorteig no s’ha interromput ni tan sols per la guerra del 36: el 1938 se’n feren dos, un a Burgos –la capital de Franco– i l’altre a Barcelona, encara republicana. Ja des dels inicis, la sort trigà trenta anys a somriure als illencs: no fou fins al 1843 que el primer premi va caure a Palma.
El dubte de si cobrarien els doblers
El 1872, la Grossa va tocar a Palma per segona vegada. Era el número 16.374. Aleshores, això era un milió i mig de pessetes de l’època: una barbaritat. Miquel dels Sants Oliver parla del “remolí de gent” que es va formar vora el comerç de queviures Cas Municipal, al carrer del Palau Reial, que n’havia venut “alguns dècims molt repartits entre els veïns”, i a una argenteria de Jaume II i diverses barberies i punts de trobada. A qui més li va pertocar li varen caure 75.000 pessetes.
Ara bé: la qüestió era si aquelles respectables quantitats les aconseguirien cobrar, els afortunats posseïdors dels dècims premiats. Aleshores, la situació del tresor públic era nefasta: guerra carlina, guerra colonial, revoltes obreres i una inestabilitat política crònica –i ens en queixam, ara! Per si de cas, alguns dels agraciats s’estimaren més d’aconseguir avançaments dels prestadors, per allò que val més ocell a la mà. Però els temors eren infundats: els premis s’aconseguiren cobrar només un mes més tard, un termini raonable per tractar-se de Mallorca.
El 1886, foren els socis del selecte Cercle Mallorquí, aleshores al lloc que ara és la seu del Parlament de les Illes Balears, els guanyadors de la següent Grossa de Nadal que va caure a Palma. Era el número 6.695, dotat amb cinc milions de pessetes. Fou un espectacle digne de veure’s; els catorze carros, carregats de sacs de monedes de duro, que pujaren la costa del carrer del Conqueridor, on era la seu de la societat, cap a la delegació del Banc d’Espanya. Per cert, que aquell terreny l’havia comprat el Casino Balear, antecedent del Cercle, també gràcies a uns doblers guanyats a la loteria.
D’aquella fortuna caiguda del cel, el Cercle va obtenir per a les seves arques 250.000 pessetes. I el primer que feren fou, com diuen sovint els guanyadors de la Grossa, tapar forats. Certament, perquè en devien 12.000. Així i tot, encara en va quedar per fer obres de millora, comprar mobles i destinar 5.000 pessetes a la beneficència. Aquell número premiat es conserva encara avui, emmarcat, a la seu actual del Cercle, al carrer de la Concepció de Palma. La companyia de teatre Ovnipresents ha recreat aquell episodi en una peça, 06695 Ens ha tocat la loteria, que s’ha posat en escena enguany al Parlament, amb la fórmula de visita teatralitzada.
El 1902 va caure la Grossa de Nadal a Palma per quarta vegada. La notícia va arribar per telegrama i en un primer moment els desconfiats de torn pensaren que allò era una broma pesada. Aquesta vegada fou el número 28.038 i qui es va encarregar de repartir la sort fou l’administració de loteria del carrer de la Unió: cinc milions de pessetes més. Els mallorquins deixaren de banda la seva impassibilitat proverbial: alguns sortiren al carrer cridant “hem tret la Grossa”. A diferència del 1886, quan els afortunats foren gent de l’alta societat, aquesta vegada el premi es repartí en petites participacions entre unes dues-centes persones, de posició modesta.
La sort somriu a Menorca
El 1935, la sort va somriure a Menorca. A Ciutadella va caure el 25.888, dit ‘el dels tres cacauets’, per la forma dels tres vuits, que recorda aquests fruits. Relata El Iris que l’encarregat del Banc de Menorca va dur aquell número a l’estanquer Prats, al carrer del Roser, dient-li: “Aquí et duc la Grossa”. “Sí, ja ho sé”, va respondre Prats, impertorbable. A Ciutadella no havia caigut mai cap premi important, en més d’un segle.
Tot va canviar, de dalt a baix, en saber-se, aquell matí del 22 de desembre del 1935, que els havia caigut la Grossa. Aleshores ja existia un nou mitjà per transmetre’n les novetats: la ràdio, si bé aquells primers aparells encara eren un luxe. Allò era tan extraordinari que s’aturaren les fàbriques, la gent es va llançar al carrer i es dispararen les especulacions entre els que jugaven el número afortunat. Per descomptat, l’estanc de Prats es va convertir en el lloc de trobada.
Eren quinze milions de pessetes, repartits entre onze mil ciutadellencs. Qui havia comprat una participació d’una pesseta n’havia guanyat 7.500. Les llums del Banc de Menorca varen estar enceses tota la nit, amb el número de la sort tancat a la caixa forta i custodiat per una parella de guàrdies civils. Eren tants de doblers que no va ser fins al 23 de gener següent que es va començar a pagar als afortunats, que feien coa per aconseguir endur-se’n l’import del premi en metàl·lic.
Només nou anys més tard, el 1944 –amb una guerra civil i el començament d’una de mundial pel mig–, Menorca tornava a ser una illa afortunada. Aquesta vegada, afegeix El Iris, era a Alaior on s’havia venut part del número de la Grossa, el 33.037, a més d’un cinquè premi del sorteig de Nadal. Bufava el vent de Tramuntana i amenaçava pluja, però allò no va importar els alaiorencs, perquè aquella ajuda econòmica era ben rebuda en uns temps durs com aquells.
No va ser fins 93 anys després d’aquella Grossa del 1902 que el primer premi de la loteria de Nadal va caure una altra vegada a Palma. Fou el 1995, ara fa tres dècades. El número premiat, el 45.495, el va vendre totalment l’administració 17, ubicada al carrer del Cardenal Rosselló, al Coll d’en Rabassa. Per descomptat, la dotació dels premis s’havia incrementat de manera notable en tot el temps transcorregut: eren 35.100 milions de pessetes.
L’alegria generalitzada que sempre es desferma en aquestes ocasions resultava encara més accentuada perquè la Grossa quedava molt repartida, entre milers de famílies, i a més de condició modesta. Com subratllava Diario de Mallorca, el Coll era aleshores “un barri humil, habitat majoritàriament per immigrants castigats per l’estacionalitat”. Idò bé, aquella barriada va deixar de banda els seus problemes i es va llançar al carrer per celebrar la bona fortuna. Una joieria veïna a l’administració de loteria va repartir participacions per 1.800 milions.
La festa no es va acabar al Coll. Altres barris de Palma, i també dels més modests, reberen part d’aquella pluja de milions històrica, gràcies a persones o entitats que havien comprat dècims a l’administració 17. Prop de mil milions anaren a parar al Molinar, aleshores una zona amb gent “en una situació econòmica no gaire pròspera o fins i tot a punt d’engrossir la llista de l’atur”, com assenyalava Última Hora, tot i que ara resulti difícil de creure, trenta anys més tard.
D’altres col·lectius afavorits foren els treballadors del llavors hipermercat Continente, de la pastisseria Pomar, al carrer de Manacor, i d’un hotel a Can Pastilla, a més de veïns de la Soledat i de la Indioteria. Vuit milions de pessetes caigueren al poblat gitano de Son Banya. Seixanta milions, entre els empleats del palau de l’Almudaina. També al món de la política li va pertocar alguna cosa: el llavors cap de l’oposició a l’Ajuntament de Calvià, Eduard Vellibre, en va obtenir 30 milions. No tot el guany va quedar a casa: nou mil milions volaren de Mallorca, en mans dels turistes de l’Imserso, el programa de vacances per a la gent gran, que havien comprat dècims a Mallorca.
Aquell 1995, la Grossa no es va quedar als límits del terme municipal de Palma, sinó que va arribar, a més, a Maria de la Salut, Cala Millor, Santa Margalida i Muro. La Part Forana també ha rebut la visita de la fortuna al llarg de la seva història: Santa Maria del Camí obtingué el primer premi el 1986, i Capdepera, el 2003. El 2023 fou la darrera vegada que va caure la Grossa de Nadal a les Illes.
Informació elaborada a partir de textos de Luis Ripoll, Miquel dels Sants Oliver, Julio Sanmartín, José María Marín Arce, Catalina Miralles, M. Martín i S. Soro i les publicacions de les Illes Última Hora, Diario de Mallorca, El Iris i Diario de Ibiza.
