EDUCACIÓ

Roser Salavert: "Per millorar els resultats cal posar-se en el lloc de l'alumne"

La doctora en gestió educativa creu que "si l'aprenentatge té bona base, les reformes educatives no afecten"

Roser Salavert defensa un sistema d'aprenentatge en què  el professorat cedeix el protagonisme a l'alumne.
Elisabet Escriche
11/12/2013
3 min

BarcelonaRoser Salavert és experta en gestió educativa. Ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera professional als Estats Units, on actualment és professora de la Universitat de Fordham de Nova York. Des del 2003 i durant set anys va ser directora general de les escoles públiques del districte tercer de la ciutat dels gratacels. En aquest període va participar en una renovació pedagògica, vigent actualment, en què l'alumne ha passat a ser el protagonista del sistema educatiu. Salavert va explicar la seva experiència en el congrés internacional Liderar per aprendre que va organitzar la Fundació Jaume Bofill la setmana passada a Barcelona.

En què consisteix aquest sistema d'aprenentatge?

El procediment és el mateix que l'habitual -lliçons i plantejament-, però posant-se constantment en el lloc de l'alumne. Aquest canvi de mirada -abans l'atenció estava fixada en el professor- fa que es modifiqui l'aprenentatge en el centre.

Com es concreta?

Es tracta de buscar un grup de professors motivats per treballar junts dins del centre i que comptin amb l'ajuda d'un expert extern, que es compromet a millorar l'aprenentatge d'un grup reduït d'alumnes durant un curs. En reunions periòdiques, els docents planifiquen estratègies a desenvolupar sobre aquests alumnes però sempre dins de l'aula. Això fa que millori aquest grup, però, de retruc, també la resta de la classe. Acabat el curs, els docents determinen quines estratègies de totes les provades han funcionat i quines no, i ho presenten a la resta de professors perquè ho puguin implantar.

Quant pot trigar a implantar-se a tot el centre?

Els resultats són immediats, sobretot quan ho duen a terme tres o quatre grups. El més important és seguir uns protocols per optimitzar el temps durant les reunions entre els mestres i buscar objectius a curt termini, com, per exemple, com millorar la tècnica per fer un resum.

Quin paper ha de tenir l'administració en la renovació pedagògica?

El que ha de fer és facilitar el procés. Cal pensar que en aquest sistema el mestre continua sent clau, però es converteix en un facilitador d'aprenentatge. Abans es mirava que fos la causa d'aquest aprenentatge i ara es mira l'impacte que té sobre l'alumne. Per saber-ho, s'analitza el seu comportament a l'aula o la seva manera d'expressar-se.

¿El professorat català està preparat per fer aquest canvi de mirada?

El professorat de secundària és el col·lectiu al qual li costa més, ja que el que vol és transmetre els seus coneixements, que els alumnes prenguin apunts i ho repeteixin. Però si miressin l'impacte sobre l'alumne, per exemple, només fent una ullada als seus apunts, s'adonarien que no han recollit gran part de la seva explicació. Quan s'arriba a aquest punt, el docent ha de fer una pausa, reflexionar i enfocar bé la seva explicació. En aquest cas, hauria de transmetre com prendre apunts.

¿És fàcil que tot el professorat se sumi aquesta metodologia?

Sí, perquè no es necessiten recursos extres. És senzillament una reflexió sobre el mateix procés d'ensenyament, la manera d'ensenyar. El que ha de voler el docent és que el que ensenyi l'alumne ho aprengui i ho apliqui. Abans el resultat era només memoritzar fets, ara és fer-ho, però acompanyat de tècniques que hagin ajudat l'estudiant a memoritzar.

¿L'ensenyament estatal continua basat en la memorització?

Podria ser. Hi hauria d'haver aquest canvi perquè ara ensenyament i aprenentatge és una relació de causa i efecte.

A l'Estat s'ha aprovat la setena reforma educativa, la Lomce. ¿És compatible aquest aprenentatge amb tants canvis normatius?

La renovació pedagògica a Nova York va començar el 2003. Durant aquests deu anys hi ha hagut tota mena de canvis. Si les escoles que apliquen aquest sistema d'aprenentatge tenen una bona base, els efectes que tindran les reformes educatives són mínims. Un exemple: ara mateix Nova York està en un moment de transició, hi haurà un canvi d'alcalde després de dotze anys, i molts centres notaran aquest relleu, però no tindrà un impacte sobre el projecte final.

stats