TOCAR TERRA

A la recerca d’un pla per a la ramaderia

22 tafones fent oli de Mallorca

Els dos municipis que en produeixen més són Palma i Manacor

22 tafones i envasadores ja hi ha inscrites a la Denominació d’Origen Oli de Mallorca. Cinc són a la serra de Tramuntana i la resta, a municipis del Pla, el Raiguer i el Llevant. Manacor i Palma, amb tres empreses a cada lloc, són els dos municipis amb una major densitat oliera de Mallorca. L’oliverar inscrit a la Denominació d’Origen ocupa 2.556,53 hectàrees i està repartit entre 675 olivicultors. En la campanya 2018-2019 es varen qualificar 249.592 litres d’oli de qualitat superior. Constatem el potencial de la denominació, tant en capacitat de generar noves empreses com a l’hora d’ocupar superfície agrària d’una manera productiva. Cal recordar que el principal obstacle per a les produccions de qualitat sempre és a la comercialització, ja que és imprescindible que els diversos mercats de consum coneguin el producte i el puguin valorar.

Carme Riera, tafonera major

La seva obra es caracteritza per mantenir un fort nexe amb la terra

El proper dilluns, dia 18 de novembre, a Son Moragues de Valldemossa, es durà a terme l’acte de nomenament de Tafonera Major de l’anyada 2019-2020 de l’escriptora mallorquina Carme Riera. Una vegada més, el consell regulador de la denominació d’origen ha estat encertat a l’hora d’elegir una de les escriptores més destacades de les Illes Balears com a nova ambaixadora dels olis de Mallorca. La qualitat de l’obra literària de Carme Riera, àmpliament reconeguda en els més diversos àmbits, també ara ho és per un sector que, com ella mateixa, ha fet de la qualitat i del lligam amb la terra un objectiu preferent. En aquest sentit, el treball dels olivicultors s’assembla al treball dels creadors i els artistes, per això aquesta elecció de Tafonera Major és plena de sentit.

20 anys de la DO Pla i Llevant

Té catorze cellers inscrits,

que suposen 300 hectàrees

I el divendres 28, un altre esdeveniment important en el món agrari mallorquí: la celebració del 20è aniversari de la creació de la Denominació d’Origen Pla i Llevant de Mallorca. La denominació engloba a hores d’ara 14 cellers que mantenen unes 300 hectàrees de vinyet inscrit. En aquests vint anys, s’ha avançat molt en el món vitícola illenc i el consell regulador n’ha tingut una bona part de la culpa: ha treballat intensament per popularitzar els vins emparats per aquest segell de qualitat i per difondre una nova cultura de la vinya i el vi, lligada a valors mediambientals, socials i culturals. Que ara se celebrin els primers vint anys d’aquest consell regulador els permet fer una aturada per valorar la feina feta i prendre nova força cap al futur.

Pla estratègic per a la ramaderia

Cal fer-lo per combatre la recessió d’aquest sector

En el Parlament de les Illes Balears s’ha debatre els propers dies una proposició no de llei que reclama l’elaboració d’un pla estratègic per a la ramaderia. La proposta té molt de sentit en un país en el qual molt sovint el Parlament ha renunciat a debatre i fer propostes cap als sectors econòmics que no s’han considerat preferents. Sens dubte, la proposta mereix ser aprovada i el pla ha de ser confeccionat de manera rigorosa, participativa i transparent, perquè la ramaderia a les Balears, si exceptuam el cas del vacum de llet de Menorca i fenòmens específics com el porc negre de Mallorca, presenta un panorama recessiu i més aviat desolador. Hi ha un feix de raons per explicar aquesta decadència, però la incorporació a la Unió Europea discriminant les Illes Balears perquè no se’n reconeix el caràcter insular és un fet de cada cop més evident.

El Règim Especial Agrari

És una eina cabdal per combatre la insularitat

Sense abaratir els costos de l’alimentació animal serà difícil reactivar el sector ramader. I això vol dir disposar d’un Règim Especial Agrari, incorporat per l’estat espanyol en la seva adequació de la nova política agrària comunitària. Tot sembla apuntar que la decisió per reconèixer el fet insular balear és a Madrid i que els obstacles a aquesta decisió no poden ser de tipus econòmic, ja que dotant d’un pressupost adequat el Règim Especial Agrari no es fa ni pessigolles als enormes pressuposts que consumeixen altres comunitats i que a les Balears es concreten en unes poques miques. El problema està situat en l’esfera política, poc sensible fins ara a reconèixer diversitats de qualsevol casta, tot i ser la insularitat un fet físic objectiu i amb uns efectes econòmics clarament quantificables.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF