Dues sobrassades, dos orígens
La de porc negre representa un 7,4% de la producció emparada per la IGP
La Indicació Geogràfica Protegida sobrassada de Mallorca empara dues produccions diferenciades: la sobrassada de Mallorca i la sobrassada de porc negre. Durant l’any 2020 s’han comercialitzat, segons dades de l’IQUA, 1.988 tones de sobrassada de Mallorca i 149 tones de sobrassada de porc negre. És a dir, la sobrassada de porc negre representa un 7,4% de la producció total de sobrassada emparada per la IGP. La diferència entre un producte i l’altre radica en la raça porcina emprada per elaborar la sobrassada, però d’aquest fet se’n dedueixen conseqüències importants: la sobrassada elaborada amb porc negre es basa en una producció ramadera local, ja que el porc negre no es cria a cap altre lloc. L’altra sobrassada, en canvi, no té incidència en la ramaderia mallorquina.
Ajudes estatals
Se’n podran beneficiar el sector del vi i altres begudes no destil·lades
Les modificacions del Pacte de Reactivació en la mesura per donar suport a la solvència empresarial en resposta al covid-19 permetran accedir a les ajudes a sectors que en un primer moment n’havien estat exclosos. Entre altres, se’n podran beneficiar el sector del vi i altres begudes no destil·lades, el formatger, el sector carni, la producció d’oli i el comerç a l’engròs de fruites, hortalisses i altres productes agroalimentaris. Les modificacions han suposat la incorporació de 46 noves activitats, que podran participar en una convocatòria d’ajudes dotada amb 855 milions d’euros. Tant el conjunt del sector agroalimentari com la Conselleria d’Agricultura han estat molt actius per tal d’aconseguir la inclusió d’aquestes activitats que han rebut fort amb el tancament de la restauració i l’hostaleria.
Les Balears i la PAC
El no reconeixement de l’especificitat insular balear ja és insostenible
Les Balears, des de fa temps, han estat discriminades per una maquinària estatal i europea que és implacable si no s’hi planten al davant amb dades i arguments. I la majoria de vegades tot i això no basta. En la “qüestió agrària” el no reconeixement de l’especificitat insular balear ja és insostenible. La consellera Mae de la Concha es va reunir amb el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la setmana passada, i varen repassar la PAC 2023-2027. La tesi de la consellera és que la PAC ha de recollir de manera suficient la situació d’insularitat i s’ha de traduir en una millora tant del primer pilar d’ajudes directes com del segon pilar de desenvolupament rural. Els sobrecostos de la insularitat són un 26,39% de la producció agroramadera balear, però hi hem d’afegir els menors ingressos, prou significatius en les produccions ramaderes, d’herbacis i de fruits secs, entre d’altres.
![La sequera d’aquesta primavera està resultant d’efectes molt durs sobre el sector ramader.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4320 2880"%3E%3C/svg%3E)
La “qüestió agrària”
El resultat de la desídia i manca de planificació ha estat catastròfic
La qüestió agrària és una de les pedres de toc del model de desenvolupament balear i fins ara n’ha estat la gran oblidada. El resultat de la desídia i manca de planificació ha estat catastròfic, amb una situació propera al col·lapse dels sistemes agroalimentaris locals i a la reducció a mínims de les activitats productives primàries. La culpa no la té en exclusiva la insensibilitat de l’estat o de la UE, sinó que ha estat sobretot la manca d’interès i convicció de l’administració autonòmica la que ha accelerat i augmentat els impactes del retrocés agrari, en perjudici de la diversificació econòmica, la distribució social i territorial de la riquesa, la sostenibilitat, l’alimentació i la qualitat de vida de la població balear. Ara s’ha agafat el bou per les banyes i, si es continua treballant, es poden obtenir resultats amb un impacte positiu sobre la pagesia.
La sequera que no se’n va
Els conreus de pastures i farratges han patit descensos d’entre el 50 i el 80%
La sequera d’aquesta primavera està resultant d’efectes molt durs sobre el sector ramader. A hores d’ara les dades són alarmants per a molts de redols de les Illes Balears. L’anomalia meteorològica consisteix en les menors precipitacions registrades entre setembre i abril, que han fet que les llavors germinin, però que no hagin tengut humitat suficient per al creixement i producció de biomassa i gra. Els conreus de pastures i farratges han patit descensos que van entre el 50 i el 80%, amb uns rendiments insuficients per a mantenir les necessitats alimentàries del bestiar. L’escassa cobertura de les assegurances agràries i els greus problemes dels ramaders justifiquen l’adopció de mesures per a pal·liar els efectes d’aquesta situació.
