Les primeres veus de l’independentisme a les Balears

Els orígens del nacionalisme a les Balears arrelen al segle XIX en la Renaixença, un moviment de redreçament cultural nascut sota la influència del Romanticisme anglès i alemany. Un dels seus intel·lectuals de referència va ser el campaneter Miquel dels Sants Oliver. A La cuestión regional (1899) proposà un federalisme basat en les regions històriques, en el qual Mallorca encaixaria dins la nacionalitat catalana.

Tanta il·lusió quedà truncada amb la insurrecció militar del 1936. Al llarg de gairebé 40 anys de dictadura, la reivindicació lingüística es convertí en una important eina de lluita antifranquista. El 1962 una trentena de dissidents liderats pel filòleg Francesc de Borja Moll fundà l’Obra Cultural Balear (OCB), que reprenia l’esperit de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923-1936). El 1967 el polític artanenc Josep Melià Pericàs publicà l’influent llibre Els mallorquins, en el qual instava a “posar remei a la desfeta en què avui vivim en tant que poble” en al·lusió a la derrota de les Germanies (1521-1523). Aquella va ser la revolta popular més gran mai viscuda a la coneguda illa de la calma. Milers d’illencs moriren per haver-se rebel·lat contra la casta corrupta i privilegiada de l’administració de Carles I. El 1715 la desfeta s’incrementaria amb l’acció castellanitzadora imposada amb el decret de Nova Planta.

El sus de Cura

El gener de 1975, amb Franco encara viu, diferents sectors de la societat civil impulsaren el Congrés de Cultura Catalana, que s’allargaria dos anys amb activitats a tots els territoris de parla catalana –a les Balears tindrien lloc el 1976. El 25 de gener de 1976, dos mesos després de la mort del dictador, el santuari de Cura (Algaida) ja acollia una trobada de plataformes unitàries de Catalunya, el País Valencià i les Balears. S’hi acordà un full de ruta amb les següents reivindicacions: l’amnistia per als presos polítics, les llibertats d’associació política i sindical, el dret d’autodeterminació dels pobles d’Espanya i la cooficialitat de la llengua catalana.

Al cap d’un mes, alguns dels assistents a Cura crearen el PSI (Partit Socialista de les Illes), que no s’ha de confondre amb el PSOE. Entre ells hi havia Sebastià Serra, Celestí Alomar, Antoni Tarabini i Francesc Obrador. Aquell mateix 1976 l’escriptor Antoni Serra i el docent Joan Quetglas impulsaren la delegació mallorquina del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN). La formació, d’inspiració comunista, s’havia creat al Principat el 1968 amb joves de l’històric Front Nacional de Catalunya (FNC). Es tractava de la primera organització estrictament independentista que aparegué a l’Arxipèlag. En vindrien d’altres. El 2012 els historiadors Joan Pau Jordà i Miquel Amengual les inventariaren al llibre L’independentisme a les Illes Balears (Documenta Balear).

Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia

El 1977 PSI i PSAN uniren forces per impulsar l’Assemblea Popular de Mallorca. El 13 de març, a tres mesos de les primeres eleccions democràtiques, l’entitat presentà a Cura, davant 400 assistents, l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El document rebutjava que l’Arxipèlag acabàs sent considerat un poble folklòric. Defensava, per contra, l’autonomia absoluta per a cada illa, un òrgan suprainsular coordinador, el dret a l’autodeterminació i l’oficialitat de la llengua catalana.

El desembre de 1977 el PSI passà a dir-se PSM (Partit Socialista de Mallorca) i es definia com a progressista, nacionalista i ecologista. La nova formació tindria alguns militants provinents del PSAN com Pere Sampol. A les primeres eleccions autonòmiques de 1983 obtingué dos escons (altres dos foren per al PSM de Menorca). En canvi, el PSOE de Fèlix Pons empatà a 21 escons amb l’Alianza Popular de Gabriel Cañellas, que finalment es convertiria en president del Govern balear gràcies al suport dels sis escons d’Unió Mallorquina de Jeroni Albertí.

L’abril de 1986 el Parlament aprovà la Llei de normalització lingüística. A final de mes, Cañellas el pogué presentar com un trofeu en l’acte d’inauguració a l’Auditòrium de Palma del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. En aquell context va aparèixer a Mallorca el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), creat a Catalunya el 1984 –a Eivissa en seria un dels impulsors Bernat Joan. Al cap d’un any, el partit s’escindiria en dos.

En l’àmbit cívic, el 1986 un grup de joves també implantà a Mallorca l’assemblea Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. L’organització, que estaria en actiu fins al 1992, s’havia creat el 1981 al Principat com a resposta al Manifest dels 2.300, en el qual residents a Catalunya, liderats per intel·lectuals com el periodista Federico Jiménez Losantos, denunciaven la discriminació del castellà. Altres organitzacions juvenils serien les Joventuts Independentistes Revolucionàries (JIR), el Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) i els Maulets (avui integrats dins Arran). Alguns dels seus membres passarien per les jornades de debat nacional que des del 1985 organitzava a Lluc el Grup Blanquerna sota la batuta de Climent Garau, el segon president de l’OCB (1970-1976).

Primera diada reivindicativa

El 1987 es produí la irrupció de la secció balear d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Aquell any l’MDT-PSAN s’encarregà de ressignificar la Diada de Mallorca del 31 de desembre. Era la data mítica de l’entrada el 1229 del rei Jaume I a la Madina Mayurqa musulmana i que originaria la festa de l’Estendard –celebrada des del segle XIII, és la festa cívica més antiga d’Europa. La ressignificació passava per la convocatòria d’una manifestació amb un marcat to sobiranista que encara avui es manté, tot i que té lloc un dia abans per no coincidir amb Cap d’Any. En la primera edició, unes 200 persones es congregaren sota el lema ‘Per una sola terra’. L’any següent, amb ‘No som espanyols. Independència’, fou quan una cinquantena d’ultradretans intentaren, sense èxit, barrar el pas als manifestants.

A les eleccions europees del 1989, l’MDT-PSAN s’integrà a la candidatura Catalunya Lliure al costat de Front Nacional de Catalunya (FNC) –el bloc obtingué uns 20.000 vots, 666 dels quals eren de les Balears. Aquell fou l’any en què es produïren a Mallorca els dos únics atemptats reivindicats per Terra Lliure, organització armada independentista, d’ideologia marxista, fundada el 1978 –s’autodissoldria el 1995. El 27 de febrer un artefacte explotà a la Delegació d’Hisenda de Palma. El 23 de maig l’objectiu fou el monument als caiguts pel franquisme a Portocristo. Era la resposta a l’atemptat contra el repetidor de TV3 d’Alfàbia perpetrat el 22 d’abril pel dirigent anticatalanista Jaime Martorell. Aquelles dues actuacions, fetes de nit, no provocaren ferits, tan sols danys materials. Dos mesos després seria detingut i torturat el jove montuïrer Macià Manera. Membre de Terra Lliure, li imputaren un delicte de terrorisme, pel qual complí tres anys de presó.

Lobby per la Independència

El 1991 antics militants de l’MDT, JIR, Maulets i Catalunya Lliure engegaren el Casal Independentista de Mallorca, en funcionament fins al 1993. El 1994 Tomeu Martí i Pere Muñoz creaven Joves de Mallorca per la Llengua, que el 1995, a imitació de la Korrika basca, convocà el primer Correllengua coincidint amb la primera diada de l’OCB, avui amb prop de 4.800 socis. El 1997 l’entitat ja organitzaria el primer Acampallengua. Aquells anys, el PSM també s’encarregà de denunciar l’espoli fiscal estatal amb una original campanya protagonitzada per una vaca. El missatge era clar: mentre les Illes engreixen l’animal, Madrid el muny.

El 1995 el docent Jaume Sastre, juntament amb Josep Palou, impulsà el Lobby per la Independència. Un dels seus primers cavalls de batalla va ser el finançament públic per a la celebració a Palma de la Feria de Abril. Per denunciar-ho, cada any una comitiva es presentava al recinte vestits de pagesos, damunt ases i sonant instruments tradicionals. El 2004 el Lobby es començà a mobilitzar contra la piscina il·legal a Costa dels Pins (Son Servera) de Pedro J. Ramírez, el director d’El Mundo –la seva edició a les Balears, dirigida per l’activista ultra Eduardo Inda, tenia una línia marcadament anticatalanista. El 2024 l’Audiència Nacional acabaria ordenant la demolició de la instal·lació. L’entitat de Jaume Sastre també promouria els premis Llaüt i ‘Barco de rejilla’ per a aquelles persones o institucions que actuen a favor o en contra de la cultura del país, respectivament.

El 2014 es va fundar l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Periòdicament, la formació organitza sopars i col·loquis amb insignes noms de l’independentisme i publica informes sobre l’espoli fiscal estatal. Aquest 2025 el mapa sobiranista illenc ha sumat una nova veu: la coalició Per Mallorca. Els seus promotors provenen de diferents àmbits i, tal com indicaren el dia de la presentació, comparteixen la voluntat de “superar els blocs ideològics per posar Mallorca al centre del debat polític”.