De Francesc Antich a l’auge de l’extrema dreta al Parlament

PalmaEl president Francesc Antich va acomiadar els anys 90 amb la promesa d’un futur progressista, però Marga Prohens finalitza 2025 preocupada davant l’auge de l’extrema dreta. Pel camí, les Illes han estat un dels exemples més flagrants de la corrupció a l’Estat. L’entrada de Maria Antònia Munar (Unió Mallorquina) a la presó el 2013 és una de les instantànies imprescindibles per rememorar aquest primer quart de segle. Han estat, a més, 25 anys de grans mobilitzacions: les darreres, contra la saturació turística i els preus de l’habitatge.

El primer Pacte d’esquerres

El primer Pacte de Progrés liderat per Francesc Antich (PSIB) va suposar el 1999 un canvi històric a les Illes, perquè va posar fi a l’hegemonia del PP. També perquè era un Govern de coalició d’esquerres, el primer de l’Estat: el conformaren els socialistes, però també el PSM i Esquerra Unida, mentre que Unió Mallorquina (UM) va ocupar la presidència del Consell de Mallorca. Antich, que va morir el gener del 2025, va abanderar les polítiques de protecció del territori i la llengua, el reforç de l’autogovern i els serveis socials. “Aquest pacte va ser una referència per a l’Estat”, explica el politòleg Guillermo Bezzina. “La hiperactivitat d’aquell Govern va dur a l’aprovació de moltes lleis: la normativa en protecció del territori i serveis socials és en molts casos herència d’aquella legislatura”, rebla el politòleg Julián Claramunt.

El que va venir després del Pacte de Progrés és “l’exemple perfecte de la manera de fer política d’aquell inici de segle”, recorda l’expert, en referència al segon mandat de Jaume Matas (PP), del 2003 al 2007 (que al seu torn va anar seguit d’un segon Govern d’Antich). “Era un personatge molt carismàtic, hàbil en el cos a cos, i va popularitzar una manera de fer política en clau d’amics, que també era molt pròpia d’UM (llavors al capdavant del Consell)”, rememora: “És clar, després es va veure, això tenia un component d’enriquir-se, mentre els partits es comportaven com a agències per lucrar-se”.

La corrupció sistèmica

En plena crisi econòmica, el 2008, comencen a sortir titulars destapant casos de corrupció que afectaven especialment el PP de Matas i l’UM de Munar. El Palma Arena, Nóos –pel qual Iñaki Urdangarin, marit de la infanta Cristina, va ser empresonat–, Son Oms, Can Domenge, Maquillatge, Voltor, Peatge, Turisme Jove, Rasputín: un degoteig constant que va sacsejar el tauler polític i l’opinió pública. Varen comportar la desaparició d’Unió Mallorquina, una important crisi interna al PP –encara que va continuar guanyant les eleccions– i l’entrada a presó de Munar i Matas, el 2013 i el 2014, respectivament. L’analista polític Toni Fornés destaca com a moment clau d’aquell període la caiguda de Munar, coneguda popularment com Sa princesa, que va haver de deixar la presidència del Parlament assetjada per la Justícia. “Va tenir un simbolisme molt gran, perquè ho havia estat tot, i va acabar entrant a presó en un moment en què semblava que els polítics no pagaven les conseqüències”, exposa.

“La sensació social sempre havia estat que la corrupció estava present a la societat, però no penalitzava”, exposa, al seu torn, Claramunt: “A partir del 2010 la ciutadania realment pren consciència que això no és acceptable”. La crisi econòmica va afavorir aquesta condemna de l’opinió pública. “La corrupció poques vegades posa i lleva governs, qui ho fa és l’economia”, apunta.

La majoria absoluta de Bauzá

Encara que els casos de corrupció varen sortir als mitjans abans del 2010, les condemnes ja varen arribar durant el mandat de José Ramón Bauzá (PP), que governava amb majoria absoluta des del 2011. Aquesta legislatura va capgirar la societat mallorquina en diversos sentits. “Les condemnes arriben en plena crisi econòmica, mentre s’executaven polítiques d’austeritat”, resumeix Fornés: “Provoca una crisi identitària a les Illes, que coincideix amb les manifestacions contra el trilingüisme a les aules i l’incendi de la serra de Tramuntana”. Una conjunció d’elements que marquen la ciutadania i condemnen el PP a vuit anys de travessa pel desert, durant els quals perd quotes de poder a tots els nivells, des del Govern fins als ajuntaments.

No va ser fins al 2023 que els populars varen recuperar la presidència, de bracet de Marga Prohens. Pel camí, el PP va haver de fer un profund procés de reconfiguració intern. La lliçó que es va endur el partit és que ha d’evitar la crispació social costi el que costi, especialment al voltant de la llengua catalana, cosa que aquesta legislatura Prohens ha intentat fent equilibris, pressionada pels seus socis de Vox.

L’entrada de la nova política

“La indignació ciutadana a tots els àmbits a partir del 2010 duu a una fragmentació del sistema, a la normalització dels pactes per governar, l’entrada de la nova política, la sortida d’UM i la mutació del Partit Socialista de Mallorca (PSM) per MÉS per Mallorca”, resumeix Fornés. Francina Armengol va governar en coalicions d’esquerres dues legislatures successives en què es varen revertir bona part de les polítiques de Bauzá, es va impulsar la memòria democràtica –amb la Llei de fosses i la Llei de memòria–, es va legislar per protegir el territori i es varen fer intents tímids de limitar el turisme.

El seu primer Govern [2015-2019] va estar marcat per l’entrada de la nova política al Parlament: Ciutadans, amb cinc escons, i Podem, amb deu diputats. “Podem va ser un gran èxit a les Illes, especialment a Palma, entre població migrada i migrants de segona generació”, exposa Claramunt: “Va ser una revolució absoluta”. S’hi va afegir el sobiranisme renovat de MÉS, qui obtingué un màxim històric de sis diputats. El PSIB va tornar a governar en coalició i amb suports parlamentaris externs. “En els dos mandats d’Armengol les coalicions d’esquerres varen tenir un tarannà fidel i unitari, una anomalia en comparació amb altres governs”, exposa l’expert: “Amb tot, es varen generar unes expectatives de transformació a les quals no es va arribar”. La davallada de l’esquerra a les eleccions del 2023 respon a aquestes “grans promeses incomplertes”, conta.

Bezzina destaca la pandèmia del covid-19, que va marcar la segona legislatura d’Armengol. “Suposa l’enfonsament de l’economia balear, l’estiu del 2020 no varen arribar turistes a les Illes”, exposa. “Després de l’estiu 2020 hi ha un repensament de l’economia mallorquina, es pren molta consciència que depenem del turisme”, diu el politòleg. Comença a prendre força en la ciutadania el discurs que cal canviar el model de monocultiu turístic.

La relació amb Madrid

Les Illes han tingut poca influència a Madrid. Destaquen dues excepcions: la primera, quan Jaume Matas va ser nomenat el 2000 ministre de Medi Ambient per José María Aznar, que havia situat les Illes com a plaça a recuperar. A través del Ministeri, Matas va fer oposició a Antich, i les tensions entre administracions varen ser constants. Matas recupera el Govern balear el 2003, i poc després José Luis Rodríguez Zapatero ocupa la Moncloa. Les tibantors entre institucions varen continuar. El 2023, el PSOE va fer un moviment similar i, després de perdre la majoria al Parlament, Armengol va fer el salt a Madrid per ser presidenta del Congrés dels Diputats. “Ni la influència de Matas ni la d’Armengol ha estat gaire decisiva”, considera Bezzina.

L’extrema dreta al Parlament

L’entrada de Vox al Parlament el 2019, quan va obtenir tres diputats, també va suposar un fet inèdit: l’extrema dreta va obtenir representació institucional per primera vegada a la història. El seu llavors líder, Jorge Campos, va tenir un paper destacat en aquest desembarcament. “L’arribada de l’extrema dreta respon a una desafecció social amb el sistema institucional”, considera Claramunt. “També hi ha un corrent social espanyolista que en l’etapa de Bauzá quedava integrat al PP, però ara passa a assimilar-se amb Vox, en la figura de Campos i els postulats que defensen el gonellisme”, afegeix.

Quatre anys després, Vox va passar de tres a vuit diputats i va convertir-se en l’aliat imprescindible de Prohens. Des de la presidència del Parlament, Gabriel Le Senne ha elevat la conflictivitat en els plens: està pendent de judici per haver esqueixat una fotografia d’Aurora Picornell en ple debat de derogació de la Llei de memòria. Vox també ha anat imposant la seva lingüística i l’antiimmigració en les negociacions amb l’Executiu, encara que el PP hi ha posat límits. Amb vista als comicis del 2027, el partit continua disparat a les enquestes.

Grans mobilitzacions

“Les Illes són un territori que no es mou per grans cops d’efecte, on les coses passen més gradualment”, apunta Fornés. Per això, destaca que aquests 25 anys s’han diferenciat d’èpoques anteriors perquè s’hi han produït grans mobilitzacions socials: la Marea Verda, el 15-M, les manifestacions feministes i en els darrers anys les mobilitzacions contra la saturació turística i la crisi de l’habitatge: “Això ha estat un gran canvi de paradigma que ha trastocat el mapa polític de les Illes”.