Pot MÉS per Mallorca superar el seu sostre electoral?

PalmaMÉS per Mallorca va tocar el seu sostre electoral el 2015, quan va fregar els 60.000 vots i va obtenir 6 escons al Parlament. És el resultat més destacat dels ecosobiranistes, que històricament s’han situat en quatre escons i entre 35.000 i 40.000 vots (quatre diputats i 37.651 sufragis el 2023). La formació ha convocat aquest cap de setmana una assemblea general per decidir de quina manera encarar les eleccions de 2027. Sap que disposa d’una base de votants estable, però pot el partit illenc aspirar a més transversalitat?

Encara que MÉS no ha aconseguit fer el salt en vots i escons que sí que han fet en els darrers anys els seus referents al País Basc i Galícia –EHBildu i el BNG–, els seus dirigents destaquen com un èxit el fet que s’hagi mantingut la representació en un context de davallada d’Unides Podem i d’auge del PP i Vox a les Illes. Amb tot, la proposta de ponència política que es vota aquest dissabte aborda la necessitat de fer un pas més.“El gran repte de MÉS és convertir la consciència de país en una majoria política transformadora”, reivindica el text:“MÉS no és –ni ha de ser mai– una força testimonial o accessòria”. Com? “Tenim un marge de creixement molt gran si interpel·lam les persones que veuen que més autogovern vol dir viure millor”, argumenta el líder del partit, Lluís Apesteguia. En el mateix sentit, apunta a una de les seves fixacions: la importància d’engrescar la militància. “Ens calen noves formes de comunicar i donar-nos a conèixer”, assegura.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, que es perfila com un dels accents municipalistes de l’executiva permanent, insisteix, al seu torn, en la importància de “xerrar d’estratègies globals, però també del que és local”:“Si defensam la sobirania és perquè tenim coneixement del nostre territori”.

El document de la ponència, que se sotmetrà a la votació de les bases, apunta també la necessitat del partit d’“afrontar debats” com el de la immigració. “Hem de destacar la necessitat de respectar els drets humans, i assenyalar que el problema és el model econòmic, sense exportar el discurs de la dreta xenòfoba catalana, d’un sobiranisme excloent”, considera el diputat al Congrés Vicenç Vidal. Amb tot, el primer punt del text posa com a màxima prioritat la lluita contra l’emergència per accedir a l’habitatge. També destaca la necessitat d’oferir alternatives al model econòmic basat en el turisme, i planteja el feminisme i la reivindicació de les “cures” i l’Estat de benestar com a eixos centrals del seu discurs. A més, insisteix en la defensa del territori i la lluita contra el canvi climàtic, l’antifeixisme i la defensa de la llengua catalana, elements que conformen l’essència del partit.

Escalfar motors per a 2027

Apesteguia arriba a la cita, en què també es renova l’executiva, sense contrincants. Ha situat el seu nucli dur a la comissió permanent: la diputada Maria Ramon a la Secretaria d’Organització, i la regidora de Més per Sóller Laura Celià com a responsable de Finances. A més, també formaran part de l’executiva el diputat Ferran Rosa, Oliver –que assumeix més pes al partit–, i la tinent de batlia de Manacor, Carme Gomila. Diverses fonts de la formació consultades consideren imprescindible la cohesió interna a tan sols un any i mig de les eleccions. “Ens hem d’orientar cap a 2027”, resumeix el batle d’Esporles, Josep Ferrà:“L’executiva és continuista i representa la pluralitat de la formació”. També es tornarà a escollir l’executiva ampliada del partit, on sí que hi ha diverses candidatures.

Tot i això, la formació continua tenint una assignatura pendent: engrescar els joves. La direcció encara es llepa les ferides després de l’enfrontament que es va viure durant l’assemblea del passat 14 de novembre. L’assemblea va decidir continuar dins el grup parlamentari de Sumar al Congrés amb un 67% de la militància a favor i un 31% en contra. Una decisió que va arribar després d’un empat tècnic abans de l’estiu, en què es varen evidenciar les crítiques d’una part significativa dels joves de l’organització Mallorca Nova, partidaris de trencar l’acord amb Sumar. “És un debat tancat”, considera Vidal. Amb tot, veus coneixedores apunten que el debat va ser crispat. “Es va demanar que les persones amb el vot condicionat pel seu càrrec no poguessin votar”, apunta una veu present a l’assemblea, en referència a Vidal i altres càrrecs associats al Congrés: “Es varen sentir insultats”. Segons les mateixes fonts, alguns dirigents del partit varen “retreure als joves el seu to dur”: “La situació ara és incòmoda, la direcció intenta reconduir-la, perquè passa pena pel relleu”.

Al respecte, Apesteguia defensa el debat tot i les tensions:“Crec en l’assemblearisme”. “S’han de diferenciar les aliances tàctiques de les estratègiques”, continua:“La de Sumar és de les primeres, i haver decidit continuar-hi no és cap xec en blanc”. “Hem de fer entendre al govern espanyol que hi som, que demanarem perquè ho mereixem, i explicar-ho molt bé a la militància”, recepta Oliver.