El president dels gitanos de les Balears reclama un estatut cultural propi per al poble romaní

Palma"Un congrés nacional" i "un estatut cultural". Aquests han estat els dos principals reclams del president de la Federació d'Entitats de Gitanos i Gitanes de les Illes Balears (FEGIB), Carlos Cortés, en la inauguració de les I Jornades Gitanes de l'Arxipèlag, avui dijous al Teatre Xesc Forteza de Palma. Amb el lema 'La igualtat de les diferències', la programació s'allargarà fins dissabte amb conferències i taules rodones sobre temàtiques que van des de les polítiques gitanes a Espanya fins a un taller de sexualitat per a dones, passant per un recorregut històric del poble gitano i una ponència sobre el poble romaní i l'educació.

"Sol·licit un congrés nacional gitano perquè ens posem d'acord i tinguem un estatut gitano", ha afirmat Cortés, que també ha proposat crear una assemblea nacional gitana. Segons els seus càlculs, aquest òrgan estaria format per "111 gitanos de totes les comunitats autònomes", que alhora elegirien diputats –entre 5 i 9, "per proporció"– perquè representassin el poblat. Per altra banda, l'estatut cultural gitano serviria per fer valdre aquesta cultura i, entre altres qüestions, supervisar espais com la televisió, per lluitar contra el discurs antigitano que es transmet i que "tant desvirtua els costums del poble".

En la inauguració de les jornades –que coincideix amb el primer aniversari de la FEGIB– també hi ha intervingut el president de la Unió Romaní d'Espanya, Juan de Dios Ramírez Heredia, que també va ser el primer diputat d'ètnia gitana del Congrés. Davant una audiència de desenes de gitanos, De Dios ha donat suport a la petició de Cortés i ha demanat un estatut de la cultura gitana, "no per tenir un govern propi, però sí per ser administradors dels drets i llibertats, fet que encaixa en la Constitució espanyola". "Només cal tenir voluntat política", ha animat el president de la Unió Romaní.

L'inici de la lluita gitana a les Illes

De Dios ha destacat la fita històrica que va marcar "l'inici del moviment reivindicatiu del poble romaní a Espanya i a les Illes" , l'any 1978, abans que s'aprovàs la Constitució. L'exdiputat ha recordat que el conegut com a Tio Kiko –el pare de Charly– va encetar aleshores una vaga de fam per reclamar "un canvi d'actitud a les autoritats" davant els gitanos. "Els gitanos d'aquestes illes, i en concret de Palma, ho estaven passant molt malament perquè tenien un ajuntament que no els ajudava i unes forces de seguretat –sobretot la policia– que els perseguien", ha lamentat.

El pare de l'actual president de la FEGIB –i impulsor de les primeres jornades gitanes de les Balears ara fa tres dècades– va recórrer a De Dios perquè s'unís a ell en la vaga de fam i ell hi va accedir. "Kiko era molt compromès amb la lluita i ens varen allargar la mà per sortir de l'estat de misèria i persecució que vàrem viure", ha elogiat el polític i activista, que ha reconegut que en aquell moment va ser "un reclam per als mitjans" i ha afirmat que tot plegat va ajudar a tenir "una època de certa tranquil·litat".

El procés de Son Banya

Com a representació institucional en les jornades, el director general de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma, Joan Antoni Salas, ha participat en aquest primer acte inaugural. A banda de mostrar predisposició per treballar amb la FEGIB, Salas ha destacat especialment el procés de desmantellament del poblat de Son Riera o Son Banya, com més se'l coneix, que és propietat de l'Ajuntament. "Els guetos no haurien d'existir en el segle XXI. En aquest sentit, feim feina perquè les famílies vulnerables puguin reallotjar-se en altres barris de Palma", ha assenyalat el director general.

El treballador municipal ha admès que "el procés està sent llarg, de vegades massa", a causa de la manca d'habitatge. "Però tenim el somni que Son Banya un dia només sigui un record, especialment perquè els menors puguin créixer en entorns saludables, amb més accés al món laboral", ha afegit. Per concloure, Riera ha manifestat "respecte cap a la població gitana, amb una història, llengua i cultura ancestrals, que han sobreviscut amb força i determinació".