Dia Internacional del Poble Gitano

“Riu-te’n, tu, de les Femen amb les dones gitanes”

El feminisme gitano es reivindica mantenint la identitat

3 min
Imatge de l'aplec anual de gitanos anglesos a Westmorland, l'estiu del 2017.

BarcelonaSilvia Agüero repeteix tants cops en una conversa que és feminista com que és mare de quatre criatures. Agüero és una gitana del barri madrileny de Vallecas, viu amb la seva família a València i reivindica per a aquest Dia Internacional del Poble Gitano –que cada 8 d'abril commemora el primer congrés mundial a Londres del 1971– el paper de les dones en la supervivència del col·lectiu. “Riu-te'n, tu, de les Femen”, esclata quan explica com el 1753 un grup de dones liderades per la gitana Rosa Cortés van fugir de la Casa de la Misericòrdia de Saragossa on les havien tancat, separades dels homes, en una operació batejada com la Gran Batuda, un intent de genocidi del poder de l’època. “La tia Rosa hauria d’estar a tots els llibres d’història i explicar-se a les escoles”, afirma aquesta autodidacta que signa amb el sociòleg Nicolás Giménez Resistencias gitanas (Editorial Libros.com), un assaig per trencar estereotips i mites: “Com que som un poble nòmada”, matisa Giménez, o per “acabar amb el romanticisme de la lluna, la navalla que brilla, els ulls negres”, un rosari de tòpics literaris que el cinema i la televisió han modernitzat amb “personatges delinqüents, ganduls o simples”. Agüero i Giménez són parella i estan al darrere de Pretendemos Gitanizar el Mundo, una web amb nom “provocador” en què lluny de justificar-se per sentir-se gitanos, diuen, fan un “relat alternatiu” contra l’antigitanisme, tan enquistat a la societat com anys fa que es van instal·lar a la Península.

D’antigitanisme també en parla Jelen Amador, primera gitana doctora en sociologia a Catalunya, investigadora i professora de la UAB, al guanyar un contracte Juan de la Cierva. El seu currículum i la seva biografia personal trenquen amb el tòpic de la dona gitana “sotmesa per pares i marits” perquè l’imaginari situa el col·lectiu a casa o als mercats ambulants però mai en una aula universitària. En són poques, admet, però com tot en aquesta vida, la situació està canviant gràcies en part a les intervencions polítiques d’educació “amb els gitanos”, matisa la sociòloga, però encara queda molt per acabar amb l'abandonament escolar prematur que comporta falta d'oportunitats laborals. “Alguns volen que ser gitana i tenir formació sigui un oxímoron perquè ens volen fer analfabetes”, es queixa Agüero, que insisteix en un “racisme institucional” arrelat a totes les capes de la societat i expressat de diferents maneres, de la mateixa manera que “l’antisemitisme discrimina els jueus”.

Identitat i feminisme

Amador també es defineix com a feminista, entès com un “moviment plural amb dones diverses que lluiten per la igualtat i contra la violència masclista però mantenint la identitat gitana”. El feminisme gitano existeix sense deixar de sentir-se i de participar en les tradicions, coincideixen totes dues dones, que es queixen de la visió "salvadora" i de superioritat de feministes no gitanes per a qui és incompatible la igualtat amb certes tradicions. A Jelen Amador, que és membre de l'associació Drom Kotar Mestipen (El Camí de la Llibertat), el judici i prejudici externs la disgusten perquè parteixen de la premissa que les gitanes "no tenen llibertat per escollir" perquè tot els ve imposat per un patriarcat asfixiant. El masclisme gitano també existeix, assenyala Agüero, com a part d'una estructura dominant en totes les cultures i societats del món, però rebutja que sigui més fort en el poble gitano.

"Es pot escollir arribar verge al matrimoni i ser la més feminista de totes", defensa Amador, que critica que des de fora es faci tanta incidència per "pur morbo" en la tradició del mocador, en una "llibertat que la gent es pren per entrar en una qüestió tan íntima" per a una dona. Seguint amb aquest relat rebutja el "privilegi" d'algunes feministes de donar carnets de "bones feministes", segons la manera de vestir, de ser mare o l'edat de casar-se. "Qui és ningú per qüestionar la teva identitat i si ets feminista?", es pregunta.

Les dues dones reivindiquen la “fortalesa” i el rol rellevant de les dones –i en especial de les més grans– en les famílies gitanes. “La del patriarca és una figura que ens ve de fora, nosaltres no parlem així”, rebat la sociòloga, que subratlla “la invisibilitat” de les dones, malgrat que s’han encarregat de “mantenir la identitat i transmetre els valors” enmig de persecucions i intents d’aniquilació cultural i física.

Defensa Agüero que entre les gitanes hi ha més "sororitat" que entre les paies, una solidaritat que per a Jelen Amador també ha sobreviscut al llarg dels anys i, en aquest sentit, assegura que les dones són un "pilar" per prevenir possibles casos de violència masclista i també contra el racisme, diu aquesta activista.

stats