El PP eliminarà les Zones d'Alt Valor Agrari a les Balears

EivissaEl Partit Popular eliminarà el blindatge al sòl rústic comú amb la retirada de la figura de les Zones d’Alt Valor Agrari (ZAVA) arreu de les Illes. Aquesta és una categoria introduïda amb la Llei agrària aprovada el 2019 per elevar la protecció de les zones que per la seva fertilitat o productivitat, entre altres característiques, mereixen ser conservades i reservades per al cultiu o la ramaderia. A Eivissa, tot el sòl rústic comú general es considera ja Àrea d’Interès Agrari i tindria el potencial de ser considerat ZAVA, però més de quatre anys després de l’aprovació de la llei, ni el Consell ni el Govern balear han fet fins ara una passa endavant per delimitar aquestes zones.

De fet, segons ha manifestat en diverses ocasions el conseller eivissenc de Territori, Mariano Juan, amb un futur Govern liderat pel seu partit la figura té data de caducitat. “El que farem [quan hi hagi un Govern popular] és eliminar com a mínim l’efecte prohibicionista de les ZAVA”, diu Juan a l’ARA Balears, “perquè s’ha disfressat de promoció de l’agricultura una figura que només té l’objectiu de prohibir l’edificació en sòl rústic comú general, una mesura urbanística, i això no ho podem permetre”.

A partir de l’entrada en vigor de la Llei agrària, els consells tenien un termini de dos anys per delimitar les ZAVA a cada illa. El resultat, quatre anys després, és que cap dels consells ha fet la seva pròpia delimitació –a Formentera només una finca pública hi ha estat considerada– i, per altra banda, el Govern s’ha mantingut innactiu malgrat que la llei li permet delimitar les zones si no ho fan les administracions insulars. A Eivissa tampoc s’ha modificat el Pla Territorial Insular per definir aquestes delimitacions, una de les altres possibilitats que ofereix la llei en vigor.

Amb les ZAVA la llei agrària oferiria un grau més elevat de protecció a tot el sòl rústic eivissenc, per damunt de la llei urbanística, ja que la figura només permet construir edificis de nova planta en aquestes zones si aquests estan vinculats a una explotació agrària preferent, és a dir, professional. A Eivissa hi ha 45 explotacions agràries preferents. El que sí que permet la nova modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa, actualment en revisió, és que les explotacions agràries preferents puguin llogar fins a tres habitacions amb l’objectiu de desenvolupar un altre vessant econòmic.

“Amb el nostre govern al Consell hem multiplicat per quatre les ajudes al camp i l’agricultura”, diu Juan. Reitera que la promoció de l’agricultura i la sobirania alimentària poden continuar rebent empenta pública sense la necessitat de delimitar les ZAVA, que en tot cas són zones de declaració possible en aproximadament un 30% del territori d’Eivissa considerat sòl rústic comú. “L’edificació en aquest tipus de sòl que es pugui arribar a fer no afectarà el desenvolupament de l’agricultura”, conclou Juan.

De moment, a banda de complir la normativa urbanística, en cas de voler construir en una ZAVA que no tingui connexió amb una explotació agrària professional és necessari disposar d’un informe vinculant i favorable emès pel Consell que garanteixi, entre altres coses, la conservació de les propietats del sòl, una mesura que també eliminarien els populars.

Les entitats ecologistes eivissenques han criticat la intenció dels populars de retirar aquesta figura de protecció, malgrat que fins ara no ha estat desenvolupada. “Al sòl rústic comú la construcció d’habitatges de luxe continua a un ritme alarmant”, assegura mitjançant un comunicat la presidenta d’Amics de la Terra a Eivissa, Hazel Morgan, qui lamenta que s’estiguin transformant “grans extensions de terres fèrtils i cultivables en zones enjardinades de formigó i piscines”. Per a la presidenta d’Amics de la Terra ja no és només una qüestió que es protegeixi el territori, sinó de la manca de debat o consulta sobre la qüestió. Per això reclama una planificació territorial i turística “en què la participació i el debat dels ciutadans no continuïn quedant exclosos com ara”.

Sobirania alimentària

Més enllà de la realitat urbanística d’Eivissa, per a Joan Carles Palerm, president del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB), la garantia oferida per la Llei agrària mitjançant la declaració de les ZAVA és també una qüestió de supervivència. “Si construïm damunt les zones bones, què passarà d’aquí a 50 anys?”, es demana Palerm, qui eleva la qüestió de la sobirania alimentària en el context d’un futur en el qual l’illa d’Eivissa patirà l’emergència climàtica i una ràpida globalització amb efectes negatius sobre les diferents economies, principalment la que genera el turisme.

“És important reservar zones d’alt valor agrari per intentar tenir possibilitats que hi hagi un mínim d’autonomia”, explica Palerm, qui també afegeix la circumstància agreujant que a Eivissa sempre hi ha hagut un nivell menys restrictiu de proteccionisme del sòl que a la resta de les Illes, malgrat tenir un territori més limitat.

Amb la mirada posada al mitjà termini, Palerm no veu suficients els esforços per diversificar l’economia, i alerta: “En un futur no podrem importar béns de fora com feim ara de qualsevol manera i d’aquí a unes dècades necessitarem tenir un mínim de terres garantides on puguem conrear i on puguem desenvolupar activitats econòmiques que no siguin exclusivament turístiques, perquè l’economia turística també es reduirà”.