Només l'1,5% dels illencs han passat el coronavirus

El darrer estudi de seroprevalença rebaixa el grau d'immunitat dels ciutadans de les Balears, que al conjunt de l'Estat és d'un 5,2%

Només un 1,5% dels illencs ha generat anticossos contra el coronavirus. És la conclusió dels resultats de la segona onada –se'n preveuen tres– de l'estudi de seroprevalença que elaboren l' Instituto   Carlos  III i l'Institut Nacional d'Estadística. El percentatge de les Balears és inferior als resultats de la primera onada (2,4%) i estan per sota de la mitjana de tot l'Estat, que és d'un 5,2%. "No ha variat la prevalença, ha augmentat lleugerament", ha explicat la directora del Centre Nacional d'Epidemiologia, Marina Pollán, cosa que, ha assegurat, demostra "l'estabilitat de les xifres" de l'evolució a la baixa de l'epidèmia. Les xifres, però, continuen lluny de la immunitat de grup que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja va deixar clar fa unes setmanes que no arribaria.

Les Balears són la segona comunitat on menys persones han passat la malaltia, per darrere de Ceuta (0,5%). Just després de les Illes hi ha Múrcia (1,6%), Astúries (1,6%) i Galícia (2,2%). La comunitat on més persones han generat anticossos és Madrid (11,4%), seguida de Castella-la Manxa (10,3%). La resta ja tenen percentatges inferiors, com ara Castella i Lleó (7,5%), Navarra (6,4%) i el País Valencià (6,1%). 

A les Illes el percentatge de seroconversió, o sigui, les persones noves que han generat anticossos, és del 0,7%, mentre que a Madrid és d'un 1,5%. Un dels percentatges més alts es registra a la província de Girona, que és d'1,3%. Ceuta, però, és on menys persones noves han passat el coronavirus, amb un 0,1%. 

El govern espanyol fa desaparèixer 12 infectats per coronavirus i 17 morts del registre de dades

Les xifres fetes públiques aquest dijous són similars respecte dels resultats de la primera onada de l'estudi de seroprevalença i no tenen una variació important pel que fa al sexe (5% per homes i 5,4% per dones a tot l'Estat) i l'edat (és menor en nins i joves i lleugerament superior en les persones de 70 anys). A més, els resultats continuen mostrant que on més incidència de casos hi ha hagut durant l'epidèmia, és on també hi ha un percentatge més alt de prevalença, tal com ja es va evidenciar en la primera fase de l'estudi. Segons ha explicat Pollán, a l'entorn de Madrid és on hi ha uns percentatges més alts de pacients que han generat anticossos i alguns territoris, com la mateixa comunitat de Madrid, superen el percentatge del 10%.

La prova que la prevalença és gairebé la mateixa que el percentatge obtingut durant la primera onada és que de mitjana hi ha hagut un augment d'un 0,8% de pacients que han generat anticossos en el període del 18 de maig a l'1 de juny (quan s'ha fet la segona onada de l'estudi) respecte dels primers resultats de l'estudi (del 27 d'abril a l'11 de maig).

Creix el nombre d'asimptomàtics

Pel que fa als casos asimptomàtics, l'estudi ha constatat que un 33% dels pacients analitzats i que han estat infectats pel virus no tenien símptomes, una dada superior al 26% que ja es va detectar durant la primera onada de l'estudi. Un percentatge que les responsables de l'estudi han reconegut que són casos que no s'haurien detectat. En aquest sentit, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha dit que no es pot fer res per millorar el diagnòstic d'aquests casos més enllà de les mesures que s'han pres fins ara. Per això ha insistit en les mesures de prevenció i higiene personals.

L'estudi també constata que els pacients amb més símptomes són els que generen més anticossos i, de fet, és encara més alt en els casos que presenten anòsmia (pèrdua del gust i l'olfacte), que continua sent d'un percentatge del voltant del 40%. A banda, el 45% dels pacients que han desenvolupat una pneumònia al cap de 15 dies també han generat anticossos. En canvi, de les persones que són asimptomàtiques, només un 2,8% generen anticossos que protegeixen l'organisme del covid-19.

En aquesta segona onada de l'estudi, hi han participat 63.564 persones, una xifra que representa una taxa de participació de 76%, dos punts per sobre de la primera onada. D'aquest percentatge, un 66% són els que finalment han reunit les característiques per formar part de l'estudi. Les responsables de l'estudi també han posat en valor que un 87% dels participants han accedit a donar una mostra de sang. A tots els pacients se'ls fa un test ràpid (que consisteix en una punxada al dit per treure'n una gota de sang) i també un immunoassaig (que consisteix en una anàlisi de sang).

Cinc defuncions en les darreres 24 hores

Prèviament a la publicació de l'estudi, el Ministeri de Sanitat ha actualitzat les dades d'aquest dijous sobre l'evolució de la pandèmia i ha sumat cinc víctimes mortals més en el còmput total de defuncions per coronavirus en les darrers 24 hores. La xifra s'eleva fins a 27.133. En els darrers set dies, el Ministeri de Sanitat ha registrat 56 decessos. Pel que fa al nombre de contagis, en les darreres 24 hores se n'han comptabilitzat 195, una xifra lleugerament inferior a la d'aquest dimecres (219). Madrid i Catalunya continuen sent les comunitats que informen de més contagis, 87 i 51, respectivament, segons les dades facilitades al Ministeri.

D'ençà que ha començat la pandèmia, 240.660 persones han estat diagnosticades per covid-19. En els darrers set dies s'han registrat 2.276 positius, 230 dels quals havien iniciat símptomes durant la darrera setmana. Segons Simón, en els darrers 15 dies, s'estan identificant entre 10.000 i 11.000 persones sospitoses d'estar infectades per coronavirus, a les quals se'ls fa una prova PCR per determinar-ho.

Paral·lelament, el Ministeri de Sanitat ha informat en un comunicat que no reporta dades diàries a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que aquest dijous ha xifrat en 29.858 els morts a Espanya per covid-19. En aquest sentit, ha insistit que les xifres "oficials" sobre la pandèmia són les facilitades per les comunitats autònomes al Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries i ha recordat que les comunitats autònomes continuen fent ajustaments en les dades i que, quan hagin acabat, "es disposarà de les xifres de tot Espanya, amb totes les seves variables, en temps real". El Ministeri també ha justificat aquest decalatge perquè l'OMS extreu la informació "de diferents fonts", tot i que no ha especificat quines.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF