Penalva carrega contra els fiscals del cas Cursach per prescindir de proves i absoldre el magnat

Palma"Del cas Cursach en el judici de Cursach no se'n va parlar gens". Així ha resumit el jutge Manuel Penalva les raons per les quals el procés contra el magnat de l'oci nocturn va acabar amb una sentència absolutòria i ha carregat contra els fiscals de la macrocausa per "prescindir" de proves. Penalva ha respost d'aquesta manera les preguntes del Ministeri Fiscal, representat per Tomàs Herranz, en la seva declaració com a acusat en el judici contra els investigadors de Cursach, que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears fa als jutjats de la Gerreria de Palma.

Després de Manuel Penalva, estava previst que aquest dijous declaràs el fiscal Miquel Àngel Subirán. La Fiscalia sol·licita per a ells 118 i 121 anys de presó, respectivament. Però l'interrogatori del fiscal al jutge acusat s'ha estès tant, fins a les 14 h, que la Sala ha decidit continuar demà divendres amb la resta de declaracions. Després del jutge i el fiscal han de comparèixer davant el Tribunal quatre membres del Grup de Blanqueig de Capital de la Policia Nacional, concretament l'inspector José Luis García Reguera, el subinspector Miguel Ángel Blanco, la subinspectora Blanca Ruiz i el policia Iván Bandera.

Tot i que Penalva ha reconegut que "no venia preparat per respondre preguntes de la instrucció del cas Cursach", no ha dubtat a defensar la investigació que van fer ell i el fiscal Subirán, amb la qual sostenien i ha sostingut avui també que el Grup Cursach actuava com "una organització criminal". Davant els arguments del jutge –ja jubilat–, el fiscal Herranz ha continuat amb el seu interrogatori "per il·lustrar a la sala el caràcter de l'acusat i que conegui qui és l'acusat". Herranz ha advertit que "no li cau la cara de vergonya de continuar mantenint que va passar el que no va passar, malgrat que hi hagi una sentència absolutòria".

Penalva carrega contra els fiscals

No obstant això, Penalva ha carregat contra el mateix fiscal que l'interroga, Herranz, i Juan Carrau, que van ser els fiscals de la causa contra el magnat. “El senyor Carrau i Herranz van prescindir de 60 testimonis i nombrosos informes”, ha lamentat, en referència als motius pels quals el cas es va tancar amb una sentència absolutòria. A més, per fer referència als policies locals que estaven acusats en el cas Cursach, Penalva ha retret a Herranz que "els va demanar perdó entre llàgrimes", així com va fer amb Cursach, en la darrera sessió del judici.

Tots aquests agents, ha assegurat l'acusat, "actuaven com a seguretat privada per a aquests establiments [de Cursach] i donaven preavisos per evitar sancions, al mateix temps que destrossaven els locals de la competència". Com a resultat, ha afegit, molts de locals van haver de tancar. "Durant la instrucció del cas, no havia vist mai tanta gent arruïnada entrar plorant al meu despatx perquè havien acudit a totes les institucions i cap havia atès les seves necessitats", ha assegurat.

Filtracions a la premsa

Sobre les suposades filtracions dels investigadors als mitjans, el processat ha recriminat que "com es pot atribuir l'omissió del deure de perseguir-les, si ningú les ha posat en el meu coneixement. A banda d'això, ha qüestionat: "Què se suposa, que he d'estar llegint la premsa diària i, a més, mitjans que ni sabia que existien: l'Info Libre, l'ARA Balears, Crònica Balear, Mallorca Diario...?".

Sobre les acusacions en aquest sentit, Penalva s'ha defensat sota l'argument que "hi havia molts potencials autors" de les filtracions, amb un "mínim de 25 o 30 investigadors", entre policies i treballadors del jutjat. Per això, ha subratllat, "era inabastable" perseguir les filtracions i l'única manera que hi havia, com es va fer més tard, era "intervenir els telèfons dels periodistes".

Així i tot, ha reconegut que tampoc les hauria investigat, perquè això suposava obrir "50, 60 o 70 peces separades", és a dir, les equivalents a totes les filtracions que s'havien fet. "On deix la causa matriu, el cas ORA, IME, Cursach...", ha qüestionat Penalva, qui ha remarcat que ell duia "una macroinvestigació, amb 40 presos, feia guàrdies, delictes lleus..." i que feia feina "dia i nit".

El jutge acusa lletrats de la sala

Ara bé, el mateix acusat ha revelat durant la seva declaració que té proves que demostren qui feia les filtracions del cas ORA o, almenys, una part: “Un és un lletrat que està en aquesta sala i altres dos hi han estat”. “Un és Salvador Quereda, lletrat del senyor Roig. L’altre és el senyor José Ramón Orta, lletrat antigament del senyor Gijón, i l’altre és el senyor Buades de Armenteras, anterior lletrat d'Estarellas”. 

Davant les preguntes del fiscal, l'acusat ha defensat la seva tasca com a jutge instructor en les seves investigacions. En concret, sobre el frau del cas ORA, ha afirmat que "les conclusions que va extreure, equivocades o no, són les que es recullen a l'exposició motivada i es traslladen al tribunal, que és qui ha de fer un estudi en profunditat". Així, ha defensat la seva posició de "jutge instructor i no sentenciador", la qual cosa l'obliga a "recollir el material i elevar-lo".