Nova PAC, millors ajudes

Sebastià Simó i el porc negre

La seva iniciativa permeté recuperar aquest animal quan gairebé ja no n’hi havia

L’article de Pep Lluís Munar arran de la mort de Sebastià Simó i la recuperació del porc negre a Mallorca ha estat oportú, perquè ha fet un poc de justícia a la feina d’aquest home, des que es va proposar elaborar la sobrassada de qualitat i va promoure la recuperació del porc negre quan ja quasi no n’hi havia. Es Bosc de Petra, Son Marron de Sineu, Son Ramis i Menut varen ser de les poques finques que n’aportaren. Pep Lluís Munar posa de manifest el suport tècnic de Llorenç Payeras i esmenta, entre altres coses, el pebre bord de tap de quartí de Tomeu Moll de Can Pinso de Pòrtol, i com tot allò va dur a crear una indicació geogràfica que va emparar la sobrassada de porc negre. Sebastià Simó va ser un home d’empenta i la seva iniciativa ha perdurat. 

Els atacs dels cans

La urbanització del camp i la inconsciència dels propietaris afecten els ramaders

A certs països hi ha un debat sobre la convivència entre els grans mamífers carnívors (ossos i llops) i la ramaderia. En aquests llocs es tracta de fer possible l’increment de la biodiversitat i el manteniment de les activitats tradicionals, cosa que no és fàcil, però tampoc impossible. En tot cas, els ramaders reben una compensació pels seus animals morts, que mai compensa del tot els mals causats. A les Balears, el problema potser és superior al d’aquests llocs, atès que la urbanització del camp i la manca de consciència dels propietaris de cans han duit a la multiplicació dels cans volanders, descontrolats, que ataquen les guardes d’ovelles i fan carn. Aquesta setmana, l’atac a les ovelles de Son Marió, a Llucmajor, ha estat la darrera mostra d’aquesta situació.  

Ajudes a Eivissa i Formentera

Es beneficiaran del reconeixement de les Balears com a zona socioeconòmica

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha explicat a Eivissa les millores que suposarà la nova Política Agrària Comuna per al sector primari pitiús. En reconèixer Balears com a zona socioeconòmica les ajudes pugen. En aquest sentit, les Pitiüses en sortiran beneficiades, perquè el valor mitjà del dret passarà de 92,85 € a 188,64 € a partir del 2023, amb una pujada d’un 103%. Així, sols de pagament bàsic, Eivissa i Formentera passaran a percebre 636.826 euros, mentre que ara rebien 313.450 euros. En ser zona socioeconòmica insular, els increments afecten el conjunt de pagaments directes i millorarà el plus que percebran les petites i mitjanes explotacions agràries, l’ajuda als joves i a les dones pageses, i altres ajudes a la ramaderia, als fruits secs o a les pràctiques agràries beneficioses per al medi ambient.

També a l’olivar de les Illes

Amb les ajudes de la PAC, els agricultors rebran 112 euros per hectàrea

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació va reunir la Mesa de l’Oli d’Oliva per tractar l’efecte de la PAC 2023-2027 en el sector. Els nous ecoesquemes promouen les pràctiques agrícoles sostenibles i els que afecten l’olivar són el manteniment de la biodiversitat de les parcel·les, l’ús de cobertes vegetals espontànies o sembrades i la incorporació de les restes de poda triturada al sòl. Les ajudes tenen en compte la insularitat i els agricultors illencs rebran 112 euros per hectàrea, un 55,84% més que la mitjana estatal. També es preveu que s’hi incorporin 1.927 hectàrees que ara no cobren. Es va valorar la bona comercialització de l’oli de la darrera campanya, que en la Denominació d’Origen Oli de Mallorca és de 303.000 litres i un 22% de pujada, i en el de la Indicació Geogràfica Oli d’Eivissa és un 50% més que l’anterior.

El Dia dels llegums

Tot i les recomanacions, la reducció del consum d’aquest aliment és alarmant

Dia 10 de febrer és el Dia mundial dels llegums, data que des del 2019 l’ONU ha fixat amb l’objectiu de sensibilitzar la gent dels beneficis dels llegums per a la bona nutrició, la seva contribució a l’existència de sistemes alimentaris sostenibles i a un món sense fam. La reducció del consum de llegums, i de la seva superfície de conreu, és alarmant i simptomàtica dels canvis alimentaris de les darreres dècades. La reducció del consum de llegums és espectacular. I a llocs com les Balears és encara major. Mentre som en un consum mitjà de 3,4 quilos per persona i any, l’Organització Mundial de la Salut en recomana un consum de 6,5 quilos per poder parlar d’una dieta saludable. Hi ha camí per córrer si volem avançar. El proper dijous, Dia mundial dels llegums, serà un bon moment per recordar la importància d’aquests aliments.