El nombre de barracons a les aules de les Balears creix un 29% en sis anys

PalmaEl nombre de barracons a les aules de les Balears ha crescut un 29% entre el curs 2017-2018 i el 2022-2023, segons les dades aportades per la Conselleria d'Educació i Universitats. El desglossament de les dades per anys és el següent:

• 2017-2018: 118 aules prefabricades
• 2018-2019: 110 aules prefabricades
• 2019-2020: No consten dades oficials
• 2020-2021: 131 aules prefabricades
• 2021-2022: 139 aules prefabricades
• 2022-2023: 152 aules prefabricades (129 a Mallorca; 4 a Menorca; 10 a Eivissa i 9 a Formentera)

A Menorca el municipi que en té més és es Mercadal; a Formentera, Sant Ferran de ses Roques, i a Eivissa, Sant Antoni de Portmany. Finalment, a Mallorca, sa Pobla, Capdepera, Sineu, Porreres i Campos són les localitats més afectades per l'excés de població educativa en relació amb la capacitat de les escoles i instituts.

Fonts de la Conselleria expliquen que la pujada entre el curs 2019 i el 2021 es deu a la necessitat de crear nous espais per poder desglossar els grups i així complir les mesures sanitàries de prevenció de la covid-19 i el grups bimbolla. A hores d'ara, explica Educació, es treballa per saber amb exactitud quantes aules d'aquest tipus s'hauran de mantenir al curs 2023-2024. El gerent de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec), Mateu Suñer, no valorarà les xifres ni l'estat real dels centres educatius de les Balears fins al començament del curs 2023-2024.

La presidenta d'Adipma, Joana Maria Mas, considera que aquestes xifres s'han de posar en context. "En aquests darrers anys s'han construït nous centres i espais, però no han donat l'abast per atendre l'increment exponencial d'alumnes", diu. Així mateix, recorda que a escoles en les quals ja s'han resolt els problemes d'espai, s'ha decidit mantenir els barracons. "Es destinen a magatzems, a banys, o se cedeixen als ajuntaments per fer activitats, tallers o ser la seu d'associacions", afegeix. Precisament, aquesta situació la confirma també Educació.

La Part Forana, el focus del problema

"La secretaria s'ha convertit en una aula i la sala del conserge i la biblioteca, en quatre més. La situació és alarmant". Aquest és el "resum" –en paraules seves, que el director de l'IES Porreres i president d'Adesma, Joan Ramon Xamena, va fer a l'ARA Balears de la saturació que està patint l'institut que dirigeix. Juntament amb el de Sineu, són els dos instituts que tenen assignats els alumnes de les 13 escoles del Pla i la situació, en els dos casos, és igual d'extrema: tenen el doble d'alumnes dels que hi caben. Xamena té clar que "el problema és el mateix de sempre, amb l'arribada de més alumnes i la manca de previsió de l'Administració". A aquest fet s'hi suma que "els ajuntaments haurien de cedir més solars a la Conselleria per construir nous centres i la circumstància que a l'Ibisec falten mans per poder arribar a tot", assenyala.

En el cas de Porreres, el centre es va construir per acollir 12 cursos i actualment en té 25. I el problema va a més. "He demanat una aula prefabricada nova per al curs que ve i me l'han denegada. Això farà que tinguem un grup que vagi rotant pel centre, un fet que no sé fins a quin punt està fora de normativa", lamenta Xamena. Un altre cas és el de Sineu, on l'institut rep els alumnes de nou pobles (Sencelles, Costitx, Ariany, Maria de la Salut, Llubí, Sant Joan, Petra, Lloret de Vistalegre i Sineu). La capacitat de l'institut és per a 600 persones, però té 1.110 estudiants matriculats, pràcticament el doble.